| Resum: |
|
Louise Bourgeois es defineix a sí mateixa com una artista transparent.
Crea escultures o instal·lacions molt grans on es pot entrar i sortir, gaudir, sentir. Són obres que impacten per sí soles. Vistes bidimensionalment requereixen una explicació de la seva biografia per poder-ne copsar tot el seu sentit.
Va ser creativa fins al final de la seva vida. Va fer el millor de la seva obra dels 78 als 98 anys.
Com a llegat, deixa a l’espectador el rol de buscar en l’obra i reelaborar el seu significat.
Biografia
Louise Bourgeois nascuda a París el 1911, va morir a Manhattan el 2010.
La seva mare va agafar la grip espanyola (1919). En va sobreviure però va ser sempre més molt vulnerable. Aquest fet va condicionar els estudis de Louise que va ser educada per una institutriu que esdevingué amant del seu pare. Ella ho sabia i no ho va poder pair mai.
Va fer estudis de Càlcul diferencial a la Sorbona però els va abandonar.
L’any 1938 va conèixer l’historiador d’art Robert Goldwater. Es van casar i s’establiren als EEUU, passant d’un ambient patriarcal a un altre. Va tenir tres fills.
Es considera artista novaiorquesa. Fa, bàsicament escultura en guix, bronze i làtex. Els amics li aportaven altres materials que pensaven li podien ser d’interès i ella ho combinava. Li agradava treballar amb materials abandonats; s’hi identificava i, acoblant-los, els hi donava valor i significat. Això li permetia estructurar-se. L’escultura era el camí de retrobament amb ella mateixa.
El Museu d’Art Modern de Nova York (Moma) la catapultà al món artístic l’any 1982. Fins la seva mort va treballar en el concepte “casa”: cel·les que poden provocar angoixa, claustrofòbia...
Mai es va voler considerar en l’òrbita feminista encara que la seva obra transcendeix els moviments polítics i feministes també.
Al llarg del a seva vida no va poder entendre com la seva mare era tant submisa i per què va intentar inculcar aquest caràcter en ella. Acusa la mare de maltracte infantil en utilitzar-la per saber de les aventures del pare.
Fa les escultures femenines amb un cap-casa que denuncia el paper de la dona en la societat. La casa és l’espai on es desenvolupa el seu drama: pare-mare-amant.
Les seves reflexions són més emotives que intel·lectuals. Les obres emanen de l’interior, utilitza l’art per intentar superar el seu trauma.
Anotacions sobre diferents obres:
ELS ABSENTS (1949). Conjunt de miralls que reflecteixen espais on es pots trobar a un mateix. Expressa fragilitat i fermesa, no com a conceptes contraposats sinó d’hibridació. Té certa semblança amb Giacometti pel seu caràcter totèmic.
ESPIRALS (anys 50). Barres de ferro, amb suro, papers i més. Li evoquen la infància, moment en què ajudava a restaurar retaules. També el desig homicidi d’estrangular l’instintiu.
GUARIDES (anys 60). En aquest moment als crítics els costa molt catalogar l‘artista, ella agraeix que la deixessin al marge i poder treballar al seu aire. Són estructures suspeses en l‘aire qual termites fetes; estan fetes amb resina, làtex i guix. Juga amb el contrast tou-dur, orgànic-inorgànic, sense contraposició segons la seva forma d’expressar. També amb la idea de seguretat i calor.
GERRO FLORIT. Dos gerros als extrems amb una vagina al mig (pot recordar un croissant), simbolitza polaritats que es toquen. Es diu que es tracta d’un auto-retrat on expressa la seva polaritat en un mateix ésser.
CÚMULS. Treball en marbre amb sensació de viscositat.
LA FILET. Fal·lus gegant. Va contra el concepte dels fal·lus com a concepte freudià. Ella el representa domesticat, apareix en una foto portant-lo en braços com si fos una nina.
PANS. Louise explica que de petita feia figures humanes amb molles de pa i les anava partint a trossos amb un ganivet. Per fer la composició va anar a una carnisseria i va comprar de tot; en va treure motlles de guix i va fer objectes en làtex. L’obra tracta de la por, de les ganes de comprendre-la i vèncer-la. Apareix el color vermell que simbolitza la vergonya que va patir de petita quan tothom callava i es sotmetia al pare. També la sang i l’homicidi.
COSOS FRAGMENTATS (anys 80).Treballa com ho fa la memòria, el record si barreja. El masculí i el femení també. Cossos sense cap. En paraules seves: “Ja que el meu pare el va destruir, per què no ho havia de fer jo també?. Me n’enric”.
DONES-CASES (1946-1994). Tot unit. To molt dramàtic d’aquestes instal·lacions.
PRE A LES SEVES CEL·LES. Obres molt grans. Vol ser la mestressa de l’espai. No vol adaptar les seves obres a l’espai del museu. És la resposta a un crit de llibertat. Treballa amb panells metàl·lics mòbils que pretenen jugar amb l’espai i que permeten transitar per dins de l’obra. Dins hi ha un tamboret que possibilita que l’espectador entri dins l’obra i estigui en soledat.
NO ÈXIT. Penis i vagina, Representa la claustrofòbia, no permet cap joc a l’espectador,
CAUS. Record de la seva obra de joventut. Reivindica l’artesania treballant amb teles i donant-les-hi valor artístic. Pensa que els caus han de tenir sortida.
HABITACIÓ VERMELLA DELS PARES I DELS FILLS. Ordenada la del pare, representada pel llit simbolitza rectitud i falsedat. A la dels fills hi ha molts objectes i està desordenada, representa les preguntes que ella voldria fer i a les que no troba resposta.
CEL·LA AMB COS ARQUEJAT. Segons la teoria freudiana, simbolitza la repressió dels desitjos al·ludint a la histèria, encara que ella hi posa un home.
GÀBIA CASA. La casa familiar en marbre i una guillotina a dalt. Molt simbòlica.
CEL·LA DELS FLUIDS PRECIOSOS. Llàgrimes, orins, malaltia. Rètol sobre l’obra: “L’art és sinònim de cordura”.
ARANYES. Molt connectades amb l’obra i amb ella mateixa. Ningú repara les aranyes, es regeneren elles mateixes, simbolitzen la reconstrucció necessària de sí mateixa. És una oda a la mare.
FAIG LES MALETES. És una de les poques pintures. La va fer un any abans de morir.
----------------------------------------------------
Bibliografia recomanada
- “Matar el padre, crear el padre”. Forma racional d’intentar explicar el que ella produeix.
- “Mujer casa”. Entre la poesia, el relat i la interpretació artística.
|
