AEUM | Conferencies

David Jou Mirabent

Data:   10/03/2020
    Catedràtic de Física i Poeta
Títol:   Fronteres de la ciència a través de la poesia
Resum:   Aquesta conferència tracta de les fronteres de la Ciència que poden inspirar la poesia.
Es desenvoluparà a partir de la lectura de poemes propis que tenen relació amb diferents conceptes de la Física i la Biologia i a partir d’elles s’explicarà la base de determinats conceptes i el que han portat de reflexió al poeta.
La lectura del primer poema pretén transmetre que la Ciència no és quelcom fred, sinó que també és un diàleg amb el món que implica sensacions, emocions i passió.
Física
“Com puc dir-ne fredor si m’ha encès tant sovint,
Si tants cops m’ha inundat de desig i de vida,...”

Quan a la nit dialoguem amb el cel la sensació de grandària és immensa, nosaltres no som res. Tot el que hi ha a l’univers és necessari per a l’home. Tot ve del hidrogen i de l’heli que s’ha format dins les estrelles.
El següent poema explica com s’ha format la vida a la Terra al llarg de deu mil milions d’anys. En front a la idea segons la qual les galàxies no hi tenen res a veure, la Física actual ens diu que tot és necessari.
L’infinit
“... Sinó fossis tant gran no podríem ser,
el forn de les estrelles no ens hauria sabut coure...”

L’infinit sempre ha atret la poesia i les matemàtiques. Existeix o no l’infinit?
Leopardi, el gran poeta italià, té un poema sobre l’infinit que saben tots els italians de memòria.
Matèria fosca
“... El seu nom és fosc, la seva massa és fosca.
O és, com tants amors, pot ser només un somni.”

Sols coneixem el 40% de la matèria fosca. Sabem que existeix perquè el que hi ha fora de la galàxia és la foscor que gira a gran velocitat. Conèixer en profunditat la matèria fosca és l’objecte d’estudi del CERN (Organització europea per a la investigació nuclear).
La llum es pot manifestar de manera diferent sigui amb color, cas de l’arc de Sant Martí, amb llamps, etc.
Homenatge a Newton i la seva teoria de la llum. En aquella època es considerava la llum blanc com la imatge de Déu, de la perfecció. Pensaven que els colors eren producte de les impureses de la matèria, però que els colors sempre eren estables. Newton va pintar un cercle amb tots el colors i, girant-lo ràpid, va veure com, en superposar-se, es veia tot blanc. Així va arribar a la conclusió de que la llum blanca corresponia a la suma de tots els colors. Aquest experiment va suposar una gran novetat en el pensament en contraposar ciència versus religió i filosofia.
Científics barrocs en una cambra fosca
“... o què pretenem quan l’amor per la llum
ens porta a tancar-nos en cambres ben fosques...”

És ben curiós que per estudiar la llum s’ha d’anar a la foscor. Per estudiar el sol (neutrins) hem d’anar-nos sota terra. Es fa amb detectors instal·lats a dos mil metres sota terra en mines abandonades. Els neutrins són capaços d’entravessar el sol i la terra.
W C Roentgen va descobrir el raig X l’any 1895. Avui s’utilitza el TAC: la font de raigs X gira al voltat del pacient i fa una sèrie de fotografies que són enviades a una pantalla que emmagatzema les imatges des de diferents energies. El següent poema està inspirat en la imatge de raig X de la mà de la dona de l’inventor.
Raigs X
“...és una mà, la carn és una aurèola invisible, i els ossos, espectrals,
hi apareixen contundents, com tronquets o com arrels,...”

La massa és una forma d’energia; quan es troben matèria i antimatèria desapareixen ambdues i es crea energia.
Matèria E = mc2
“...La podem interpretar com una porta entre la llum i la matèria
Aquesta fórmula m’encén, té gust d’estrella....”

Diu David Jou que la fórmula d’Einstein fa pensar en les aplicacions bones i dolentes de la Ciència, des de la contribució a la medecina, a la bomba nuclear. Això el porta a la situació actual i a parlar del “coronavirus”. Considera que el que és més greu no és què l’hagi escampat, sinó el que no ens diuen: cóm mutarà?
L’origen de la vida comença amb uns pocs bacteris i va mutant i ampliant-se.
Evolució biològica
“...en la profunditat del temps,
Ha anat teixint tapissos d’espècies i de gèneres,...”

La part final de la conferència la dedica a retre homenatge a alguns personatges reconeguts.
Santiago Ramon i Cajal va dedicar la seves investigacions a la separació de les neurones. El gran descobriment de la seva vida coincideix amb la mort de la seva filla.
Ens porta a passejar mentalment per un petit entramat de carrers del centre de Barcelona: Pintor Fortuny, Xuclà (granja Viader, cacaolat), Carme ( J. Gamper), Ramón i Cajal i dels Àngels (casa Danone).
Homenatge a Santiago Ramón i Cajal
“... cèl·lules properes però separades
per espais minúsculs que jo veig per primer cop...”

Joan Oró va sintetitzar l’Adenina mitjançant el cianhídric. Va ser cap dels serveis de la NASA que havien d’analitzar les pedres que ens han arribat de la Lluna. Va néixer a Lleida, els seu pare era forner. Aquest són els tres elements que composen el poema.
Homenatge a Joan Oró
“...assedegat d’astres,
En la felicitat d’haver tocat la pell de la deessa més blanca...”

Stephen Hawking conegut per la seva teoria dels forats negres. Va tenir una intensa experiència personal quan va veure un grup de nois de 13-14 anys en cadires de rodes i problemes de parla. Es va posar a jugar amb ells i es perseguien pels passadissos. La poesia s’inspira en l’abadia de Wensminster.
En la tomba d’Stephen Hawking a l’abadia de Wensminster
“...Quanta vida donen els somnis de la ment,
les conjectures de l’intel·lecte,...”

Els professors. La vida té més passions que la Física. David Jou diu que, a vegades a classe, els alumnes flipen amb l’ordinador i pensa que, pot ser, estan parlant amb el seu amor.
Estudiants i ordinadors a classe
“... continua escrivint, esperant, somrient.
Certament, les equacions poden esperar...”

Web:  
Podcast:  


Registres 0 a 1 de 1