| Resum: |
|
Romanov: la història de la identificació de les seves restes:
Europa va conèixer a principis del segle XX uns moments turbulents. Hi havia un gran descontent econòmic i també social, fet que provocaria moltes rebel·lions.
A Rússia regnava el Tsar Nicolai II, casat amb Alenxandra, de origen alemany i neta de la reina Victòria d’Anglaterra. Tenien 5 fills, 4 noies: Olga, Tatiana Maria i Anastàsia, i un noi, Alexei que patia hemofília, malaltia que es manifesta només en els homes però era la mare la portadora del gen que la provocava. El nen patia molt perquè qualsevol cop li podia provocar blaus i fortes hemorràgies. La Tsarina era molt impopular i més, amb l’arribada de Rasputin que practicava una hipnosi curativa al nen que feia que es trobés millor i s’havia guanyat molta influència a la cort.
Tot aquest descontent va desembocar en la Revolució de 1917. El Tsar cau i tota la família és arrestada i portada presonera a Ekaterinburg, on van estar tot un any. El 16 de juliol de 1918 tota la família més 4 servents (11 persones en total) van ser executats a trets i com que les dones portaven joies cosides a la roba que les van protegir de les bales, son rematades a cops de matxet i els cossos son ficats en un camió que s’espatlla pel camí. Caven dues fosses i els enterren, després de llençar-los àcid a les cares per esborrar-ne les faccions; 9, en una fossa i 2, en una altra. Ningú no sap res, ni on son ells ni on és la fossa. Prohibit buscar-los! Era un crim de guerra i, si se sabia, haurien de restituir els bens als hereus.
Al 1991 dos historiadors troben una fossa comuna en una zona boscosa. Els cossos, amb les cares destrossades, havien mort violentament per arma de foc i per cops però a la dentadura troben porcellana i or. Son el Romanov?
Per genètica, l’ADN està format per 46 cromosomes, és a dir, 23 parelles que pertanyen al pare i a la mare. Del 1 al 22, tots els cromosomes son iguals però la parella que fa el 23 correspon al sexe i el del pare és XY i el de la mare XX. La Y passa del pare al fill i només passa als barons. Els germans tenen els mateixos gens però seqüències diferents de cada marcador, un del pare i un altra de la mare. S’utilitza en casos de judici i l’ADN serveix per a tot i, sobretot, tenen una gran fiabilitat per als tests de paternitat. Les dones tenen l’ADN mitocondrial que està en el citoplasma. Quan analitzem les famílies reials europees, totes les dones tenen el mateix ADN mitocondrial.
Al Japó es fan les anàlisis de les restes trobades arribant a la conclusió el 1994 que eren els Romanov. El 1998 van ser enterrats a Sant Petersburg.
Faltaven dos cossos, que creien que eren el d’Anastàsia i el d’Alexei. S’havien salvat? Havia aparegut una jove polonesa, Anna Anderson, dient que era Anastàsia i s’havia fet una pel·lícula amb Ingrid Bergman de protagonista. De fet, Anna i Anastàsia no s’assemblaven gens. Anna era una camperola que treballava en una fàbrica de munició, A la seva mort a causa d’un càncer es va analitzar l’ADN i no quadrava amb la família imperial però si amb el d’un nebot polonès. Era mentida!.
El 2007 es troba una altra fossa més petita amb dos cossos morts violentament. El noi era Alexei, amb el cromosoma Y del pare; la noia no era Anastàsia sinó Maria. Les 4 germanes son reconegudes per la ossificació dels canells.
És fiable tota la identificació? Els marcadors genètics, si no tens un bessó idèntic, son difícils de dir. Els números donen certesa racional. De tota manera, ara estan tots junts, enterrats a Sant Petersburg.
FARAONS: Va morir Tutankhamon assassinat?
A l’Antic Egipte els faraons a la seva mort eren momificats i enterrats amb totes les seves joies. Aquest procés de momificació comportava la utilització de productes químics i és molt difícil saber qui és qui. Moltes mòmies s’han pogut identificar i d’altres no
No obstant això, al 2007 es va trobar una tomba plena de tresors, coneguda por KV62 que s’anomena així perquè va trobada a la Vall dels Reis ( King Valley en anglès) Era la de Tutankhamon! S’han analitzat genèticament les restes de 16 mòmies reials identificades com els parents més propers. Hi havia també dos fetus, un de 5 mesos i l’altra, de 6.
Tutankhamon era fill d’Akhenaton casat amb Nefertiti que no era la seva mare sinó que va ser fruit d’un incest amb una germana. L’incest era un costum reial. El mateix Tutankhamon es va casar amb una mitja germana. El problema de l’incest és que pot causar moltes malalties genètiques pel fet d’anar-se creuant dins la mateixa família, Moltes espècies animals ho rebutgen. Tal és el cas de “Copito de nieve” que per a la seva reproducció s’havia de recórrer a la inseminació artificial. No totes les anomalies genètiques son dolentes. En el cas de la Síndrome de Marfán que patia Paganini i també d’altres, els dits son molt llargs amb molt de moviment i això, precisament, li permetia ser un virtuós.
Tutankhamon patia tares genètiques. Era coix i portava bastons. Es va analitzar si tenia Malària ja que debilita el sistema immunitari però el seu ADN estava molt degradat pels elements químic utilitzats en la momificació. Com que l’os més dur és la mandíbula, les dents estaven vives i, sota, es va trobar ADN. El que si tenia era un genoll destrossat amb una gran ferida oberta. Sembla que va tenir un accident amb una quadriga i va morir de sèpsia. No va ser assassinat.
|
