| Resum: |
|
Avui parlarem de com produeixen les abelles els seus productes, com els treuen els apicultors i com els consumim nosaltres. El ponent té 150 caixes d’abelles. Per viure professionalment, un apicultor ha de tenir més de 300, tot i que n’hi ha que en tenen 500, 800… A cada caixa hi han 60.000 abelles. Les abelles es venen per quilos. (1K= 10.000 abelles). D’elles es treu: Mel; Pol·len; Cera; Pròpolis; Gelea reial; Apitoxina.
La mel pot ser de molts colors, des de transparents a color negra, depenent de la flor majoritària amb que han treballat les abelles. Les més conegudes son d’acàcia i de romaní. Hem de comprar la mel a un herbolari, mai al súper i mirar la procedència, si és europea o no europea ( Ucraïna, Xina o Argentina) ja que si no consumim les nostres, les abelles no sobreviuran. Les mels més clares son dolces i les més fosques, amargues i riques en minerals. Cada mel té les seves propietats.
El nèctar és una solució a base d’aigua (-18%), glucosa (31%), fructosa (38%), maltosa (7,5%), sacarosa (1,5%) i enzims (saliva de l’abella). Com creen el nèctar les abelles? Ho recullen al camp, ho transporten al pap on es barreja amb enzims sobretot la Invertasa que transforma la sacarosa en glucosa i fructosa. Entren al rusc i ho regurgiten a les cel·les. La humitat és, però, d’un 30 a un 50% i amb la calor i la ventilació baixa a menys de 18%. Llavors segellen la cel·la amb una tapa de cera (opercle). Per trobar una bona font de nèctar, les abelles ballen (la dansa de les abelles). Fan una recta d’angles per indicar la distància: 1 segon=750m; 2 segons= 1.500m; 4 segons= a 3.000m que és la màxima distància que una abella recorre. Si l’abella vibra molt, vol dir que al lloc hi ha moltes flors. El ball de les abelles va ser descobert al 1973 per Karl von Frisch. Totes les abelles del món el fan. Les abelles d’una mateixa caixa van a la mateixa flor.
Com s’extreu la mel? 1) elecció dels quadres amb mel operculada; 2) desorperculat; 3) Centrifugat; 4) Recollida i filtratge; 5) maduració. A les tres setmanes tot el que és menys dens puja cap amunt i, amb una espàtula, es treu.
Norma: la mel sempre ha d’anar amb pots. La mel, a menys de 13°, cristal·litza; queda sòlida i es natural que passi. Els potets que venen no cristal·litzen mai ja que és mel pasteuritzada a 90°. Les aromes desapareixen, com també les propietats medicinals. No és mel; és sucre líquid. La mel no pot superar els 40°. Si el pot cristal·litza i el posem al bany Maria un cop i un altre, el que obtenim és un producte cancerigen. El que hem de fer és escalfar una olla amb aigua i quan fa unes bombolles (35°), retirar-la del foc i introduir el pot durant quatre hores.
El pol·len conté tots els elements indispensables per a la vida. És la secreció de la part masculina de les flors (anteres). Quan els grans de pol·len cauen sobre el pistil (òrgan femení) es produeix la pol·linització. Les abelles formen boles de pol·len que transporten en les seves potes. Serveix per a alimentar les larves ja que és una reserva de proteïna. Com el recol·lectem? Es posa una caixa davant la porta amb una forats petits per on passa l’abella però la bola no i la deixa caure. Al tercer dia, l’abella, escarmentada, ja no fa boles sinó xurros i pot passar. La solució es obrir la porta i l’abella torna a fer boles. Els abellots, mes grossos, no caben per aquests forats i surten per uns altres però ja no saben tornar a entrar. El pol·len es processa en forns i el trobem a l’herbolari. Com més colors tingui, millor. Es pren una cullereta al matí, amb el cafè, i és un complement vitamínic brutal.
La cera no és la de les espelmes, fetes de parafina, ja que resultarien cares. La cera es fabricada per les glàndules cereres les quals s’activen el dia 12 i s’atrofien el dia 20 de la vida d’una obrera. Quan la segreguen, apareix en forma d’escata i la treballen amb les mandíbules entre 32 i 36° durant 8 dies de la seva vida. Dins l’arna, la cera s’utilitza per a la posta que es va ennegrint amb el temps. S’ha de canviar cada 3, 4 anys. Per 1 kg de cera han de menjar 10Kg de mel.
El Pròpolis és una substancia que les abelles extreuen de les gemmes i les resines dels arbres de coníferes i la processen per convertir-la en un potent antibiòtic. És enganxós i de color marronós o vermellós. El transporten al mateix lloc que el pol·len, a les potes del darrera en forma de boles brillants. Pinten la caixa i els quadres de pròpolis perquè és un antivirus i un fungicida molt potent. El sistema de recol·lecció consisteix a enganyar les abelles posant una reixa amb molts forats perquè fabriquin més pròpolis de la necessària. 1kg costa 350€ per fer medicaments pel mal de coll, per a llagues i cicatrius a la boca. Com es processa? Es bull per separar la cera, es congela, es tritura, es dissolt amb alcohol de 70° , es macera 15 dies, agitant sovint, es filtra i es posa en un recipient opac. S’ha de prendre 8 gotes directament o diluïdes en aigua o s’estén sobre la zona afectada. Tenyeix de color marró.
La Gelea reial és l’únic aliment de la reina durant tota la seva vida. La producció es fa en petites quantitats en reialeres naturals i en gran quantitats, provocant la creació de reialeres. S’extreu amb una agulla, xuclant. La nostra abella és poc productora de Gelea reial. Tota ve de la Xina, la gran productora mundial. L’aliment és molt potent i s’ha de prendre al matí, una culleradeta sota la llengua. És amarga i àcida i ajuda per a la depressió i els canvis d’estació.
L’Apitoxina serveix per a protegir la colònia. És una hormona d’alerta que avisa a les guardianes. S’utilitzen plaques electrificades (alt voltatge, baix amperatge) contra les colònies agressives. Serveix també per l’al·lèrgia al verí de les abelles. Es fan cremes d’ús extern. S’utilitza contra el reumatisme, l’artritis i tractaments d’immunització. Què fem davant una picada? Retirar l’aguiló, aplicar gel, amoníac, vinagre o bé orina humana. Si s’infla excessivament, és que tenim alt grau de reacció. En cas de falta de respiració, anar ràpidament a l’hospital per injectar antihistamínic o cortisona per parar el xoc anafilàctic. Molts apicultors als 60 anys es tornen al·lèrgics a les abelles
|
