| Resum: |
|
Quan el 7 d’octubre de 2023, Hamàs va fer una incursió militar dins de Gaza, ningú no ho havia previst. Tanmateix el primer tuït que va fer el ponent, en conèixer la notícia, va ser relacionar el fet amb l’acord Abraham pel qual es normalitzaven les relacions diplomàtiques d’Israel amb els seus veïns, especialment Aràbia Saudita sense haver solucionat abans el problema Palestí. Altre país perjudicat era Iran, país important i sòlid, que no podia veure bé l’aliança dels EEUU, Israel i Aràbia Saudita, el seu gran enemic. Joe Biden no va fer res per canviar la situació. Entre 2015 – 2018 amb Obama, Iran va complir el seu compromís respecte als límits d’urani enriquit. No van pensar que mantenir la política contra Palestina i Iran tingués conseqüències ja que no creien que Hamàs tingués la força militar suficient per provocar la matança.
A l’octubre de 2023 es complien dos aniversaris:
a) 75 anys de la creació de l’estat d’Israel que comporta una expulsió massiva de Palestins (750.000 del milió que hi havia);
b) 30 anys de la firma del tractat d’Oslo, era un intent de firmar un tractat de pau amb l’esperança que s’ha arribés a complir i que Israel es retirés dels territoris ocupats.
Quan al 1995 es produí l’atemptat que va costar la vida d’Isaac Rabin, la seva dona Leah Rabin no va voler encaixar la ma de Netanyahu en donar-li el condol. Com a conseqüència dels atacs suïcides, els israelians van perdre la fe en els acords d’Oslo i en les eleccions següents va sortir Netanyahu.
Gaza té una població de 2.300.000 habitants i han mort 42.000 persones. La situació és desesperada, però no ve d’ara sinó de molt lluny. Es remunta a la primera Guerra Mundial, a la Declaració de Balfour (1917) per la qual si Gran Bretanya guanyava a l’Imperi Otomà, crearia una llar per a Israel en territori Palestí.
No obstant això, Gran Bretanya havia signat amb França els acords secrets de Sykes-Picot on es comprometien a repartir-se el territori conquerit. França es quedaria amb Síria i Líban; i Gran Bretanya amb Iran, Jordània i Palestina i donaria una llar al poble jueu, un califat a les terres alliberades.
Quan acaba la Segona Guerra Mundial, els francesos es queden només amb Algèria i deixen Líban i Síria. Els Britànics, però, volen mantenir Balfour. Hi ha països amb fronteres consolidades com Turquia (Imperi otomà), Iran (Imperi Persa) o el mil·lenari Egipte. Tots els altres països no tenen fronteres treballades. Aràbia Saudita no respon als interessos locals sinó als interessos de les gran potències.
A palestina sempre hi ha hagut colònies jueves que fugen del Nazisme i de l’Holocaust. Entre 1939 – 1942 els sobrevivents aporten fins el 40%, és a dir, els àrabs Palestins constitueixen el 60% i els Palestins jueus o europeus jueus, el 40%. El 1947 té lloc una partició de Palestina amb desacord amb els desitjos dels propis Palestins i dels pobles del voltant: Galilea, Cisjordània i Gaza. Jerusalem queda sola sota la ONU. No es consulta la població local i ja el 60% passa als jueus i el 40%, als Palestins. A més, el 90% de la propietat de la terra és Palestina mentre els jueus només disposen d’un 10 % . Hi ha un intent d’invasió d’àrabs que inicien una guerra: la Palestina Britànica conserva el 22% (Galilea, Cisjordània i Gaza). Israel depèn de les armes. El missatge que dona és que de les armes ha aconseguit l’aliatge amb les potències. Jerusalem és meitat israeliana i meitat jordana.
L’estat d’Israel va obrir els arxius de la guerra el 1982. El primer llibre que va sortir va ser el de Benny Morris: “Qüestió dels refugiats palestins” on es parla del Pla Dalet que consisteix a conquerir el màxim de terra amb els mínim d’àrabs dins. És a dir, ampliar el territori requereix envair terra i expulsar els Palestins. En el període de temps que va entre el 7 d’octubre de 2023 i el 7 d’octubre de 2024, s’han expropiat més terres en un sol any que en els darrers 20. Israel ha aprofitat la crisi per apropiar-se de Cisjordània que té un valor simbòlic.
En els partits polític més israelians trobem l’extrema dreta antisemita, fruit de la política europea de les croades. Son partits racistes i supremacistes que pensen que Gaza ha de ser reocupada i s’ha d’expulsar els Palestins. A Cisjordània s’ha de portar els colons a tal punt que decideixin marxar. Tota la Palestina Britànica està sota control d’Israel amb l’agreujant que en les zones reconegudes com a Israel hi ha democràcia occidental però 5 milions de Palestins viuen una legislació d’ocupació (Regim d’ Apartheid). Hi ha localitats Jueves–Palestines amb dos legislacions diferents. Un Israelià rep 12 vegades més aigua que un Palestí.
Com acabarà tot això? El més segur, amb l’ocupació de la terra de Cisjordània i Gaza. No hi haurà mai una majoria parlamentaria a Israel per donar l’ordre d’evacuació. No hi haurà cap intervenció europea. EEUU dona armes a Israel i ara encara ha augmentat la dotació de milions que li concedeix.
L’odi entre els pobles ve donat pels lideratges. No hi ha cap conflicte que no es pugui tancar, però mai s’aconsegueix amb derrotes ni victòries.
Israel acabarà amb una annexió de tot el territori amb règim d’Apartheid i potser després de molts anys de lluita, els Palestins guanyaran algun dret. Ens trobem en un cas que s’ha forçat molt la història. A l’Orient Mitjà no hi haurà expulsió de jueus. Falten líders valents. És difícil que els àrabs es democratitzin.
|
