| Resum: |
|
Hitchcock és un personatge tan referencial que la seva cara oculta és com una sessió de psicoanàlisi. Com a bon britànic guardava la seva intimitat i havia de recórrer a metàfores i simbologia. Ell mateix es defineix d’aquesta manera:
“Estic ple de pors i faig tot el possible per evitar les dificultats i qualsevol mena de complicació. M’agrada que tot el que m’envolta sigui clar com el cristall i completament tranquil. No vull núvols sobre el meu cap. Tinc una sensació de pau interior gràcies a un escriptori ben organitzat. Quan em banyo, torno a posar tot al seu lloc. Ni tan sols sabries que he estat al bany.”
Efectivament, Hitchcock era metòdic però amb conflictes interns. Prové de la classe baixa londinenca. El seu pare era verduler. Va rebre una educació catòlica, creia en el treball i mirava les classes altes amb ràbia “cockney”. Tenia un record traumàtic: era petit i un dia el seu pare li va portar a la comissaria per veure un amic seu, policia. Allà li van fer una broma. El policia el va escridassar i el va tancar en una cel·la. Mai no ho va oblidar i va dur al cap l’escena dramàtica del fals culpable ja que ell no havia fet res.
Va començar al cinema mut i es va anant forçant un estil. Després d’una època de transició en la que destaca “39 escalones”, “Rebecca” el porta a Nova York i va rodar “Vertigo” (1958); “Con la muerte en los talones”( 1959); “Psicosis” (1960)
Admirava el cinema mut perquè fabricava un llenguatge com en “Amanecer” (1927 de Murnau on es debat sobre dues dones, una rossa de camp i l’altra sofisticada, de ciutat. Llegia Dickens, Alan Poe i el seu personatge preferit era Madame Bovary. Va rodar moltes pel·lícules ràpides que li van servir per aprendre. Estava casat amb Alma Reville, guionista i muntadora que li va influir molt. Confessa a un amic que si no fos per l’Alma, s’hauria convertit en un “marica”. Tot està pervertit com en “el retrat de Dorian Grey”; en “psicosis” A. Perkings estima la mare però també és un pervers. Confrontació entre el Jo que és la part salvatge, animal i el super Jo que diu que s’ha de seguir una moralitat reprimida. Quan estan en equilibri les dues parts, estan en pau. A Norman és la presencia de la mare el que li fa que mati dones. Era un moment del boom d’anar a teràpia. En “A través del espejo” Olivia de Havilland interpreta a dues germanes, una és una assessina i l’altra la tapa fins que un psicoanalista esbrina qui és qui.
Els relats de Hitchcock son postmorals. A. Perkings en “psicosis” , Cary Grant en “la muerte en los talones” fan coses que censuraríem però no podem jutjar els dements. Existeix la presencia del gran altre, déu o dimoni i la por a rebre càstigs. Ho trobem en “El proceso”” de Kafka on porta la por de l’altre. Un psicòpata es comporta de manera no honesta. Aquí apareix Jung i les seves casualitats reveladores. A “Psicosis” fugen amb els diners i descobreixen l’amor mentre van a la recerca del self en Scottie o en Marion.
Apareix la mare terrible, la figura que és impossible de satisfer. La mare de “Los pàjaros” que no deixa que el seu fill surti del niu. És l’embolic edípic, la mare possessiva i la jove. L’atac dels ocells significa la irrupció de la mare que vol evitar la llibertat sexual del fill. Els ocells representen els estats superiors dels éssers, amants que canvien i es converteixen en animals. Vol comprar un periquito (lovebird en anglès); vol tenir una parella però que també sigui un amic. Tippi Hedren el persegueix per alliberar-lo de la mare. En “la muerte en los talones” el protagonista és acusat d’un assassinat fugint de la mare. Hitchcock va més allà del suspens utilitzant metàfores i decorats inquietants com Les cases ominoses que apareixen en el pintor Edward Hopper que son les mateixes cases maleïdes que descriu Allan Poe a les seves obres.
A “Psicosi” la primera escena comença entrant per la finestra (voyeurisme), trobem roba interior de dona i un home davant la dona sense acabar de decidir-se. Ella robarà diners de la feina, serà irresponsable i es deixarà portar. Arriba a la feina i ha de prendre una decisió robar els diners o no. Quan l’hagi pres, s’haurà acabat el maldecap (dubtes existencials de Marion); agafa el cotxe i marxa. Els homes son una amenaça per a Marion. S’imagina veus, se sent amenaçada però comença a sentir el plaer mentre Norman està posseït per la mare. Posseeix l’ocell de l’amor però apareixen d’altres mes amenaçadors com els corbs. La mare es nega a amagar-se sota (subconscient) ja que vol tenir possessió de Norman.
A “Vertigo” tot és més complicat. És una barreja de melodrama i suspens. Apareixen dos colors: el vermell que significa desig i violència; el verd que és el desig d’una segona oportunitat. Està dedicada al tema del doble: dues noies i a la mort. Els crèdits de la pel·lícula surten a sobre la boca insinuant sexualitat; dels ulls que representen el vertigen surt una espiral, contraria a una línia recta ja que les espirals donen voltes sobre un punt i signifiquen la por de caure de les alçades. La por és la segona espiral; por a l’església, por a caure per l’escala de caragol; i por a la feminitat. El monyo simbolitza la sexualitat femenina. Així va introduint elements. Midge representa la figura maternal, una noia que el cuida però ella l’estima i per a Scottie (James Steward) és només una confident. Els escenaris que escull son un cementiri, un museu, una casa Art deco (mites Romàntics). La noia de qui Scottie s’enamora és una trampa que li han preparat. S’inspira en la mirada del personatge “el hombre de arena” de Hoffmann que és d’amor i por a la vegada. A l’apartament trobem dos colors; vermell i verd. La dona s’ha despullat i entra amb una bata vermella. La segona entrada serà en verd. Quan Madeleine mor, Scottie no accepta la pèrdua i es vesteix de blau en senyal de dol. Apareix Judy que va de verd i no porta monyo perquè és una dona real. Tot és intimista i sopant en un restaurant, ell es fixa en una persona que no és real; la canvia i la converteix en Madeleine i segueix amb la seva fantasia. Pugen a la torre i acaba la pel·lícula caient ella al buit i ell mirant el buit sense que sapiguem si finalment ell també es tira daltabaix o no.
|
