| Resum: |
|
Quan mirem les pintures de Taull (1223), pensem que son molt antigues però la piràmide de Keops és molt més antiga (4.500 anys) i les petjades trobades a Kenia que delaten la presencia d’homínids són de 3 milions i mig d’anys per no dir els dinosaures que estan datats entre 65 i 60 milions d’anys. Costa imaginar-nos que la terra té 4.500 milions d’anys. Si haguéssim de relatar la seva història en 24 hores, nosaltres apareixeríem a les 23 hores,59 minuts 11 segons.
Efectivament, fa 4.500 milions d’anys tot era una nebulosa i es comença a formar cossos del sistema solar. La terra era un planeta en formació i no tenia atmosfera. El nucli, el mantell i l’escorça no tenien estructura i estava formada per elements com: carboni, oxigen, nitrogen, ferro i iode, bàsic per a la vida. La terra es va anant refredant i es van fer capes de ferro i níquel. L’escorça terrestre estava formada per aquestes elements: hi trobem el sauló que és granit amb minerals. La diferència entre una pedra i una roca és que aquesta està formada per minerals amb composició química. A l’univers no totes les roques son iguals. Hi trobem l’urani, el de les nuclears, que és molt poc abundant, el plom, que s’utilitza molt, el mercuri, el wolframi, el titani (molt poc abundant). La meitat és oxigen, sílice, alumini, sodi, titani, magnesi, potassi i una mica de sofre. L’or és coure i níquel; el llautó és zenc. La nostra economia va començar amb això.
A la Prehistòria distingim dues Edats: l’Edat de Pedra i l’Edat del Minerals que eren utilitzats per fer eines. El coure va ser l’element més utilitzat fa 7.000 anys. Amb el seu aliatge amb l’estany es produeix bronze. Hi va haver una crisi molt profunda fa 5.000 anys a causa de l’escassetat d’aquests minerals però llavors van descobrir el ferro.
A l’any 1769 (segle XVIII) apareix la màquina de vapor gràcies als combustibles fòssils, especialment el carbó. Durant el segle XX continuem utilitzant el carbó però ja entrem en el món del petroli i canvia el model energètic donant pas a l’energia nuclear. Durant 50 anys utilitzem molts més elements que mai abans. Ara tenim pantalles planes, plaques fotovoltaiques, molins de vent, el mòbil, el 5G, la Fibra Òptica, objectes que fa 20 anys no els podíem ni imaginar.
Al segle XXI és fa cada dia més palès les conseqüències del canvi climàtic i, per això, s’organitzen periòdicament les COP, organitzades per la ONU. La Unió Europea va establir el Pacte Verd Europeu amb l’objectiu que al 2050 Europa sigui un continent climatològicament neutre i, per aconseguir-ho, s’han pres mesures com la fi del cotxe de combustió, difícil de realitzar per la falta d’endolls, l’escassa autonomia de les bateries i el seu preu molt elevat però a Oslo al 2030 ja no podran circular cotxes de combustió i no es vendrà benzina.
Si volem fer el canvi a les renovables, necessitem molts més metalls com ara el níquel del qual Rússia és el màxim proveïdor. El mateix passa amb l’alumini. El fòsfor es troba al Congo. Els necessitem per a les plaques fotovoltaiques , per als molins de vent... L’hidrogen verd seria una solució però s’ha de trencar la molècula d’aigua i, ara per ara, representa menys del 0,1 % de la producció total d’hidrogen. El seu cost alt de producció és la causa del seu baix ús.
A l’any 2050 necessitarem 45 milions de tones més de metalls. A l’època de Tesla s’utilitzaven els elements químics que representaven només el 1% . Amb això vam crear la nostra economia i ho traiem de les mines de Riotinto. A Xile, coure. A Mongòlia ( interior de la Xina), mina de terres rares. Xina és el major productor de terres rares. Colta ho trobem al Brazil. A Espanya tenim una mica d’estronci però a Europa no n’hi ha res i ho ha de comprar tot. S’ha fet una llista del que es necessita, anomenada llista de metalls crítics: es necessiten 34 metalls que son molt cars. A la Unió Europea, Ursula von der Leyen posa com a condició que Europa ha de buscar els recursos als seus territoris
Així doncs, per realitzar aquest canvi a les renovables, necessitem molt coure, liti, cobalt, colta, terres rares i vitamines per a la indústria. El liti és bàsic per a les bateries. És molt car: 6.000 dòlars la tona. A la Península trobem Liti a Portugal i a Extremadura però no és res comparat amb les quantitats que tenen Xile, Bolívia i Argentina. A la “Monografia sobre terres rares” de 2023 apareixen grups d’elements com l’escandi i l’europi, necessari per als mòbils o l’erbi per a la fibra òptica. Tots tenen aplicacions fotolumíniques i magnètiques com els imants a les turbines de vent i s’utilitzen en robòtica per fer xips, pintures, dispositius electrònics en els cotxes A la fibra òptica els repetidors tenen erbi. El mercat de les terres rares resulta caríssim.
A Europa no tenim cap d’aquests elements; tots es troben a Xina, l’Índia, Austràlia, Birmània, Dinamarca (Groenlàndia) i EEUU té una mina a l’oest de Califòrnia. Al 2004 la Xina entra en el mercat. Japó tenia un 10% que ho compra Toyota. Trump volia comprar Groenlàndia on acabava de guanyar la esquerra verda. Va ser en va.
Tenim un futur complicat. Per al reciclatge necessitem més energia que l’obtenim dels metalls. Potser hem de consumit menys... Al mar també trobem terres rares. Ho van buscar els japonesos al fons del mar. Països com Japó, Corea, Rússia, Noruega comencen a controlar aquests recursos però Noruega no és de la Unió Europea ni té euro. Podrà Europa liderar aquest canvi i donar resposta al Pacte Verd Europeu si, en realitat, no disposa de cap d’aquests recursos necessaris? Els pròxims anys esperem canvis significatius que modificaran el món que coneixem.
|
