| Resum: |
|
”L’APRENENTATGE DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Maria Marcos Ramírez i Lucas Uroz Jiménez
El treball buscava uns beneficis personals i professionals. Tenia una part teòrica que definia el que era la IA; una part pràctica amb uns objectius i hipòtesis.
Segons la RAE la IA és una disciplina científica que s’ocupa de crear programes que executen operacions comparables a les que realitza la ment humana com ara l’aprenentatge o el raonament lògic. El sistema software dona les dades de l’entorn i les classifica en bases de dades ja siguin normalitzades o bé pixelades i en biblioteques virtuals amb una “Machine learning”.
Com aprèn una màquina? De manera no supervisada amb imatges de forma per reforç igual que el cervell humà o de forma supervisada amb moltes dades que formen com una xarxa neuronal. Volen imitar les neurones del cervell. El funcionament consisteix en uns inputs pel valor del nexe més el valor del que vindrà desprès, amb unes funcions d’activació i de pèrdua per ajustar el codi i fins a obtenir el triple ring que son milers de capes amb una funció més complexa. La diferència entre gat i gos és molt senzilla però diferenciar gats entre si ja no ho és.
L’objectiu era aprendre a codificar. Primer es crea una base de dades i es comença amb una tasca senzilla: donar valors en Celsius i que surtin en valors de Fahrenheit. Després s’agafen senyals de trànsit però treballar amb imatges és molt més difícil ja que tenen un volum i s’ha de crear una base de dades molt gran. Se crea un codi seguint dues fases: En la primera se crea una IA que reconegui les imatges redimensionades, s’analitzen, s’ajusten, dona 20 voltes, agafen el model i el guarden. En la segona fase es fa un prototip i el producte final en una primera versió no reconeix la imatge però si ho fa en una segona versió.
Conclusions: aprenentatge bàsic sobre codis, estructura i funcionament d’una IA, sabent programar-la, entrenar-la per obtenir capacitats i possibles aplicacions. Els resultats son correctes en la convertidora de graus però en els senyals de trànsit, en molts casos, no ho son. Això vol dir que s’ha d’adquirir més coneixements sobre codis i xarxes neuronals per entendre i aprofitar millor els recursos disponibles.
ANÀLISI DE LA DIETA DELS HERBIVORS DE L’ÀRTIC: PERDIU BLANCA, LLEBRE ÀRTICA I OQUES
Max Pujol Francisco Tutor: Miquel Morales
El treball consisteix a analitzar la dieta alimentaria de tres animals que comparteixen el mateix element per veure si és certa la hipòtesi que tenen una composició dietètica diferent, que hi ha un repartiment de recursos i una absència de competència. Aquest animals son: La perdiu blanca que viu en vessants de muntanyes i s’alimenta de plantes llenyoses i herbàcies; l’oca que viu en deltes, estuaris i ambients fluvials; s’alimenten de graminoides, la llebre àrtica que s’alimenta de graminoides i plantes llenyoses. Mitjançant l’anàlisi microhistològica sabem les mescles de plantes en el contingut estomacal i es diagnostiquen el seu caràcter per les estomes que mostren un intercanvi de gasos amb l’ambient; les tricones que son els pels de les plantes que fan una funció de resilència i la forma i color de les cèl·lules.
L’experiment es realitza amb mostres fecals deshidratades que van ser enviades en un sobre des de l’Àrtic i que han de ser sotmeses a àcid nítric per filtrar-les perquè puguin ser observades. Els resultats apareixen en Boxplots o gràfiques que classifiquen les dades en caixes segons l’índex de Kulezynski i demostren que no hi ha una diferència significativa en la seva dieta i que no hi ha competència.
S’arriba a la següent conclusió: que la composició alimentària és diferenciada, que no hi ha competència en situació d’abundància de recursos però que hi ha un risc de competència quan la falta de recursos és alta.
ELS MENORS IMMIGRANTS NO ACOMPANYAT AL MASNOU I ATENCIÓ A PERSONES QUE ESTAN EN SITUACIÓ DE SENSELLARISME I ATENCIÓ SOCIAL
Maria Garrofé Mir Tutor Jaume Joseantònio Buenavista
Introducció: l’any 2018 el Masnou va acollir joves immigrats no acompanyats que van crear inquietud entre la població. Hi havia dos projectes: Sense sostre 360° i Sostre 360° i l’objectiu del treball era investigar els MENA, reduir els prejudicis existents sobre aquest col·lectiu millorant la seva integració i veure què feien quan arribaven a la majoria d’edat.
Els MENA son menors estrangers que arriben sols al país fugint de guerres, persecució política, de la pobresa o falta d’oportunitats. Provenen del Magreb, Europa de l’Est, Àfrica subsahariana, Síria o Bangladesh i que generen un debat polític entre la seva protecció i els costos d’acollida Aquests joves entre 14 i 18 anys van ser allotjats al Alberg Batista i Roca que oferia 92 places i van patir situacions xenòfobes. El 2019 l’alberg va ser tancat i al 2020, després de la Covid, els nois van ser redistribuïts en centres més reduïts.
Aquests joves no tenen llar (sensellarisme) i presenten problemes d’idioma i manca d’adaptació a una nova cultura. Llavors es produeix l’abandonament dels centres i ocupen pisos creant problemes. El 2019 es creen programes cívics per tal d’integrar-los al poble. Cal la col·laboració d’entitats socials amb una perspectiva educativa: llengua; perspectiva social ja que venen d’experiències traumàtiques; legal: les Comunitats autònomes es fan càrrec de la seva tutela. És molt important la possibilitat de tenir papers i els protocols d’acollida, s’ha de dir, han millorat molt.
Als joves que arriben a la majoria d’edat, normalment homes entre 18 i 25 anys, se´ls ha de dotar d’allotjament, formació i feina ja que no tenen papers i moltes dificultats per obtenir serveis bàsics, a més de problemes de salut mental i addicció. Hi ha d’haver una coordinació entre serveis social i administracions públiques i col·laboració entre escoles i serveis social.
Com a conclusió direm que ha d’haver una protecció psicològica/pedagògica; una intervenció efectiva governamental i institucional; una millora de les mancances socials i una necessitat de treballar conjuntament per a la protecció dels MENA sense recursos.
SOSTENIBILITAT A L’ARQUITECTURA MODERNA
Alma Müller Blázquez Tutor: Joan Anton Jiménez
S’ha de ser respectuós amb el medi ambient i, per això, els arquitectes busquen mètodes que minimitzin l’impacte ecològic. El treball consistia a buscar informació sobre el concepte de sostenibilitat, sobre què és el que fa que un edifici sigui respectuós amb el medi ambient i els beneficis que s’obtenen. Finalment havia de crear una maqueta que complís els mètodes.
La hipòtesi era saber si l’aplicació dels principis d’arquitectura sostenible en el disseny de cases urbanes pot reduir el consum d’energia i els costos i millorar la vida dels habitants sense generar impacte en el medi ambient. Segons un informe de 1997 son els països Nòrdics els més sostenibles: Suècia, Noruega, Canadà, Austràlia. L’ús de les energies renovables tenen un impacte positiu pels problemes de la capa d’ozó. Per aconseguir-lo hi ha quatre mètodes: Façana ventilada per tal de tenir l’efecte xemeneia ja que l’aire calent puja i l’edifici és més eficient; Aerotèrmia, aprofitar l’energia exterior. Amb sol radiant no cal tanta calefacció; Geotèrmia: la temperatura de la terra pot generar energia; panells solars que redueixen la dependència dels fòssils.
Per als plànols de la maqueta es va inspirar en casa seva: a la planta baixa havia l’entrada, cuina, menjador i sala d’estar. En el pis de dalt, dues habitacions. La fusta utilitzada per fer la maqueta era d’un antic moble sense cap ús, També va utilitzar plaques de cartró i vidre.
Conclusió: amb aquesta maqueta va confirmar la seva hipòtesi que el material reciclat afavoria l’economia i aprofitava recursos i que era viable tant ecològicament com econòmicament.
|
