AEUM | Conferencies

Xavier Nubiola de Castellarnau

Data:   14/01/2025
    Enginyer. Especialista del món ferroviari
Títol:   175è aniversari de l’arribada del tren a Mataró
Resum:   El primer tren d’Espanya va ser el de Cuba, inaugurat el 1837 amb una línia que unia per ferrocarril La Havana – Güines amb la missió de transportar la canya de sucre al port de La havana. El primer tren de la península, però, va ser el ferrocarril de Barcelona a Mataró, inaugurat el 28 d’octubre de 1948 amb un recorregut de 30 km. La idea venia del primer tren comercial d’Anglaterra que anava de Liverpool a Manchester. Era un moment que tothom pretenia aconseguir concessions ja que els trens vivien una bombolla, encara que el tren no és el progrés sinó una eina per al progrés.
El 1845 el govern espanyol va atorgar la concessió per a constituir la Companyia de los caminos de Hierro de Barcelona a Mataró. El titular era Josep M. Roca, comerciant que vivia a Londres i que es va posar en contacte amb la gent d’Anglaterra, concretament amb William Chaplin que va portar el ferrocarril fins al sud d’Anglaterra; el president era Ramon Maresch i Miquel Biada va ser el tresorer, que va aportar el 50% del finançament mentre els anglesos aportaven l’altre 50% a més dels coneixements tècnics i dels materials, amb l’enginyer Joseph Locke dirigint el projecte.
Aconseguit la meitat del capital, El primer pas va ser l’arribada de Joseph Locke que va inspeccionar el traçat i va fer un avantprojecte i un pressupost. Miquel Biada, el tresorer, vivia damunt del que avui és el 7 Portes, Allà tenia la seva oficina sota el nom de: “Camino de Hierro de Barcelona a Mataró”. Després d’una primera reunió d’accionistes, el 1846 comencen les obres prèvies. L’ecosistema litoral està format per rieres que erosionen la serralada litoral, formant el sauló que s’acumula al litoral segons bufi Garbí o Mestral. No obstant això, es va decidir instal·lar el tren a la platja, paral·lel al Camí Ral, fet que va enutjar als habitants dels pobles per on passava la línia.
Ens trobem, però en mig d’una crisi monetària europea i els anglesos volen garanties i aporten capital segons anaven necessitant. Al final es completa el capital i al febrer de 1847 es compren els materials: carrils, subjectadors, tanques de roure.... El primer ferrocarril constava de 4 locomotores, les més avançades de l’època; 2 cotxes de luxe (només per a autoritats); 8 cotxes de primera; 8 cotxes de segona sense vidres i amb cortines; i 10 de tercera que eren vagons de càrrega descoberts amb seients i que es van anomenar cotxes banyera quan plovia. El president Ramon Maresch no vol signar el contracte i la junta dimiteix menys Miquel Biada. El nou president serà Joan Miret i la sorra, el principal problema que troben.
Anglaterra viu una setmana negra en esclatar la bombolla del ferrocarril. Biada i Mackenzie volen continuar ja que el ferrocarril és sòlid i en l’informe del enginyer resident es diu que si ve un temporal, després es neteja la sorra i prou. El traçat es volia fer amb l’ample internacional que ja s’havia construït des d’Anglaterra a França però les autoritats militars van imposar per tot Espanya la mida de Seis pies castellanos que és un pam més ample que l’internacional.
El túnel de Montgat va ser l’obra de més importància de la línia, i es va perforar a pic i pala. Era un túnel de 134m amb una sola via. Des d’un principi la platja va mostrar el seu caràcter poc estable i es van construir uns espigons que servien per defensa del tren. Tot i això, l’obra va continuar
Miquel Biada va morir abans de la inauguració del tren, deixant tota la responsabilitat a un nebot seu: Onofre Viada que també va morir poc després. La línia es va inaugurar el 28 d’octubre de 1848, deixant dues anècdotes: quan s’acabava el servei diari uns peons recollien en sacs el carbó que havia caigut de les locomotores i quedava a les vies. L’altra era un sistema de senyals amb llanternes que feien la funció de telègraf òptic per informar del pas de cada comboi, sempre que les condicions meteorològiques ho permetessin.
A la primeria passaven 6 trens diaris, hi havia 7 estacions i el recorregut trigava 60 minuts. El bitllet d’un cotxe de primera costava 12 reials, el de segona, 9 i el bitllet de tercera, 6 reials. Actualment hi ha 106 trens diaris amb 11 estacions i una durada de 35 minuts, amb un cost de 3,05€ amb la targeta casual. Davant de l’estació de Mataró es conserva el monument a Miquel Biada a qui fan cada any una ofrena floral. És una llegenda que s’ha de mantenir.
Referent a les infraestructures, l’estació de Barcelona estava situada al costat de la Ciutadella, zona emmurallada i molt a prop de l’actual estació de França. Es va d’haver de demanar permís a l’exèrcit per foradar el Baluard de Don Carles. Els plànols els guarda el ministeri de defensa.
L’estació de Badalona era d’estil colonial sense marquesina, hi havia un lloc per deixar les mercaderies, una sala d’espera i un rellotge de pèndol que avui es conserva en el museu de Mataró. L’estació de Mataró va ser enderrocada quan es va ampliar la Nacional II. La gent quan passava pel davant plorava
El Masnou va tenir quatre estacions. La primera era com la de Badalona. Una segona (1901) tenia andanes i la riera d’Alella passava per sota. La tercera la deien “La Niça catalana” tenia un estil eclèctic amb marquesina però s’amplia la Nacional II i la derrueixen. La quarta és una coberta sobre l’anterior. Son habitatges que es lloguen. Es va fer un baixador a Ocata quan ja va arribar el primer tren elèctric. Actualment hi ha el projecte de portar les vies a l’interior. No sabem si cap de nosaltres ho veurà...
Web:  
Podcast:  


Registres 0 a 1 de 1