| Resum: |
|
La xerrada és una àmplia mirada sobre la producció de Josep Maria Subirachs, molt llarga i prolífica amb més de 10.000 obres. És escultor, artista que crea de manera polièdrica i polifacètica, i que cultiva també el dibuix, la pintura, la litografia, el tapís, cartells com el de la volta ciclista a Espanya de l’any 2000 o el de la fira del llibre d’ocasió. Va fer joies, escenografia (Sofocles rei, anys 70), il·lustrador de llibres… però el que li dona més renom és l’escultura, ja que pesa, ocupa espai, requereix ofici. Tot el que està a l’aire lliure és el més públic. Per a Subirachs una obra d’art consta de la idea, que està dins del cap, i de la matèria (fusta, pedra) que unint-les dona la forma. És un artista cerebral que creu en la reflexió que és el fonament. També és clau la consciència de la mort. Un artista mor i el que sobreviu és l’obra.
Subirachs va néixer a Poble Nou (Manchester català). Tenia una habilitat prodigiosa per dibuixar. Volia ser arquitecte però va patir la guerra sent un nen petit i després, una dura postguerra. Ha de renunciar als estudis d’arquitectura i als 15 anys entra com aprenent en el taller d’Enric Monjo. Mai no va anar a l’Escola de Belles Arts. Un aprenent escombrava, pastava fang, retocava peces. D’Enric Monjo va aprendre la tècnica i s’hi va estar 5 anys. Fa figures femenines amb domini del modulat com “Dona davant del mar” que no té ni cap ni braços.
Al 1951 es presenta per a l’obtenció d’una beca de l’Institut Francès de Barcelona per anar a París. La guanya! Tenia 24 anys i Paris li va fer un efecte catàrtic ja que era un oasi de llibertat. Es troba amb artistes com Tàpies o Guinovar. Va fer les Parcas: naixement, vida i mort (el naixement en positiu i la mort en negatiu, amb el rostre, pit, ventre buits). Estudia la línia i passa dos anys a Bèlgica estudiant l’impressionisme. Quan torna, es presenta al concurs per fer la façana del Santuari de la Virgen del Camino (Lleó) i el guanya; esculpeix els 12 apòstols i la Verge. Ràfols-Casamada fa les vidrieres. És el seu primer gran encàrrec.
La tècnica de Subirachs va evolucionant cap a l’abstracció. A l’any 1957 s’inauguren a la Vall d`Hebron “Los Hogares Mundet” amb una escultura seva que va crear polèmica ja que la figura va desapareixent. Ara estem més acostumats a aquests llenguatges, llavors no ho estàvem i la seva obra no era apreciada. A la Barceloneta hi ha una altra escultura d’evocació marinera que pot ser una vela marinera, una conxa o un tauró... hi ha diferents interpretacions. Deien que Subirachs representava el naufragi de l’escultura. El pedestal desapareix per donar més atenció a l’equilibri, al contrapès. Fa acoblaments i canvia el material per introduir el color com la Creu de Sant Miquel a Montserrat, el Memorial a les víctimes del Vallès (1963), monument a Narcís Monturiol amb un submarí a escala reduïda. Al 1968 fa el Monument als Jocs Olímpics de Mèxic. És una creu formada per dos piràmides que signifiquen la colonització i de la unió de les dues cultures apareix la horitzontal amb lletres i números i les anelles olímpiques. Està feta de marbre i roure.
La utilització del formigó li permet fer obres més agosarades. Les fa “in situ” i les dona una tonalitat diferent afegint pols de basalt. Tipografia per a l’Ajuntament de Barcelona, plaça Sant Miquel, “Al otro lado del muro” (1972). Aquesta va ser una època en què va treballar moltíssim però també va patir molt ja que la gent no entenia les seves obres. Canvia la forma i passa a una neofiguració tot i que segueix sent abstracte. Fa una deessa de marbre italià esculpida en negatiu i també el retrat de Leonardo da Vinci. Fusionava escultura i pintura en un marc com en els retrats de Macià, Companys, Irla i Tarradellas avui al Jardí dels Tarongers.
Va fer també portes com la de Sant Jordi al Palau del Lloctinent. A Montserrat s’hi troba un Sant Jordi negatiu i positiu. El monument a Raimon Llull representa les idees del filòsof que s’obren sobre els esglaons, l’últim dels quals és la idea de Déu. A Cervera commemora la creació de la Generalitat catalana al segle XIV amb quatre pilars que indiquen el redreçament. El monument a Macià a Vilanova és un obelisc amb el rostre del president. “Bach és un miracle”, monument a Pau Casals. A Cardona, l’escultura al comte Borrell II i, a Girona, al barri jueu, l’estàtua “L’arquitecte” com homenatge als constructors de la catedral de Girona, la més ampla del moment. És cert que el monument a Macià no encaixa a la Plaça d’una Catalunya que graó a graó va seguint el seu futur incert. A l’Olímpic Parc de Seul s’hi troba una escultura que simbolitza la pau i la unió de dues cultures: Orient i Occident amb motiu dels Jocs Olímpics.
Al 60 anys Subirachs rep un gran encàrrec: fer la façana de la Passió de la Sagrada Família. Va posar dues condicions. La primera que volia viure a peu d’obra, viure a dins. La segona era que volia llibertat d’estil, no volia que fos un pastitx de Gaudí El 1926, Gaudí havia fet la façana del Naixement, explica un tema molt bonic: el d’un nen acabat de néixer. Ell ha de fer la façana de la Passió. Volia fer una façana austera, tràgica, esquemàtica. Trobem 3 nivells. Al primer, el poble, el sopar i la flagel·lació. Al segon, la pujada al Calvari i la crucifixió. Al tercer, l’enterrament.
Tenia el taller allà mateix i sempre feia l’últim retoc in situ. Al sopar, Jesús apareix d’esquena a l’espectador. A la traïció de Judes, la serp simbolitza el diable. Apareix també un criptograma amb 16 xifres que permeten fer 310 combinacions sumant sempre 33, l’edat de Crist quan va morir. La flagel·lació, lligat a la columna on li havien fuetejat amb l’alfa i l’omega i textos de l’Evangeli. Destaca el grup de Judes que el va trair i Pere que el va negar i la forma de la barca del pescador; el Cireneu i Maria, Maria Magdalena i Maria de Cleofàs. A la façana hi ha petits homenatges a Gaudí. La Verònica no té faccions només es veu el rostre de Jesús. A la Crucifixió res és convencional, ni la creu ni l’enterrament amb ou de Pasqua, símbol de la Resurrecció. L’obra va durar 20 anys i va ser molt dur físicament però més detalls ja pertanyen a una altra conferència.
|
