| Resum: |
|
Envellir és un procés biològic natural que es dona en totes les espècies una vegada assolida la maduració reproductiva. Envellir, però, provoca canvis als quals ens haurem d’adaptar de la millor manera possible. Si preguntem algú si vol viure molts anys, segur que la resposta serà sí, si estic bé. És a dir, no és la quantitat el que volem sinó la qualitat. Una vida de qualitat és aquella que és autònoma, joiosa i, a més a més, és solidaria.
Considerem persones grans als que tenen més de 75 anys i persones molt grans els que passen dels 85 perquè en aquestes edats es comencen a manifestar els primers signes de fragilitat o vulnerabilitat i més incidències de malalties i limitacions funcionals. La gent té el somni de viure molts anys i que el final sigui molt ràpid. Ser gran també té aspectes positius com les vivències que aporten coneixements i experiències i dels guanys en llibertat, obtinguts quan un es jubila.
La OMS l’any 2002 va definir l’envelliment saludable com aquell procés d’optimitzar les oportunitats de salut física, mental i social que permeti a la gent participar activament en societat sense patir discriminació i gaudir d’una bona qualitat de vida. És millor prevenir la dependència que recuperar-la.
A Catalunya els majors de 65 anys representen el 19% de la població i els majors de 80, un 6%. La esperança de vida és de 87 anys per a les dones i de 81 per als homes i s`ha doblat d’ençà l’època preindustrial (de 40 a més de 80) gràcies a mesures higiènico dietètiques, al control de les malalties infeccioses, al control de les malalties cròniques, el cribatge en la detenció del càncer, la prevenció dels accidents laborals i més control dels hàbits tòxics. Hi ha també diferències d’esperança de vida entre barris: entre el de la Ribera i Pedralbes, uns 7, 8 anys.
L’envelliment biològic és causat per danys moleculars i cel·lulars provocat pels radicals lliures, que es desprenen en el procés oxidatiu del metabolisme. Hi ha en l’envelliment una edat crítica a partir de la qual les cèl·lules mare perden la capacitat de reproducció i, per tant de regenerar els teixits. Es diu marcador cronològic de la longevitat. Per exemple, el cristal·lí perd elasticitat i als 50 tots necessitem ulleres per veure d’a prop i més tard, perd transparència (cataracta). La massa muscular és un altre exemple. Als 60 es perd un 2,5 %, al 65, un 5% i als 80 la pèrdua acumulada és d’un 40%. Aquest fet ja provoca caminar lent, arrastrant els peus i gran risc de caigudes.
En el procés d’envelliment hi ha implicats uns factors intrínsecs o factor genètic i uns altres d’extrínsecs que depenen de l’entorn de la persones. Podem nomenar-ne quatre: 1- Hàbits de vida física i psíquica actius, dieta equilibrada i control dels agents tòxics (tabac, alcohol, drogues) 2- Factor sòcio-econòmic: disposar de xarxa social, familiar i tenir recursos suficients. 3- Bon sistema sanitari i protecció social, 4- determinats comportaments i manera d’entendre i viure els canvis.
Recomanació: A) fer exercici físic multimodal tant aeròbic com anaeròbic. Els exercicis d’aeròbic son de baixa o moderada intensitat però de forma continuada com ara caminar, nedar o fer bicicleta 150’ a la setmana o 30’, 5 dies a la setmana. Els exercicis anaeròbics són breus, basats en la força muscular, de flexibilitat, d’equilibri i coordinació. S’han de fer ¾ d’hora 2 cops a la setmana. Un bon exercici és el ball ja que coordina equilibri i coordinació. B) fer exercici mental, llegir, escriure, jocs com sudokus, paraulògics aprendre un idioma...
Hi has un estudi fet a monges de clausura a Minessota d’edats entre 75 i 102 anys, totes amb un mateix estil de vida i gaudint de la mateixa assistència sanitària. Va ser un seguiment a nivell físic i mental. Totes van fer una autobiografia. Les que tenien el relat més ric, tenien menys possibilitat d’adquirir malaltia neurodegenerativa com Parkinson o Alzheimer i les que demostraven pensaments positius, tenien major longevitat. Una d’elles va morir als 85 anys i es va descobrir que patia Alzheimer actiu sense que se li hagués manifestat mai.
2ªrecomanació és la de seguir una dieta equilibrada i mediterrània, rica en hidrats de carboni el 60% dels quals obtindrem dels vegetals com verdures i hortalisses; del gra com arròs pa i pasta; el 25% prové d’oli d’oliva i el 15% de les proteïnes que obtindrem del peix, aviram, vedella, xai o porc, dels ous, llegums i fruits secs. Cal afegir a la ingesta la llet i els seus derivats per l’obtenció del calci, molt important en les dones post menopàusiques. Amb la disminució d’estrògens es perd més calci per l’orina. Cal controlar el pes. L’obesitat és amiga de la diabetis, l’artrosi i la sarcopènia ja que el greix s’acumula en les parts musculars i fa perdre massa muscular. Hi ha el concepte de restricció calòrica, és a dir, baixa nutrició sense malnutrició amb el resultat d’una millora dels greixos en sang com el colesterol i triglicèrids. En resum: esmorzar correcte, dinar mitjanament i sopar poc. Poca sal.
3ª recomanació: beure aigua (quatre vasos al dia) 4ª recomanació és l’exposició al sol durant 15’ al dia d’un tros de superfície corporal per incorporar la vitamina D, element important per l’absorció del calci a nivell intestinal. 5ª Recomanació: control de tòxics com tabac, drogues, consum moderat d’alcohol. 6ª Recomanació: dormir 8 hores al dia. 7ª recomanació visita anual al metge i fer controls bàsics 8ª recomanació preparar l’entorn pels canvis, fora escales, catifes, banyeres. 9º Recomanació: fer les voluntats anticipades. 10ª recomanació: fer meditació, molt útil per obtenir un augment de la plasticitat neuronal i un alentiment de l’envelliment cerebral.
Conclusió: la vida és un regal en totes les etapes. Envellim quan no tenim projectes, per això necessitem un pla vital i fer-nos participatius. Demanar la millora del servei Públic de salut i també el de protecció social. Disposar d’habitatges i espais verds per caminar i fer esport i bon mitjans de comunicació. En definitiva, una societat per a totes les edats
|
