| Resum: |
|
La Química és la ciència de les transformacions i està en tants llocs que moltes vegades és difícil de reconèixer. És impensable moure`s sense tocar Química.
Consumir productes naturals ni és bo ni és dolent. El més important d’un producte és l’estructura. L’aigua és igual agafar-la d’un riu o que ho facis per la seva fórmula. El nostre organisme és ple de coses que es transformen. Existeix, però, una químiofòbia. És dolenta la Química? Depèn! De la mateixa manera que un element natural pot ser bo i dolent. Hi ha elements dolents com l’arsènic, el ricí, el cianur que el trobem a la iuca i a les ametlles amargues (iuca crua no es pot menjar). L’Estevia (E960) És una panacea verda. La E vol dir que està controlat per Europa i encara que és un additiu, no és dolent. Es por menjar 4 mil·ligrams al dia; la sacarina, 9 mil·ligrams.
Els additius poden ser: colorants, conservants, espessidors, o emulsionants, reguladors de l’acidesa, intensificadors de gust, edulcorant, ceres o gasos. Una carxofa es torna negra, si la poses en llimona, no. És dolenta negra? No, és lletja. Si coem una patata en una olla de pressió, l’aigua bull a 120° o 130° i triga menys a fer-se. En una ciutat alta com Mèxic o Bolívia, hi ha menys pressió i esterilitzem l’aigua amb lleixiu. La carn, per exemple, es conserva al medi ambient 2, 3 dies. Si la posem a la nevera, dura el doble i si la congelem, durarà 32 dies.
La Química està interrelacionada amb totes les ciències menys amb les matemàtiques. Una frase cèlebre diu que tot problema gran requereix una solució; això ens fa avançar però topem amb el progrés. Per exemple vam passar del cavall, el cotxe i els avions i la contaminació. A Internet en 30 anys ha hagut una gran canvi però avui dia ens topem amb Fake news, i el perill que la IA et suplanti la personalitat.
Efectivament, la Química ha resolt problema però també té parts negatives com ara la catàstrofe de la regió de Bhopal que va ser una fuita de gas molt tòxica que va produir 10.000 morts i la Talidomida. Les farmacèutiques s’adonen que les mans no encaixen quan es superposen. Per fer-ho, hem de posar una davant l’altra. Això és el que passa amb la Polidomida. Sempre es procura que aquests errors no tornin a passar. No hi ha oli de Colza. Els problemes dels enverinaments els va causar l’oli de colza adulterat. La Nabina és una altra manera de dir colza. L’àcid Valproic es dona a les embarassades i crea problemes nous.
Les energies renovables, el biodièsel, l’energia solar es troben en problemes a causa de l’escassetat dels metalls rars. Aquests metalls son necessaris per a mòbils, cotxes, bateries, aviació, televisors, ordinadors, fibra òptica i en medicina per al contrast i la il·luminació.
L’impacte de la Química en la societat s’ha notat sobretot en l’augment de la producció de fertilitzants gràcies a l’obtenció de l’amoníac de manera artificial; en l’assoliment d’una millor salut i un augment de l’esperança de vida gràcies als antisèptics i els fàrmacs; el control de la natalitat i l’alliberament femení gràcies a la píndola.
La població creixia a bon ritme però els aliments, no tant i perquè n’augmentés la producció calien més fertilitzants. Els adobs venien del Nitrato de Xile i del Guano. A Alemanya s’inicia el procés Haber Bosch que és la reacció de nitrogen i hidrogen per produir amoníac. Es distingeixen dos períodes, el pre Haber Bosch de 1913 i els post Haber Bosch de 1934 quan es produeixen milions de tones de fertilitzant de nitrogen a l’any. Fritz Haber, premi Nobel de Química el 1918, va desenvolupar aquest procés. IG Farben és un conglomerat alemany d’empreses químiques fundat el 1925. Obtenen el Ciclon B que és un gas letal utilitzat en les càmeres de gas.
D’altra banda, creix l’esperança de vida i disminueix la mortalitat infantil fins arribar al 1950 al 3%. S’adonen, però que morien més els fills de les dones que parien a l’hospital i la raó era per falta d’higiene. Es renten més les mans i apareixen els antisèptics. Més tard, apareixen les sulfamides, molt eficaces, però no maten els bacteris, només impedeixen que creixin. Es descobreixen els antibiòtics que si els maten i la penicil·lina. Hi havia la teoria de les Miasmes que eren el conjunt d’emanacions fètides de sòls i aigües impures. Pasteur crea la pasteurització i Fleming, la penicil·lina que mata al bacteri però no a nosaltres ja que les cèl·lules creen unes membranes que les protegeix. La penicil·lina impedeix que el bacteri formi aquesta membrana i la mata.
Quant a la transició energètica, hem de passat a la descarbonització i a la sostenibilitat. Hi ha tres tipus d’energia: la fòssil, la nuclear, la millor però té el greu problema dels residus radioactius; i les renovables.
L’ús de la biomassa genera CO2 quan es cremen troncs. Les hidroelèctriques no el generen però no hi ha aigua. Referent a la energia solar, primer no sempre tenim sol i, després s’acumulen en bateries que costen de 3.000€ a 5000€ i presenten problemes per a recarregar-les i pel seu elevat pes.
No obstant això, tot és pot solucionar. Els grans generadors de CO2 son els vaixells, els avions, les fàbriques de ciment i tot el que necessiti calor per a produir. Potser podríem crear petites centrals nuclears on el calor es por convertir en energia. Una altra solució seria l’hidrogen: l’aigua s’obté per electròlisi o pel trencament d’hidrocarburs: l’hidrogen gris. Els panells solars necessiten gran espais i produeixen poc. En definitiva, tenim diverses variants però encara no tenim la bona.
|
