AEUM | Conferencies

Montserrat Ortíz Morán

Data:   07/03/2017
    Coord. Sensibilització Fundació Vicente Ferrer
Títol:   La situació de la dona a l’Índia rural
Resum:   Comença la conferència deixant palès que l’Índia és un país molt gran, amb molts habitants i que, per tant, hi conviuen moltes realitats. El tema es centrarà en l’Índia rural i, més específicament, en l’estat d’Andhra Pradesh on està ubicada la ciutat d’Anantapur.
La discriminació vers les dones es evident en tots sentits:
- Ja abans del naixement: avortaments selectius per tal de parir nens.
- A la primera infància: alta mortalitat per menys alimentació i atenció.
- Educació: el 60% de no escolarització correspon a nenes.
- Feminicidi: molta violència en l’àmbit familiar i al carrer.
- Economia: treballen a la economia informal, sense protecció ni prestacions.
- Política: no hi són suficientment representades. Sols un 15%, fins arribar a un 30% en els casos en què hi ha quotes.

A l’Índia rural impera una forta cultura patriarcal. Actualment, la dot està prohibida, però es continua fent en forma de diners, aliments, terra, etc. La ha que pagar la família de la noia. Com que és difícil pagar més d’una dot, aquest és un dels motius dels avortaments selectius.
El govern ha reaccionat prohibint conèixer el sexe abans del naixement però, durant el primer any, la mort de les nenes és molt elevada.
La família decideix no escolaritzar a les nenes, les posa a treballar de ben petites per tal que es paguin la dot.
Solament un 10% de famílies tenen un salari fix. El 40% sobreviu amb 1 dòlar al dia. 55 milions de nenes i nens menors de 5 anys pateixen desnutrició.
La Fundació Vicente Ferrer fa més de 50 anys que treballa a l’Índia amb els intocables. Van començar donant llavors, buscant terrers fèrtils, però no va resultar fins que no hi van incorporar les dones. No va ser fàcil. Àmbits d’actuació:
- Ecologia: embassaments, recuperació de terres pels conreus, microcrèdits.
- Hàbitat: dignificar-lo. Posar-lo a nom de les dones.
- Educació: escola per tots. Sistema de beques per estudis superiors. Bicicletes a les noies per desplaçar-se als instituts (les rutes no són segures i compaginen estudis i treball). Ensenyament d’oficis.
- Sanitat: construcció d’hospitals per tractar malària, tuberculosis i sida.
- Actuació preferent per a dones i persones amb diferents discapacitats.

L’objectiu és fer visibles les dones com a motor de canvi i transformació social a partir de l’empoderament i l’autonomia.
Estratègia: creació d’associacions de dones que treballen en xarxa. Actualment la fundació promou 8.187 associacions on hi estan involucrades 111.157 dones, amb un finançament econòmic comú per portar projectes endavant.
La mentalitat popular és viure el dia a dia. La cultura de l’estalvi ha entrat a través de les dones amb el foment del microcrèdit i la microempreneduria.
Per rebre un microcrèdit, la dona ha d’estar associada. Cada grup respon dels crèdits individuals. El 98% es retornen amb normalitat
Els negocis tipus són: biogas, horticultura, ramaderia, material domèstic.
Es procura formació per generar ingressos i impulsar l’autonomia. També es treballa amb el teatre com a eina per a la conscienciació de la col·lectivitat.

Programa “De mujer a mujer”. Dura 7 anys i mig. Després cada dona ha de seguir sense tutela. Reben 9€ al mes, el 60% dels quals es dedica a obrir un compte bancari per generar ingressos i portar endavant un negoci i la resta per als objectius de la fundació. Actualment, són més de 33.000 dones empresàries.

Des de la fundació es considera que el millor treball que han fet és la conscienciació per a la dignitat i la igualtat. Anna Ferrer sintetitza amb la següent frase la feina que s’ha fet: “Abans les dones seien a la darrera fila, ara encapçalen manifestacions”.

Durant la conferència s’ha visionat un documental de la Fundació sobre el programa “De mujer a mujer” que es pot trobar a: https:/youtu.be/IChPhLCrlg.
També s’ha recomanat la pel·lícula “Agua” que tracta de la situació de les vídues a l’Índia.
Web:  
Podcast:  


Registres 0 a 1 de 1