Data:		02/04/2019
		Metge de familia i President i fundador de la Fundació Paliaclínic
Títol:		Morir bé és possible?
Resum:		Abans d’entrar en matèria el conferenciant vol deixar ben clar que parlarà des de l’experiència, no pas de la teoria. Morir bé és possible? És un interrogant que cadascú s’ha de respondre. Al llarg de la conferència aportarà idees per trobar una resposta que sempre serà múltiple. Tota pregunta comporta una reflexió, cal donar-se temps i adquirir coneixement que ens ajudi a aprofundir. Per situar-se: A partir de la segona meitat del S.XX, a la nostra cultura la mort segueix sent un tabú. No se’n parla ni s’educa cap a la mort. Als infants se’ls protegeix. Així se’ls fa mal perquè els infants encara no tenen prejudicis, ni tanta por com els adults i amb aquesta actitud no se’ls facilita la reflexió. La mort no té lloc en la societat del benestar i el coneixement científic. Sembla que aquest coneixement treu la por a la mort perquè la ciència l’evitarà. “La mort no ha estat expulsada, però de manera silenciosa hi és”. I al final ens agafa d’imprevist, sense haver-nos preparat. Per això som tant vulnerables front a la mort, no la tenim present ni integrada, pensem que els hi tocarà als altres. Quan es mor algú que coneixem sempre diem “no pot ser”. Ignorar la mort ens fa viure pitjor, perquè ens impedeix pensar en ella i preparar-la. Tot això porta a no poder viure bé el procés de morir (molt pocs moren sobtadament). El procés de morir també pot ser una experiència enriquidora i gratificant. El que passa, és que la mentalitat productiva de l’època que estem vivint hi juga en contra. Ignorar la mort ens fa morir malament, és negatiu pel que va a morir, per la família i pels metges també. Ken Wilber diu “Més por a la mort porta més por a la vida i, per tant, vivim menys”. De què tenim por? 1. D’estar morts, de no ser-hi. De la no existència. De la finitud. Del que hi haurà o no hi haurà a l’altra banda? Tot això entra en món de les creences. 2. De morir. De l’instant de morir. Del moment del traspàs? 3. Del procés de morir. De la malaltia. Del sofriment i de l’angoixa. Dels sistema sanitari, de com em tractaran. De perdre el control. Del patiment dels que estan al meu costat, dels que m’estimen i/o estimo? Cal preguntar-se en quin dels moments tenim la nostra por. Segons l’experiència del conferenciant, la majoria de persones tenen més por al moment 3. Hi ha més por a patir que a morir. Aquesta és la resposta generalitzada als metges de cures pal·liatives. No morir-se no és l’alternativa, ho és, canviar la manera de morir. El que fa por és el que imaginem. També ens fa por el que no controlem (tothom és més o menys controlador). El coneixement i la preparació són l’antídot. Doncs, què podem fer? No perdre de vista que: - La preparació és possible. Ha de ser honesta, des de dins doncs, en cas de ser solament intel·lectual es desmunta ràpidament. - Mai és massa tard ni massa aviat. - Cal pensar-hi almenys una vegada. - Reflexionar sobre la mort permet alliberar-se per viure millor. És una oportunitat per ordenar la vida, en funció de les prioritats de cadascú. - Si som capaços d’integrar la possibilitat de la mort, pot ser arribarem a acceptar-la, tant la nostra com la dels altres. I si ens apropiem d’ella, potser perdrem part de la por. Per tant, és possible preparar-se, però no és gratuït. Ens hem de preguntar: - Què voldria i què no voldria per a mi? I fer-ho des de diferents punts de vista. - Quines serien les meves prioritats? Aquesta és una pregunta fonamental, perquè si tu no la respons i no la comuniques als altres, els altres decidiran per tu. - Qui voldria que em cuidés i com? I no sols des del punt de vista sanitari. - On voldríem estar? És molt important que després d’una reflexió profunda ho compartim i ho deixem per escrit. El document de Voluntats anticipades, com a acte burocràtic, no ajuda, el que facilita és la reflexió que es fa per signar-lo. Si decideixen els altres, ho faran amb molt bona voluntat, però potser no és el que tu preferiries. A partir d’aquest plantejament el conferenciant ens dona la resposta a la que ell ha arribat. Ingredients: - Informació vertadera, sincera, legalment i tenim tot el dret. També tenim dret a no ser informats si així ho volem. La informació ha de ser assimilable; no és el mateix no dir la veritat que dir una mentida, sobre la mentida no es pot construir una bona mort. - L’estimació dels que són importants. - Ha d’imperar una atmosfera de sinceritat. Quan tots sabem el que passa hi ha una alliberament gran que allibera a tots i no cal estar parlant tot el temps de la mort o amagar-la. - Estar acompanyat de qui jo voldria. - Tenir temps de reconciliar-se amb els altres i amb un mateix, amb la vida. - Tenir temps per a l’agraïment. - Ser atès per personal competent, que sàpiga tractar el sofriment evitable i que m’acompanyi en el sofriment no evitable. Que m’ajudi a decidir o que interpretin el que jo voldria i per això és important haver-ne parlat abans. - Que no m’abandonin. Per acabar: Si tot el procés de morir es dona bé, el malalt es va deslligant, acomiadant. Morir en pau té un premi suplementari: deixa en pau els que es queden i poden elaborar el dol de manera positiva. “Tan pronto comenzamos a dejar de negar la muerte, hallamos que es posible morir en calma” (Don Delillo)
Web:		www.finaldevida.com
Podcast:

Registres 0 a 1 de 1