| Resum: |
|
Inicia la conferència amb la presentació de les tres idees base que es tractaran en la conferència:
1. Perquè els EEUU és l’únic país amb economia potent que no té servei sanitari públic universal?
2. Tota la lluita pels drets civils és una lluita per la llibertat i per la no segregació racial.
3. Hi ha líders reconeguts (Rose Parks, Malcolm X, Matin Luther King…), però és una lluita de negres I blancs, no solament de negres.
Per facilitar l’argumentació entorn a aquestes idees, parla dels següents fets recents:
La fotografia més comentada aquest estiu als EEUU ha estat la del jugador més important de la lliga de futbol americà quan es nega a aixecar-se per cantar l’himne nacional. Ho fa per protestar contra que es mati gent al carrer sols pel fet de ser negre. Per provocar que es parli de racisme.
S’ha de tenir en compte que als EEUU no és delicte cremar la bandera. Segons la llei, per sobre dels símbols hi ha la llibertat d’expressió. La resposta va ser diversa, mentre que Donald Trump el convida a marxar a un altre país, Barack Obama li agraeix el gest en tant i en quant ajuda a fer una país millor.
A la ciutat de Charlotte (Carolina del Nord), on hi ha molta violència racista, hi ha hagut diversos assassinats de negres. L’ajuntament convoca una reunió-teràpia de grup del poble. El conferenciant presenta un vídeo en que una nena de 9 anys diu “ Els nens volem els pares al nostre costat perquè ens ajudin a créixer. No hi ha dret que els matin per ser negres. Fins ara no m’havia “sentit negre” era una més, ara em sento maltractada” És un discurs tràgic, en una situació de dolor, intenta explicar com se sent ella, amb un discurs molt ben articulat, sense odi. Quan diu que vol els pares al costat, s’ha de tenir en compte que 1 de cada 4 nens negres tenen pare o mare a la presó
Anys 50 i 60
Per explicar el perquè de la segregació racial passa un tros del documental “Bowling for Columbine” (Michael Moore, 2002). Als anys 50, la població negre es concentra als Estats del sud i als barris-gueto de les grans ciutats del nord. Per exemple, a Washington, 3 de cada 4 ciutadans són negres. És diu que és una ciutat negre amb una casa blanca.
Ralph Ellison explica en el seu llibre “L’home invisible” com els negres són vistos pels blans amb un estereotip, no veient l’individu sinó el tòpic. Els negres reivindicaven ser “individus” per poder sentir-se segurs.
Mayayo també ens fa veure com els negres troben en la religió la possibilitat de cohesionar-se com a grup.
Recalca que els EEUU és una societat molt jove, adolescent, religiosa i molt violenta (passa un petit curt de dibuixos animats de 2 minuts que explica com arriben les armes al país i com s’utilitzen avui).
L’església a que hom pertany, blans o negres indistintament, els ubica en la societat, més que les minories o els grups ètnics.
Hi ha dues grans corrents religioses entre els negres: la protestant, amb totes les seves branques (metodistes, anabaptistes, etc.) i l’islam procedent de l’Àfrica, en un intent de recuperar les arrels.
Es crea una petita burgesia negre que creu en el somni americà. Malcom X (líder del moviment “Black Power” com L King) diu que no hi ha un “somni americà” sinó un “malson americà”. Apel·lant al dret a l’autodeterminació dels pobles (moment de la descolonització d’Àsia i Àfrica), demanaven Estats independents reconeguts per la Societat de Nacions. Argumentaven: “Els blancs no cediran mai a les nostres raons perquè no tenim poder”
Paral·lelament a tot això, hi ha un factor de mobilitat social molt important. Per exemple, per mig de l’esport o la música, els negres poden adquirir poder econòmic però això no els dóna igualtat. Els que sobresurten tenen en comú amb els altres negres la discriminació en la Llei, entre d’altres coses.
A mitjans dels anys 60, a alguns Estats era delicte el matrimoni mix. Encara avui, és comú veure matrimonis de negre amb blanca, però no de blanca amb negre, ni escenes de llit en les pel·lícules en aquest últim cas.
Martin Luther King és fill i net de teòlegs. És alumne de la Facultat de Teologia de la universitat de Boston on estudien blans I negres junts. El seus discursos a les masses estan impregnats de l’oratòria eclesiàstica. Comunica molt bé amb la gent, parla amb el llenguatge amb que s’han alfabetitzat. En la seva formació també rep influències de Gandhi. Als 36 anys rep el premi Nobel de la Pau.
Rose Parks, una dona gran, negra, es nega a posar-se a la darrera fila de l’autobús. Front als aldarulls que aquest fet genera, es produeix el gran boicot als autobusos de 381 dies en que hi participen negres i blancs. Denota molta capacitat organitzativa. El coordina ML King. A partir d’aquí es crea un moviment molt fort. Tenen clar que han de ser molts i no han de violar les lleis. És així que sempre caminen endavant o en cercle per no vulnerar la llei que prohibia estar dret davant de les fàbriques i institucions. Famosa la marxa de l’any 1963.
El conferenciant fa un parèntesis per clarificar:
- Les lleis canvien d’uns Estats a altres.
- En una societat democràtica pot protestar tothom: gent, associacions, govern.
Després de la marxa, JF Kennedy l’ha de rebre, encara que sols diu que intentarà fer alguna cosa. Al 1964 LB Johnson firma la Declaració dels Drets Civils.
I
Una idea que ha de quedar clara és que la segregació i el racisme és un tema de pobresa contra misèria. Els blancs del sud, més pobres que els del nord, són més racistes perquè entenen que si es contemplen els drets dels negres, ells tindran menys possibilitats econòmiques. Això té un gran pes en el no a la sanitat pública universal.
Per tal que hi hagi una igualtat real, cal la igualtat d’oportunitats en el treball. És important que els negres puguin entrar als restaurants dels blancs, però cal que puguin pagar la factura.
De l’any 64 al 67 hi ha revoltes en els barris-gueto. Malcom X diu respecte a la guerra de Vietnam “les bombes que llencem al Vietnam esclaten a les ciutats americanes” referint-se a que es gasten molts diners en la guerra que fan que augmenti la pobresa.
ML King és assassinat a Memfis el 4 d’abril de 1968, als 39 anys. La seva mort provoca grans revoltes, molts morts i ferits. Va intervindre el seu pare al costat del president demanant que es mantingui la calma.
Al seu funeral, la seva dona sols acceptà a Jacqueline Kennedy (l’altra vídua) per representar les autoritats. Ambdues anaven darrera el fèretre, que estava sobre un carro, rememorant el passat esclavista. La cançó més sentida va ser “We shall overcome” (Tots junts vencerem). Cançó que van portar per tot el món Pete Seeger i Joan Báez. A casa nostra la va difondre àmpliament Xesco Boix.
Per concloure es fa referència a dos dels eslògans més corejats en les manifestacions:
- “Treball i llibertat” (Jobs & Freedom) és el que ens permet entendre el conflicte del racisme.
- “Sóc una persona” (I am a Man), en referència a la individualitat de cadascú.
|
