| Resum: |
|
Abans d’endinsar-se en el tema, el conferenciant especifica que no parlarà sobre malalties i trastorns alimentaris sinó que ho farà des d’una perspectiva social.
Esbós sobre antropologia
Si l’antropologia s’ocupa de l’estudi de l’home, l’antropologia social estudia el comportament de l’home en societat.
Al segle XVI, la forma d’alimentar-se d’altres cultures contribuïa a discriminar-les negativament.
No és fins a inicis del segle IXX que l’antropologia s’interessa pel contrast entre les nostres pràctiques alimentàries i les de les altres cultures, constatant que cada cultura té els seus gustos i preferències i que aquest fet respon a necessitats diverses i aporta beneficis específics.
Avui en dia, l’antropologia de l’alimentació s’estudia des de dues vessants, una científica, en la que intervenen la química, la biologia i la nutrició, i una altra cultural en la que intervé la història, la psicologia i la sociologia. És des de la vessant cultural on es valora el pes que té en el fet d’alimentar-se el pensament versus la raó i lo adquirit versus lo simbòlic.
Perspectives teòriques
- Dimensió simbòlic-cultural. Representació. La cuina com a llenguatge. “Si és bo per pensar, és bo per menjar”. (Levi-Straus)
- Dimensió cognitiva. Principi de classificació. “Si és bo per menjar, és bo per pensar”. (Mar Harris).
- Dimensió materialista. Càlcul de costos i beneficis. La cultura està sotmesa als condicionants de l’ecosistema. “El paisatge posat a la cassola” de Josep Pla n’és una bona il·lustració.
Condicionants de l’alimentació humana
L’alimentació és quelcom complex i multidimensional, que té una importància rellevant en la reproducció biològica i social.
L’àpat és un fet quotidià que preocupa i ocupa molt de temps, tant a les mestresses de casa com als metges nutricionistes.
Els condicionants de l’alimentació humana són de tipus ecològic, tecnològic i, fins i tot, ideològic i social. L’alimentació està subjecta a interessos polítics i econòmics.
A tall d’exemple, s’exposen els canvis que ha suposat la nevera en l’alimentació a casa nostra (consum de peix variat front a l’ús quasi exclusiu del bacallà salat i les arengades).
Valors ètics i morals estan lligats a l’alimentació, fent una clara diferenciació entre humanitat i animalitat. L’home com a centre ordenador de la natura, es col·loca al capdamunt de la cadena tròfica.
La humanitat té una condició omnívora, indispensable per garantir les seves funcions. Però, a la vegada, aquesta condició omnívora crea una paradoxa d’ordre fisiològic, comportamental i cognoscitiva. Així, l’home és receptiu al canvi, a l’hora que prudent i desconfiat; diversifica, explora i innova, però és conservador. En definitiva, l’home es mou entre la neofília i la neofòbia, manifestant una atracció per provar coses noves, a la vegada que refusa els aliments desconeguts.
El fet d’alimentar-se suposa una incorporació alhora fisiològica que simbòlica.
“Som el que mengem”. El que ingerim ens sustenta. En funció del que mengem construïm la nostre identitat.
Com ens comportem
Els humans estem sotmesos a normes de les quals ens allunyem o ens hi acostem segons conveniències. En l’alimentació són normes dietètiques (dieta equilibrada i variada, de temporada...) i socials (horaris, drets o asseguts, sols o en companyia...). L’alimentació constitueix un sistema de comunicació amb els seus protocols.
Són interessants les aportacions de Ronald Barthes fent paral·lelismes entre llenguatge i alimentació.
L’alimentació també afavoreix l’intercanvi social i la ritualització.
Característiques de les dades sobre alimentació contemporània
Europa ha gestionat millor l’escassetat que l’abundància. Aquest fet arriba a Espanya cap els anys 70.
Ara, el que és important no és si podem menjar sinó què mengem.
Mengem per gust més que per gana.
Ens preocupem per com estan manipulats i elaborats els aliments, per les dates de caducitat, etc.
Les religions ja no emmarquen les tradicions. Però han sorgit noves corrents ideològiques, una de les més recents és la dieta paleolítica que té per lema “menja quan vulguis el que vulguis”.
El sedentarisme i l’agricultura van suposar un gran canvi en els àpats i les normes alimentàries de la humanitat. L’home no està dissenyat per menjar tants cereals ni tanta quantitat.
Nous estils de vida i noves formes de menjar
- Més àpats solitaris.
- Molta diversificació en els llocs on es menja, tant a la llar com fora d’ella.
- S’amplien les franges horàries.
Acaba la conferència amb una reflexió, que vol centrar el col·loqui, en torn a la frase: “Si som el que mengem i no sabem el què mengem...”
|
