| Resum: |
|
La conferenciant fa una exposició de l’obra de Cervantes en la que fa esment de fets significatius a partir de la lectura de múltiples fragments d’obres pròpies de l’autor i, també, de fragments d’obres que el van influenciar i d’altres en els que veiem reflectida la influència de Cervantes. Entre molts d’altres, podem destacar autors de la seva època tals com Garcilaso de la Vega, Lope de Vega, Quevedo i actuals com Walt Whitman, Borges, Galeano, etc.
Comença la conferència explicant el motiu de la mateixa, la celebració de l’efemèride, contextualitzant-la dins el món de la literatura: 400 anys de la mort de Cervantes i de Shakespeare (encara que no el mateix dia, com es diu, doncs ambdós països no es regien en aquell moment pel mateix calendari). I, també, de l’Inca Garcilaso de la Vega, aquest si el mateix dia que Cervantes. I de més recents, 100 anys de la mort del nicaragüenc Rubén Darío, 80 anys de l’assassinat de Federico García Lorca.
Celebrar l’aniversari de la mort d’un autor és important perquè ajuda a mantenir viva la seva obra i el missatge poètic universal, la qual cosa permet fer-ne noves lectures d’acord amb el pas del temps, integrant tot el que ha succeït. I això fa que, en cada moment, la història prengui significats nous.
Italo Calvino diu que els clàssics són els llibres que mai acaben de dir tot el que tenen que dir-nos perquè, en l’entramat del text hi queda latent un seguit de missatges que l’autor, de manera conscient o inconscient, ens vol transmetre. Són els que desvelen secrets que sols es poden descobrir amb successives lectures. Però, per tal que aquests missatges ens arribin, cal que el lector actual mantingui una actitud dialogant, dialogant amb el tex i dialogant, també, amb l’autor.
Apunts sobre alguns dels temes que s’han ressaltat
- Caràcter/personalitat de Cervantes
Biografia atzarosa, viscuda amb molt d’entusiasme. Amb vitalitat a la vegada que amb melancolia, i aquesta dualitat traspua tota l’obra del Quixot.
El Quixot parteix a la recerca d’aventures per desfer malentesos i millorar el món. La força i el realisme estan representats per Dulcinea. Sancho també és, en certa manera, un quixot que recerca un ideal, la seva “ínsula”.
Els dos impulsos de Cervantes s’entrelliguen al llarg de tota la seva obra. Sentiments profunds indescriptibles, perquè són molt personals.
Amb la lectura de l’obra de Cervantes veiem com era la seva vida. Viu en el Segle d’Or, moment de màxim esplendor d’Espanya. Transita de l’apogeu a la decadència que per Cervantes va de la Victòria de Lepanto a la pèrdua de l’Armada invencible.
La seva producció literària arriba després de la guerra d’Alger. Les penúries li aporten la maduresa.
Es pot fer un paral·lelisme entre els murris de les “Novelas ejemplares” de Cervantes i els borratxos i bufons de les pintures de Velázquez. El murri és tant insignificant que solament existeix per a ell mateix. Simbolitza l’Espanya que es dessagna.
Estil literari
Escriu impulsat pel desig de viure i la capacitat d’observació del món que l’envolta. El sentit de l’humor i la ironia li permeten crear la seva gran obra.
Estil viu, pròxim a la parla oral que arriba a tothom, tant a l’erudit com a la gent del poble. El narrador explica a viva veu històries que tracten de la vida dels personatges dels pobles. S’expressa amb paraules llises i planes, fent servir una “enumeració en forma de ventall”, on dóna múltiples opcions per il·lustrar una idea.
Influenciat pel realisme del segle XVII, també per la mística i la perspectiva aristotèlica. Fa una combinació d’idealisme i història.
És difícil separar-se del Quixot quan es parla de Cervantes però s’ha de tenir en compte que té grans obres en narrativa pastoril, entremesos, novel·les exemplars i, també, poesia. És més, és capaç de parodiar tots els estils amb una gran senzillesa de paraules.
En quant al Quixot
L’any 1605 surt publicada la primera part. La segona no apareix fins els 1616. La comença a redactar l’any 1614, molest per un Quixot que publica el Licenciado Abellaneda. Pensa que aquest menysté el personatge i ho interpreta com una burla cap a ell mateix.
En la darrera part la realitat el va acorralant. Acaba al Mediterrani, a Barcelona. En l’obra, el mar equival a la mort. Parafraseja a Jorge Manrique: “Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar, que es el morir...”
Cervantes coneix molt bé Barcelona, on viu en tres períodes (en el 2n en el passeig del Born). L’elogia àmpliament i la tracta com a única. És a Barcelona que descobreix el mar i la impremta. Al final de tot, el Quixot deixa la ciutat i torna vençut al seu llogaret.
Sols després Alonso Quijano retroba el judici i és quan mor. I també és poc després de la publicació de la segona part del quixot que mor Cervantes i neix-reneix un món immortal.
Hi ha moltes coses en el Quixot, que són actuals, s’ha de llegir l’obra per captar tota la força, la màgia, la gràcia i la vida que hi ha en les aventures del Quixot. Hi ha, també, una barreja de ficció i realitat que pertorba.
|
