| Resum: |
|
Abans d’entrar en matèria es fan les següents puntualitzacions:
- No es pot parlar de Reconquesta per part dels Reis Catòlics donat que la península Ibèrica no va ser conquerida sinó que s’ha de parlar d’una invasió tolerada. Per exemple, a Catalunya sols es van oposar a la invasió Baetulo, Iluro, Egara, Castelló d’Empúries.
- No es pot parlar d’Espanya fins que les Corts de Cadis redacten la Constitució l’any 1812.
- Tots tenim un avantpassat musulmà. Defensar aquesta afirmació es l’objecte d’aquesta conferència.
610 - 632. El fundador de la nova manera d’entendre Déu funda un Estat. Que inicia la seva expansió.
Es determina com s’han de tractar els habitants de les terres envaïdes: s’ha de combatre a aquells que no es converteixin a l’islam fins que, humiliats paguin tribut. En cap moment parlen de matar ningú.
Catalunya va tenir 443 anys de govern islàmic.
Invasió de la península
- Any 711. Tariq creua l’estret amb un exercit de 12.000 berbers i es dirigeix cap a Córdoba.
- Any 712. Músa arriba a la península amb un exèrcit de 22.000 àrabs (altres fons diuen que 25.000).
- Entre 739 i 740 els berbers es revolten perquè estan considerats de segona. 7.000 soldats (o 12.000 segons les fonts) són enviats per Damasc per controlar la situació.
- L’any 755 té lloc un cop d’estat contra els Omeies a la part oriental de la península. Hi intervenen 1.000 soldats més.
Tot això dóna un total aproximat de 50.000 homes. Més les pateres que arriben del nord d’Àfrica. Es pot pensar que a la península hi havia en aquells moments més o menys 1 milió de musulmans, mentre que la població autòctona estava entre 6 i 9 milions.
Alguns hispans marxaven cap els Pirineus, altres van morir en combats. Però la major part va pactar i col·laborar, ja que si no es convertien pagaven més impostos. Els jueus, per contra, no es van convertir, hi pagaven.
Els musulmans travessen la península, els Pirineus i ocupen la Gàl·lia gòtica: Narbona, Tolosa, Carcassona (711 – 725).
Els francs recuperen Septimània (759), Girona (785), Barcelona (801), el riu Llobregat fa de frontera.
Canvi polític
Tenim informació molt tergiversada sobre el tema:
- Ignacio Olagüe (1964) publica a França l’obra “Los árabes jamás invadieron España”.
- La Fundació March el publica traduït al castellà deu anys després “La revolución islàmica en Occidente” Són 700 pàgines plenes de disbarats.
En generals, quan arriben els moros es queden a les ciutats i castells, desplaçant els habitants cap al camp. La gent del camp marxa a les muntanyes.
Al segle X ja no és possible distingir l’origen àrab, bereber o autòcton de la població andalusa. Els noms també es canvien, així, Cassius passa a ser Banû Qasî, Saporitius passa a ser Banû Xabît i Amoritius a Banû Amrús (l’actual Amorós).
Canvi religiós
- Quan arriben els moros la cristianització no era total a la península, convivia amb el paganisme romà.
- Els monjos itinerants informen d’errors doctrinals en els Concilis visigots.
- Els cristians viuen solament a les grans ciutats (bisbats) i al llarg de les grans vies de comunicació.
- L’islam ensenya o reforma el monoteisme. Els jueus no es van convertir perquè tenien una religió estructurada, la qual cosa no passava en el cristianisme.
L’avanç cristià
Mudèjars, moros o sarraïns, són sinònims no despectius.
Es tomba la truita, els moros es poden quedar amb les següents condicions: pagar més impostos, deixar les ciutats i viure als ravals. Tenen uns anys de termini per fer-ho.
Al 1496 eren el 2% de la població. Vivien sobretot a les vores del Cinca, de l’Ebre i del Segre. Sols es podien dedicar a l’agricultura, la ramaderia i a traginers.
A Catalunya, el 59,3% de matrimonis eren mixtes. El 40% practicaven l’islam
Entre 1525 i 1526 és obligatori batejar-se, però no se’ls ensenya a ser cristians. (a Navarra l’any 1516).
L’expulsió i el desterrament es produeix entre 1610 i 1614.
No hi ha indicis d’enfrontaments entre cristians vells i moriscs (batejats per força).
No tots els catalans són expulsats. Bona part dels que marxen tornen als seus llocs d’origen.
Conclusió:
Molt probablement, tots tenim avantpassats que varen ser musulmans,
Catalunya és “terra de pas” i “d’acollida” molts s’hi queden.
Res a veure amb les migracions d’ara, no venen amb armes.
|
