AEUM | Conferencies

Rosa Casafont

Data:   13/12/2016
    Llda. en Medicina i Cirugia per la UAB
Títol:   L'art de transformar la ment (II part)
Resum:   LA MENT, EL TEU TRESOR

S’exposaran idees bàsiques sobre l’art de transformar la ment. Per acabar, es presentarà una idea d’aplicació.

La ment
Quan parlem de la ment, parlem de nosaltres mateixos.
Tenim una essència creadora, ens transformem amb cada experiència que vivim. Cada ment és única i exclusiva.
Experimentem informació i energia. Ho fem de manera objectiva per mitjà del cos i, de manera subjectiva, per mitjà de la ment.
Què és la ment? No la podem situar ni tocar. Sí sabem perquè serveix: pensar, raonar, memoritzar, idear, integrar sensacions. Parcel·la, ordena, processa i unifica i això ens permet tenir una percepció única dels fets que vivim, perquè tots els processos mentals estan unificats.
Per què és màgica? Perquè converteix l’activitat elèctrica en imaginació subjectiva, en pensament. Sabem que és així malgrat que, avui per avui, encara no sabem com succeeix. La ment transforma la realitat: la matèria objectiva en imaginació subjectiva. Els colors, les imatges mentals, per exemple, són integrades per cadascú a la seva manera, configurant, gràcies a la ment, l’exclusivitat de cada ésser.
La ment conscient? És un misteri, no sabem com es crea el conscient. Podríem pensar que la ment és com l’atenció, però és erroni. La consciència integra mentre que l’atenció analitza.
Saber que cadascú té la seva pròpia percepció dels fets ens dóna la oportunitat de complementar-nos i enriquir-nos, encara que, per desgràcia, moltes vegades ens porta a discutir-nos.
La ment s’expressa per mig del cervell i del cos. El cervell està format per estructures amb capacitat plàstica, és a dir, amb capacitat de canviar en cada experiència creant memòries associatives.
La capacitat plàstica permet aprendre i desaprendre per tornar a aprendre de nou i, així, modificar hàbits que no ens funcionen prou bé.
Com aprèn el cervell? Cal distingir entre neuroplasticitat positiva (NPP) i neuroplasticitat negativa (NPN). Un nou hàbit, o bé un de reelaborat i integrat en el nostre cos, és un aprenentatge possibilitat per la NNP.
En el cervell podem observar dos parts: cervell instintiu o reptilinià i el cervell evolutiu (mamífer) que ens permet expressar les emocions bàsiques. Aprenem amb tot el conjunt del cervell.
El cervell més evolucionat correspon a l’escorça (última etapa evolutiva de l’home) i és emocional. És allà on es fabriquen els sentiments i els pensaments. Quan naixem és immadur i no acaba de madurar fins sobre els 27 anys. Als 2 anys pensem i sentim, però no ens en donem compte. A partir dels 2 anys comencem a exercir com a éssers socials.

El cervell emocional
S’encarrega de pensar, sentir i comportar-nos. L’escorça té capacitat infinita per combinar els elements en xarxes, la qual cosa comporta la capacitat de passar del pensament a la acció.
Les xarxes neuronals plàstiques són la base de totes les nostres funcions. Es reforcen amb l’acció (pensem – relacionem - memoritzem). I, si no es reforça l’atenció, es debiliten. Per tant, hem de reconduir l’atenció per no despistar-nos ni debilitar-nos.
En definitiva, hem de tenir en compte que:
- Tenim una ment amb la capacitat de passar a l’acció.
- Prenem decisions sobre coses vitals, de manera inconscient, amb el cervell emocional.
- Tot altre tipus de decisions les prenem de manera conscient, implicant sempre l’emoció i el raciocini.

Rebem un estímul pels ulls. S’encén el cervell emocional i envia una resposta al cos. Surt informació i es genera emoció. El sentiment és integració d’informació més emoció.
En aquest procés intervenen diferents parts del cervell:
L’amígdala s’encarrega de la ràbia i la por. El tàlam li aporta la informació dels sentits per tal d’evitar el risc. Posteriorment, l’escorça decideix si el risc és greu o no. És un procés automàtic i molt ràpid, per tant inconscient. Regula el sexe, la gana i la set, l’equilibri, les hormones, els ovaris, el timus, etc. L’hipotàlem és el centre integrador que prepara per a l’acció.
L’hipocamp ajuda a aprendre i a orientar-nos. L’ajudem amb aprenentatges, memoritzant, llegint, estant actius física i socialment. Emmagatzema la informació dels dos darrers anys.
L’escorça anterior integra sentiments, coneixements i relacions.
Si els procés d’activació que es genera és excessiu, et vas revolucionant i s’acaba deprimint el sistema (adrenalina – noradrenalina). Aquest aspecte s’ha de tenir molt en compte a l’etapa de l’adolescència.

Cognició corporalitzada
La cara i el cos no sols són el reflex emocional, ans també en són causa.
Són a la vegada reflex i causa.
Modificant l’expressió podem modificar la forma en que pensem i sentim i, per tant, la ment.
La ment utilitza la cara i el cos per donar sentit als pensaments abstractes. Amb tres mesos el nadó és capaç de copsar l’estat d’ànim de qui el cuida.
Aprenem per imitació (neurones mirall). I creem empatia cognitiva (interpretem què pensa l’altre) i empatia emocional (interpretem què sent l’altre).

Eines ràpides (mètode Thabit)
Comencem a modificar el cos per modificar la ment.
Kit d’emergència: contra reacció, acció dirigida
1. Deixar la llengua relaxada entre les dents de baix.
2. Rectificar la posició: esquena dreta, mirada al front.
3. Respirar pel nas (inspiració, espiració).

Així s’entra en coherència cardíaca i es serena el sistema.
Web:  
Podcast:  


Registres 0 a 1 de 1