| Resum: |
|
Primera part:
L’acordió és un instrument que transmet molta vitalitat, és alegre i entretingut, amb el qual es pot tocar tot tipus de música.
És un instrument molt jove. En un primer moment, es va patentar com una joguina, després els italians el van transformar en la “frisarmònica”.
L’any 1980 se’n fa la primera producció industrial a Castelfinardo.
Els italians l’exporten per tot el món. Són els emigrants qui el fan arribar, primer a França. A l’Argentina es coneix com “bandoneón” A Catalunya és l’instrument típic a les havaneres.
A Itàlia, l’acordió fa la funció de la guitarra a Espanya.
En molts casos ha substituït l’orgue.
Segona part:
En aquesta part s’interpreten petits fragments de músiques populars, que s’interpreten amb diferents versions. Un vertader regal pels sentits
La conferència es converteix en una fantàstica sessió de reminiscència, viscuda amb molt de gust per tots els assistents.
El músic comença a interpretar la peça i demana que, qui la reconegui, la canti. Ràpidament part del públic s’engresca i contagia als més tímids. Saber cantar és important però, implicar-se en un procés col·lectiu de memorització és ben rebut per tots.
El recorregut comença amb cançons catalanes i es va estenent per França, Itàlia, Àustria, Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Gràcia, Rússia, Veneçuela, i l’Argentina. Acaba amb les demandes dels assistents.
|
