| Resum: |
|
Un títol sorprenent per a una conferència original.
“La música que més m’agrada és la dels meus canons”
Aquesta és una frase que s’atribueix a Napoleó però que no és pas certa, ja que Napoleó va ser un bon amant de la música. En diferents moments de la seva vida hi té vinculacions directes: li agradava l’òpera i tot sovint regalava instruments musicals als seus amics.
Napoleó Neix el 1769 a Ajaccio, Còrsega (l’any anterior els genovesos s’havien venut l’illa als francesos). Possiblement tingués avantpassats mallorquins (xuetes). La seva educació va ser absolutament francesa. Ja des de molt jove va demostrar un caràcter molt fort. Quan va esclatar la Revolució Francesa tenia 20 anys i es va posar al costar de la República com a militar.
1ª audició: “Auprès de ma blonde il fait beau”
Cançó que cantaven els soldats al segle XVIII quan desfilaven. Actualment es canta com a cançó de bressol.
2ª audició: “Ça ira”
Ara es coneix popularment la versió d’Edith Piaf, però ja es cantava el 1790. Rememora una cèlebre frase de Benjamin Franklin quan va visitar París.
3ª audició: “La Marseillaise” (Versió en clavecí, composta el 1783 per Claude Balbastre, professor de Mª Antonieta).
Aquest compositor queda sense feina en arribar la Revolució. A partir d’aquell moment comença a donar classe als estudiants i a fer cançons revolucionàries.
La Marsellesa no va sorgir en l’esclat de la Revolució francesa, en aquells moments encara no l’havia sentit ningú. Quan la gran desfilada a la primavera de 1972, la cantaven els soldats que venien de la Provença.
La tardor següent, François Gossec va fer un espectacle musical de molt èxit “Ofrena a la llibertat”. Als 4 minuts de començar la representació es va sentir la Marsellesa. És degut a aquesta òpera que la cançó es va fer famosa fins arribar a ser la marxa més coneguda del món.
4ª audició: “Chansons du départ” (Étienne Nicolas Mehul, 1794).
Cançó preferida de Napoleó. La Marsellesa no li agradava massa.
En aquests moments, l’exèrcit francès torna de les campanyes d’Egipte i de Síria. Napoleó comença a ser conegut en el món militar. Quan França va a Llombardia a lluitar contra Àustria, ja és Napoleó qui mana la tropa. Àustria va perdre totes les guerres contra França.
5ª audició: “Agnus dei” (Joseph Haydin).
El compositor escriu una música religiosa pels austríacs. En un moment donat, introdueix els tambors i comença la música militar. La música ajuda a fer arribar el missatge d’esperança.
Napoleó torna a París el 1797, ara ja com a gran líder francès. S’enamora de Joséphine de Beauharnais, vídua amb dos fills. Es casen i van a viure al Château Malmaison on organitzan concerts.
6ª audició: “Medea” (Luigi Cherubini).
Òpera no massa coneguda fins que la canta Maria Callas i la fa famosa. S’estrena a París el 1977 i Napoleó va a l’estrena amb Josefina.
7ª audició: “Marxa fúnebre” (Giovanni Paisiello).
Giovanni Paisiello és el compositor preferit de Napoleó que, quan arriba a París desbanca a Cherubini. Una de les seves òperes més conegudes és El barber de Sevilla. Composa la Marxa fúnebre per a les exèquies del general Hoche. Aquest tipus de composició és un invent francès. Chopin escriu la seva marxa fúnebre pels soldats polonesos a París.
8ª audició: “Marxa fúnebre” (Ludvig van Beethoven, 3ª simfonia).
S’hauria d’haver dit “Simfonia Bonaparte”. Beethoven enamorat de les idees de la Revolució ja que enderrocaven els Reis corruptes d’Europa. Quan s’assabenta de que Napoleó es corona emperador, esborra el nom de la partitura amb una fulla d’afaitar i li posa “Heroica”.
9ª audició: “Marxa triomfal” (Giovanni Paisiello).
Napoleó demana a Paisiello la música per al dia de la seva coronació. La música de la missa quasi es tracta d’una òpera.
Nomena als seus germans reis per tota Europa. Hortènsia de Boarné, a qui li agradava molt la música, es casa amb el seu germà petit; serà la mare de Napoleó III, el qual es va casar amb Eugènia de Montijo.
10ª audició: “En passant pour la Lorraine...”
Readaptació d’una cançó tradicional bretona. Comença com a marxa i segueix com a música de saló.
Al 1808 comencen els problemes per Napoleó. Pepe Botella es troba amb problemes de guerra de guerrilles.
11ª audició: “La Vestale” (Gaspare Spontini).
Napoleó encarrega a Spontini una obra de propaganda; és a dir, utilitza la música per crear opinió.
El 1813 el general Wellington entra a Espanya; els francesos perden la guerra.
Beethoven fa una obra per celebrar-ho. És la primera vegada que s’utilitza una carraca en una obra clàssica.
12ª audició: “L’Himne de l’emperador” (Joseph Haydin).
Haydin havia escrit aquesta obra per a l’emperador austríac. Quan Napoleó entra a Viena, s’instal·la al palau de Schonbrunn. Quan s’assabenta de Haydin estava morint-se, li posa un soldat francès a la porta de casa seva per tal que ningú el molesti. Haydin li canta l’himne.
Tot seguit es llegeix una oda de Víctor Hugo per la rebuda de les cendres de Napoleó a París.
13ª audició: “Marxa fúnebre” (Adolphe Adam).
Adam composa aquesta peça pels funerals de Napoleó. És el mateix autor de la música del ballet “Giselle”.
|
