| Resum: |
|
Per donar sentit al títol de la conferència, es projecten unes imatges de com ha quedat d’arrasada la ciutat d’Homs (Síria) després dels combats. Igual va passar amb Àlep. El nom prové de la CIA, qui diu que res no serà el mateix que s’havia previst després de la 2ª guerra mundial.
Val a dir que la CIA no té en compte que el conflicte s’inicia a rel dels acords després de la 1ª guerra mundial. Es van dissenyar 3 esquemes de repartició que eren incompatibles entre ells i es van signar 3 acords:
- Promesa als àrabs que si guanyaven als turcs, es tornaria a format el gran califat.
- Promesa als jueus que tindrien el seu territori.
- Acord entre anglesos i francesos que es repartirien el domini entre ells sense comptar ni amb àrabs ni amb jueus. El Creixent Fèrtil, que va des de Palestins fins Iraq, Palestina i Jordània pels primers, i Síria i Líban pels segons.
Després de la 2ª esdevé la supremacia dels EEUU i l’Iran s’incorpora a la zona de conflicte.
Recomana la lectura del llibre “Orientalism” d’Edward Said, palestí expulsat el 1948.
Des d’occident es pensa, ja des d’abans de les Creuades, que aquelles terres s’han de conquerir perquè són el referent del cristianisme. No pot ser que caiguin en mans dels bàrbars.
Planteja com l’actitud actual dels habitants de l’Orient Mitjà correspon al falç retrat que els poders occidentals, amb la potent ajuda dels mitjans de comunicació, han fet d’ells: incultes, sentimentals, fanàtics, bàrbars, per tal que els ciutadans occidentals ens el creiem. Això ha fet enfortir el discurs de l’extrema dreta. I també ha estat causa de que ells es comportin tal i com s’esperava, com en una mena de síndrome d’Estocolm. Ha sorgit Al Qaida i el gihadisme.
Fins aquí, els referents culturals. A més a més, els anys 20 del segle passat es descobreix que hi ha abundant petroli: generen el 60% de la producció efectiva del petroli mundial. És per això que el tracte a Iranians, saudites i egipcis no és el mateix que a la resta del territori on hi ha el conflicte.
Es presenta la situació a Egipte després de les revoltes de la Primavera àrab: guanyen les eleccions els Germans Musulmans i estan sols un any. Encara que s’equivoquen de política (retallada de drets civils, contra les dones, perden el suport de la població), cauen per un cop militar. Ahir mateix van alliberar Hosni Mubarak, tenia 2 cadenes perpètues i una condemna a mort.
Per part d’Occident, cap problema, perillaven els interessos econòmics i el sistema neocolonialisme europeu, i el tap de protecció d’Israel. Es remarca la semblança amb el que va passar a Argèlia i també a Palestina.
Molts jueus van emigrar a Palestina a finals del segle XVIII, quan els progroms a Polònia i Rússia. Moviment sionista, amb promesa de tenir la pròpia pàtria. Al 1918 els anglesos s’annexionen Palestina. El 1920 arriben els nazis al poder, és quan esdevé una immensa emigració. Els anglesos tenen un problema, no comptaven amb que això passés i va ser molt difícil l’estratègia que havien dissenyat.
Des que arriben a Palestina, els jueus comencen a comprar terres. Abans del Pla de Partició de la ONU, els palestins tenien el 80% de la terra, el Pla els concedia prop del 50% però no el van acceptar. En l’actualitat tenen el 22%.
El 1987 Israel aconsegueix el 100% de la Palestina històrica. S’acaben els tractes de repartiment posteriors a la 1ª guerra mundial.
S’ha de tenir en compte que, actualment, el 20% dels israelians són palestins. Quan la ONU acordà partir Palestina en dos, els palestins eren majoria en la part israeliana. Passen a ser minoria per:
- La crida que fan els governs palestins (opinió d’Israel, no s’ho creu ningú).
- A causa de les guerres.
- Neteja ètnica, en època del primer president israelià Ben-Gurion.
El 1986 es desclassifica part de documentació israeliana que confirma la neteja ètnica i els acords del Pla Dalt, que facilita la marxa dels palestins en territori israelià.
Com a conclusió:
- Fins que no hi hagi una solució raonable, que no vol dir justa, entre Israel i Palestina, no hi haurà pau a l’orient mitjà.
- No serà una solució immediata, però és una condició sine quanon perquè la pau arribi.
|
