| Resum: |
|
Les vacunes, quelcom d’actualitat, controvertit i complex.
Després de la potabilització de l’aigua, és la mesura sanitària que més ha reduït la mortalitat, fins i tot més que els antibiòtics.
Alguns estudis associaven l’Autisme a les vacunes, posteriorment s’ha desmentit.
Les vacunes són medicaments per protegir-nos. Suposen la inoculació d’una mínima part d’un microbi, per tal que l’organisme el reconegui. Així, si arriba la malaltia, l’organisme pot donar una resposta que la neutralitzi.
Una segona intencionalitat és eradicar la malaltia. S’ha aconseguit amb la verola.
Aquesta via d’actuació va començar el 1779 amb els assajos d’Eduard Janer (vacuna contra la verola). El 1885, Louis Pasteur va aconseguir la vacuna contra la ràbia.
Les vacunes són agents infecciosos patògens que es modifiquen per tal de ser innocus mantenint les seves propietats immunitzants. Diferents modificacions:
- Atenuació. Resposta immunitària òptima, però que pot provocar la malaltia perquè els microbis són vius i es poden multiplicar. Però protegeixen durant més temps, possibilitat d’immunitzar el grup i s’apliquen en una sola dosi.
- Inactivació. Agents patògens morts, inactivats química o tèrmicament. No tenen capacitat per multiplicar-se en l’organisme i no presenten capacitat d’infecció clínica. La resposta és més dèbil, precisa d’un adjuvant, generalment mercuri, o de proteïnes transportadores
- Fraccionament. Fraccions antigèniques. Necessiten l’aplicació de més d’una dosi.
Hi ha diferents tipus de classificació de les vacunes: segons el microbi sobre el que actuen, segons criteris sanitaris i segons vies d’administració.
Actualment, la majoria de vacunes són inactives, atenuades o coadjuvades. Són combinades i s’apliquen simultàniament.
Hi ha qui es planteja la seguretat de les vacunes. Segons una enquesta recent, feta a 1621 pares, el que més els preocupa és la seguretat de la vacuna i que la administració sigui correcta.
Tota vacuna pot tenir efectes adversos:
- Lleus. Principalment febrícula i signes inflamatoris locals.
- Moderats. Febre, erupció, artritis, ganglis.
- Greus. Convulsions o reaccions al·lèrgiques (1 per milió de dosis).
S’ha constatat que pot comportar contraindicacions la utilització d’un conservant derivat del mercuri en vacunes que s’administren simultàniament,.
I que la vacuna contra el papil·loma humà pot comportar excés d’activitat sexual.
Degut a la polèmica que s’ha generat en la societat, les vacunes són els medicaments que més controls de qualitat tenen per tal de garantir la seva seguretat i eficàcia.
Quan no vacunar
- Si hi ha febre o infecció.
- Quan hi ha antecedents familiars o en un mateix.
- No vacunes vives o atenuades durant l’embaràs, tractament oncològic, després de transfusions (molta atenció per si l’altra persona tenia antecedents).
Què passa si no em vacuno
- Tinc més risc de patir la malaltia.
- Puc infectar a la resta de la població.
Vacunes a l’edat adulta
- 40 anys. Dosi record vacuna TD (tifus i diftèria).
- 60 anys. Vacuna antigripal anual.
- 65 anys. Vacuna antineumococcica 23 valent.
Impacte global de les vacunes
L’efecte de la vacunació als infants ha comportat un augment considerable de la supervivència als 5 anys al 3r món. En aquests moments, a Occident estem al 96% i al 3r món al 83%. També s’ha reduït la resistència als bacteris.
Tot i així, hi ha més de 9 milions de nens que no han rebut la triple vírica.
Al 3r món, els més rics tenen més immunitat. Els nens vacunats falten menys temps a l’escola i, per tant, millor educació, sous més elevats i millor qualitat de vida.
|
