| Resum: |
|
Per mitjà de diferents acudits apareguts en revistes i diaris, es tractarà de com l’humor posa de manifest les contradiccions entre diferents cultures. Es tracta de veure com les contradiccions i els xocs culturals que plasma l’humor ajuden a la reflexió.
- “Frontón Condal”, de Junceda, acudit aparegut al Setmanari El Cucut, a principis del segle XX. Temàtica: la ciutadania contra els militars.
Arrel de l’aparició d’aquest acudit va haver-hi grans aldarulls en front del setmanari i va donar lloc a que a l’any 1906 aparegués una llei de jurisdiccions. Com a resposta va sorgir la Solidaritat Catalana que va ocupar quasi tots els escons del Govern reservats a Catalunya (la resta van ser per Leroux).
L’autor de l’acudit era fill de militar, això encara els va ferir més. També és autor d’una portada del “Cucut” que tracta sobre l’anada d’Antoni Millet a Madrid que va suposar que el setmanari hagués de tancar. En dita portada apareixia un cocodril, fent referència al “fondo de reptiles” que eren els periodistes pagats per fer articles a favor d’algú en concret.
- Caricatures de Mahoma, de Kurt Bestengart, aparegudes al Jyllands-Posten (2005).Temàtica: orient – occident.
Van desencadenar extremisme per part d’una part dels musulmans de tots els països àrabs. Atacaven la religió, el que és més identitari pels musulmans, més que la nació, la ideologia o la família. Pel mateix motiu, el 2015, va ser atacada la revista Charlie Hebdo, considerada intocable fins al moment.
- “La borsa” de Pellicer, any 1807. Temàtica: contrast de classes.
Dibuixa, amb voluntat de denúncia, a pobres mirant la entrada a la Borsa de Barcelona. Voluntat de conscienciació de classe.
- “La catástrofe de anoche”, article de Mariano de Cavia (1891). Temàtica: denúncia de les condicions de seguretat del Museu del Prado.
L’article explica com el museu es crema durant la nit. L’incendi ha estat ocasionat pels fogons on feien el sopar els treballadors del museu que vivien a l’últim pis de l’edifici. Era una pura ficció irònica que pretenia conscienciar de l’abandó del museu i sacsejar consciències. Va provocar la reforma del museu.
- “Faltan volúmenes en la biblioteca”, article irònic de Wenceslao Fernández Flores, publicat al diari Noroeste de La Corunya (1917). Temàtica: denúncia de la incultura dels parlamentaris gallecs.
Simulava la desaparició de llibres, no pas per ser llegits, sinó per ser venuts.
- “La borsa”, acudit de Llorenç de Vilanova (novel·lista i metge, aristòcrata mallorquí i falangista a la seva joventut), aparegut a la revista elitista Brisa (1932). Temàtica: diferències socials.
Visibilitza els privilegis de classe.
- “La guerra dels mons”, emissió radiofònica d’Orson Wells (1938). Temàtica: Despertar consciència sobre l’actualitat.
Durant la Gran Depressió als EEUU, en un programa d’adaptacions teatrals de la CBS, es presenta en format de noticiari part del llibre del mateix nom (H.G. Wells).Provoca tal alarma social que va generar pànic generalitzat i un caos total. L’objectiu de l’emissió es va aconseguir amb escreix.
- “Guàrdia civil mirant com un cuc puja per un arbre”, acudit de Cesc (1960). Temàtica: crítica social.
Cesc és conegut com l’humorista gràfic de la crítica poètica. Per aquest acudit va ser sancionat. Com que els dibuixos no eren explícits, la censura no els entenia i pensava que podien ser irònics.
- “Xec nadó”, acudit aparegut a la revista El Jueves (2007). Temàtica: crítica social.
Arrel de la llei impulsada per Zapatero segons la que cada nadó rebria 2.5000€, fos quin fos el nivell econòmic de la família, la qual cosa va suposar fortes crítiques per part de les famílies amb rendes més baixes. Al dibuix apareixien ben somrients el príncep Felip i la princesa Letícia.
- “La veu de Catalunya”, de Valentí Cartans (1932). Temàtica: conflicte Catalunya - Estat Espanyol.
Quan es discutia la redacció de l’antic Estatut. Va contribuir a crear opinió.
- “Família Pujol-Ferrusola”, aparegut al diari Ara (15 de maig de 2017). Temàtica: corrupció.
En pocs dies han aparegut una gran quantitat d’acudits a la premsa tradicional i a les xarxes. El temps dirà si algun d’ells ha fet història.
|
