| Resum: |
|
Inicia la conferència amb la següent sentència: “Els infants construeixen durant anys unes arrels que, amb els anys, els permetran tenir ales per volar”.
Aquestes arrels són la família, l’escola i la societat. Aquests sectors no sempre es comuniquen degudament, a vegades desconfien uns dels altres, hi ha malentesos i incomprensions.
Objectius de la conferència:
- Aportar eines per comprendre i canviar la mirada.
- Explicar situacions que permetin identificar problemes.
Els vincles entre l’escola i la família sempre han estat complexes i segueixen sent-ho. L’escola del segle XIX allunyava la família i la comunitat. Actualment, ni tant sols l’edifici està pensat per integrar-los.
No totes les famílies miren igual l’escola, hi trobem: adhesió, dissociació, acomodació i refús.
S’ha de tenir molta cura amb els judicis sobre les famílies i fer atenció a la gran diversitat que existeix. El que cal és construir ponts amb totes elles per assegurar una bona educació dels nens i adolescents. La manca de sintonia entre escola i família comporta en l’alumnat: desafecció escolar, avorriment, judicis escolars que es “confirmen”. Els professors ho entenen com a manca d’interès.
També observem un xoc entre els objectius de l’escola i maneres d’educar de les classes populars (s’ha de tenir en compte que dins una mateixa escola es pot donar que hi convisquin famílies d’una gran diversitat cultural). El que importa no és tant que els pares creguin en l’escola, sinó que la sentin com una cosa seva. El que escola i família estiguin allunyats és l’origen del fracàs escolar.
Tres models de vincles escola-família: a) experts, b) transplantament i c) vincle-empoderament-projecte compartit entre iguals.
Explicar a les famílies com treballa l’escola i donar-los receptes per a casa, ha resultat un model d’acció que no funciona.
Per a crear millors ponts cal tenir en compte dos principis: a) ens necessitem (interdependència) i b) canviar la mirada (de la família com a problema a la família com a solució).
Com actuar (a partir d’experiències viscudes a l’Osona):
1. Adaptació al nivell de P3 amb famílies.
2. Canviar la manera com fer les entrades i sortides (trobades informals dins l’aula).
3. Classes d’anglès amb les famílies a 4r de Primària (famílies dins l’aula de manera habitual).
4. Revisar i qüestionar els deures.
5. Millorar entrevistes i reunions.
6. Visites a l’aula amb les famílies (veure la molta i bona feina que es fa).
7. Les famílies avaluen l’escola.
8. Famílies o mares d’enllaç.
9. Reconèixer i valorar escolarment allò que fan i allò que són les famílies més allunyades (no posar la mirada en els dèficits).
10. Projectes conjunts docents-famílies-comunitat).
11. Avançar cap a actuacions escola-família-entorn (rol clau dels ajuntaments i la comunitat).
12. Implicar tots els agents socials.
Per concloure:
Va dir que treballar amb les famílies mai és perdre temps. Sempre és invertir en benefici dels nens i nenes i adolescents, assegurant que “la millora dels vincles contribueix a l'èxit escolar”.
|
