| Resum: |
|
Es parla de revolucions en plural perquè al 1917 realment van coincidir diverses revolucions. El tema s’abordarà a partir d’una mirada històrica, no pas ideològica, sobre uns fets que van marcar el segle XX a tot el món i durant molts anys.
L’any 1927 es creen associacions d’amics de la URSS a França, Alemanya i els EEUU per entendre i saber què era el que passava allà, els èxits i fracassos que s’hi esdevenien. Pensadors, intel·lectuals, periodistes, no especialment comunistes, tenien curiositat per saber com es constitueix una nova societat, un món nou, deixant de banda prejudicis.
Rússia és un gegant territorial 1,8 vegades els EEUU o la Xina. A finals del S. XIX era un territori políticament endarrerit, la servitud no s’aboleix fins al 1861. Els camperols queden lliures del senyor però sense dret a posseir terra. La pobresa s’accentua.
El Tsar Alexandre III (1881-1894) fomenta la industrialització, bàsicament el ferrocarril i la indústria pesada. Apareix el proletariat concentrat en regions industrials. No hi ha burgesia, el tsar busca els diners a França i Anglaterra (el Transsiberià es va construir amb capital bàsicament francès). Les diferències entre el camp i les ciutats industrials cada cop es fan més evidents.
Al 1900 la monarquia és autocràtica, té origen diví, i té el poder absolut. Per exercir-lo es basa en la burocràcia, en l’exèrcit (molt nombrós però molt mal equipat), l’església ortodoxa i la policia política, creada el 1880.
Les idees polítiques europees arriben a Rússia i alguns volen establir-les, es crea l’oposició. Aquesta oposició és molt plural i contradictòria:
a) Els populistes. Rebutgen la industrialització massiva. S’organitzen en petites comunes pageses socialistes. Practiquen el terrorisme.
b) Els socialistes marxistes apareixen el 1989. A Rússia hi havia molt poc proletariat. L’any 1903 s’escindeixen en bolxevics (Lenin), que eren majoria i volien actuar ràpidament, i menxevics que pensaven que encara no es podia fer la revolució ja que calia crear una burgesia que modernitzés l’economia i fes la revolució industrial.
c) El partit Kadet (liberal), molt petit. Propugna l’enderrocament del tsar i la implantació d’un règim de democràcia parlamentària.
El tsarisme hauria pogut durar encara molts anys. Va ser la 1ª guerra mundial el que va desencadenar la revolució. El 1905 hi va haver un assaig previ. Rússia entra en guerra amb el Japó i perd (Japó ja havia fet la revolució industrial). La població passa gana i moltes dificultats. Els camperols van al palau a demanar ajuts amb càntics religiosos. El tsar envia les tropes i fa una massacra amb centenars de morts; en aquest moment deixa de ser el pare protector, es trenca la confiança d’una part importantíssima de la població cap a ell. Sorgeixen assemblees (soviets) a les ciutats per protestar contra la repressió i hi afegeixen modificacions de caire polític. El tsar accepta crear la Duma (parlament) i dur a terme la reforma agrària. Però no la fa, té dret de “veto” al Parlament i la reforma no avança. Aquesta revolució no serveix de res, però deixa palesa la força organitzativa dels soviets. Va resultar ser un assaig de la revolució del 1917.
La guerra ho canvia tot. Serà molt dura per a la població: mobilitzacions massives al front i a la reraguarda. S’exigeixen molt més esforços i sacrificis. El mes de febrer del 1917 esclaten vagues contra la guerra, es construeixen soviets. El tsar Nicolàs II, ja molt desprestigiat, ordena reprimir el poble i l’exèrcit s’hi nega. Els soldats deserten, el poble es revela. Quan el tsar ja no pot controlar la violència, sols li queda abdicar. Els camperols van a ocupar les terres de l’aristocràcia i de l’església. En aquest moment coexisteixen dos governs: Els Soviets (el de Petrograd és el més important) i la Duma (el govern provisional).
El govern provisional pren dues decisions: complir els compromisos exteriors amb la guerra, i permetre el retorn dels exiliats (entre ells Lenin). Lenin treu a Rússia de la guerra. Defensa: tot el poder pels soviets. Cap recolzament al Govern provisional. Posa en marxa el programa “Pau, pa i terra” que porta a la revolució del 1917.
Un cop tenen el poder convoquen eleccions lliures. Obtenen el 25% dels vots. Tenen el poder de les ciutats, però els camperols voten al partit liberal. Els bolxevics guanyen el poder però perden les eleccions. Dilema: o fan la revolució o respecten la democràcia. Sacrifiquen la democràcia, el drama és que mai més es podran democratitzar. La revolució comportarà un partit únic. Des del seu inici s’han d’enfrontar a la guerra civil.
1918-1922, Europa envia tropes a Rússia en venjança perquè havien abandonat la guerra. Objectiu prioritari, guanyar la guerra. Es crea l’Exèrcit Roig. Orientació de la política econòmica: comunisme de guerra.
Per què va sobreviure la revolució?:
- El Partit Comunista disposava de 600.000 militants. estava totalment militaritzat i centralitzat.
- Era l’únic govern que podia mantenir Rússia unida, evitant la fragmentació en colònies franceses, angleses... Els oficials eren patriotes.
- Els camperols recolzen els comunistes perquè els han donat el que era la seva demanda històrica, l’accés a la terra.
Quan la guerra civil acaba es flexibilitzen les relacions econòmiques. Els camperols poden vendre els excedents. Es crea un mercat controlat pel govern (NEP, 1921).
Posteriorment, Stalin du a terme la col·lectivització forçosa contra els camperols. Comencen les deportacions (1.000.000 de deportats, entre 4 i 5 milions moren de gana.
Entre 1928 i 1940 es produeix un creixement molt fort i s’aconsegueix industrialitzar el país. Això permetrà plantar cara a Hitler en la 2ª guerra mundial.
|
