AEUM | Conferencies

IES MAREMAR i IES MEDITERRÀNIA

Data:   07/11/2017
    Alumnes de baxillerat d'aquests instituts
Títol:   “Relació Intergeneracional” Presentació de treballs de recerca
Resum:   La sessió comença amb la presentació dels cins joves dels nostres instituts que explicaran el treball de recerca que han realitzat per treure’s el títol de batxillerat .
Utilitzen un quart d’hora cadascú i al finalitzar hi ha el torn de preguntes.
TREBALLS PRESENTATS
1- ESTUDI DE LES PEDRES DEL RONYÓ
Claudia Martínez i Alfaro - IES Mediterrània
Dels diferents tipus de pedres del ronyó, les més abundants són les de Oxalat de Calci. La seva investigació és centra en aquestes ja que constata que el diagnòstic i posterior medicació es fa segons un tipus però aquest en el temps es transforma en un altre tipus i la medicació inicial ja no és l’adequada .
Explica la seva hipòtesi de com es realitza aquest canvi i en la seva investigació constata que és possible evitar-lo durant un període més llarg de temps si es guarden les mostres a l’aire lliure. Tenint en compta aquest fet es pot millorar el diagnòstic i fer una més adequada medicació.
Ara està cursant un grau de Química a la UB.

2- EL MASNOU: UN POBLE LLIGAT AL MAR
Víctor Cadenillas i David Gonzàlez - IES Mediterrània
Els vincles entre El Masnou i la mar han estat sempre presents en el temps i han anat canviant segons l’economia del moment.
En el segles XVIII-XIX l’activitat masnovina estava basada en:
a) La marina mercant i el comerç amb Amèrica. Hi havia 772 capitans masnovins que realitzaven activitats comercials. Molts d’una manera honesta , alguns com Joan Maristany i Galceran , personatge fosc, emprava la pirateria i l’esclavatge per les seves activitats.
Al 1880 el 57% de l’activitat de la vila es relacionava amb el mar: comerç transatlàntic i mediterrani, drassanes, fabricació de veles....
b) El comerç de taronges . Hi havia extensos camps de tarongers que s’exportaven per mar a Europa. Les gelades del 1864 i 1891 van malmetre els tarongers.
La decadència marinera es va produir per la fi del comerç de les taronges, l’aparició dels vaixells de vapor i la davallada del comerç transatlàntic. Hi va haver una disminució de la població del Masnou.
Malgrat aquests fets els vincles han perviscut i ara estan ben vius per mitjà de noves activitas econòmiques, relacions socials, formes de viure ( turisme, ports esportius...).
Ara estan cursant, respectivament, Filologia Espanyola a la UAB i Humanitats a la Pompeu Fabra.

3 – L’AMOR NO FA MAL
Elena Fernández - IES Maremar
La investigació posa en evidència la violència de gènere. La realitza posant-se en contacte amb policia, agents socials...
Centra la seva recerca en:
a) Esbrinar si la violència de gènere varia segons la religió, classe social, procedència...
b) Els motius de no denunciar
c) Síndrome de la maltractada
d) Conèixer lleis i possible modificació
Arriba a la constatació que: es dóna en totes les classes socials, religions i procedències. No denuncien per por i amor. La dona al perdre l’agressor perd la seva identitat i ha de retrobar-se i refer la seva vida social. No cal canviar la normativa sinó la mentalitat de les persones. Incideix en la importància que té la família per aquest canvi. També la societat i l’educació.
On hi ha més violència és en dones de 16 a 30 anys. Ho atribueix a la idea de l’amor “romàntic”, de que els gelos són “mostra d’amor”, inseguretats dels joves, manca de comunicació entre pares/fills.
Ara està cursant Dret a la UB.

4 – IDENTIFICACIÓ DE CADÀVERS EN GRANS CATÀSTROFES
Paula Yuste - IES Mediterrània
L’objectiu és conèixer els procediments d’identificació de cadàvers després dels terratrèmols, sunamis, inundacions, accidents aeris, i les dificultats que comporta.
Els mètodes d’identificació de cadàvers són diversos:
- Biomètriques ( cabell, ungles...)
- Diferents pistes (roba, papers...)
- Antropologia forense( quan ja és putrefacte)
- Empremtes dactilars, palmars, plantars
- Odontologia forense
- ADN
Després de fer un treball de camp on assisteix a quatre autopsies a l’Institut de Medicina, arriba a la conclusió que per identificar un cadàver no n’hi ha prou amb l’autopsia que sols determina les causes de la mort. Cal fer comparació de dades abans i després de la mort utilitzant tots els mètodes d’identificació.
Ara està cursant estudis d’Enginyeria Biomèdica a la UPF.

Web:  
Podcast:  


Registres 0 a 1 de 1