| Resum: |
|
Aquest complex tema, el conferenciant, que procedeix del món teòric universitari i també està en el món empresarial i de les finances, el presenta des del punt de vista econòmic, no polític.
La seva visió global és positiva, tot i els greus problemes existents.
El món occidental està immers en una greu i llarga crisis econòmica i el motiu ve donat pel problema de les tres “D”:
- EL DEUTE
- LA DEMOGRAFIA
- LA DEFLACIÓ
La primera “D”. El deute
La recessió ja ha passat però la crisis durarà molt més.
L’actual crisis va començar abans, però el 15 de setembre del 2008 té lloc un fet cabdal: la fallida d’un dels cinc bancs d’inversió més grans el “Lehman Brothers”. És quan es constata que ja no hi ha marxa enrere.
La crisis bancària esclata al 2008 degut al deute privat. Es deixa de pagar i els bancs entren en greus problemes i alguns fan fallida.
Com es produeix?. El banc compra diners (comptes corrents, dipòsits...) i ens el ven mitjançant crèdits, hipoteques... quan més marge, més diners guanya. El crèdit que donen amb el “nostre diner” cal que se’ls hi retorni.
Si no hi ha retorn, hi ha poc diner i llavors val molt. El preu de les coses depèn de l’oferta i la demanda. Si hi ha poc diner, val molt i llavors puja el preu del diner, que a la zona euro és l’Euribor.
La crisis bancària entra en un cercle viciós, degut en gran mida per els crèdits de no retorn de la construcció:
-necessitat de recursos per insolvència del deute privat – reducció del crèdit – baix creixement – difícil sanejament de la banca
La crisis fiscal és deguda al deute públic. Els estats tenen ingressos i despeses, necessiten diners per fer pagaments i llavors emeten bons (a 12 mesos, a dos anys, a 5 anys i a 10 anys...). Espanya al 2012 emet bons a alt preu (7,61 %) i té una prima de risc molt alta i està a prop de la fallida.
Hi ha crisis de deute privat i públic que dóna lloc a menys ingressos i més despeses amb més dèficit fiscal i baix creixement.
Hi ha hagut els crèdits de no retorn de la construcció.
A Espanya hi ha dèficit i deute públic. És un deute que es va acumulant i, a més, si sumen els interessos .
Hi ha una gran crisis fiscal (54.965 milions € de dèficit a l’any 2017).
La segona “D”. La demografia
Segons Àngela Merkel, el problema d’Europa és que representa:
- el 7% de la població mundial
- el 25% de la producció industrial
- els 50% del gasto social mundial
L’estat del benestar per poder mantenir-lo s’ha de gestionar millor.
La població europea és envellida, la mitjana d’edat és de 40-45 anys. Cal gent jove. Hi ha immigració, els necessitem. Cal gestionar-ho bé i vigilar amb els populismes contraris a aquesta vinguda de gent.
La tercera “D”. La deflació
Caiguda sostinguda (generalitzada i prolongada) del nivell general de preus.
En la deflació hi intervé l’evolució del IPC (índex de preus al consumidor), però també hi ha un deflació de costos.
Actualment hi ha una tecnologia accelerada. Un exemple:
Anys en aconseguir mil milions de clients:
Telèfon - 1877-1983......... 110anys
TV - 1936-1987......... 49 anys
Mòbil - 1983-2005......... 22 anys
Internet - 1990-2005.......... 14 anys
Smartphone – 2000-2012......... 8 anys
Segons el ponent cal ser optimista ja que la valoració s’ha de fer globalment i en el temps. La condició econòmica de la població mundial ha passat d’un 95% d’extrema pobresa l’any 1820 a ser d’un 10% en el 2015.
I el mateix passa en la tassa d’analfabetisme, mortalitat infantil, democràcies, longevitat... a nivell mundial i d’Espanya.
Globalment hi ha una evolució positiva.
A Espanya i a altres països, si que hi ha un gran deute a però No se sap encara com es resoldrà ni com pot evolucionar.
|
