| Resum: |
|
Tot visualitzant les pintures de Van Gogh les explica i les fa observar posant èmfasi en la seva tècnica, color, expressió, simbolisme , innovació i l’eufòria creativa del pintor.
Vincent Van Gogh (1853-1890)
El seu ambient familiar és el de la petita burgesia holandesa. El pare, predicador evangèlic, és recte, rígid i mantenen una relació difícil. A la mare li agrada dibuixar i entre els dos hi ha bona entesa. Malgrat tot, l’ajuden sempre. De petit dibuixa molt i agafa destresa i facilitat.
Molt important és el seu germà Théo que, al llarg de tota la seva vida, l’ acompanya i vetlla per ell.
Treballen en una empresa de venedors de pintures (1869). Vincent veu molta pintura i és una escola on coneix el que es fa artísticament a Europa.
Del 1876 al 1880 té vocació evangèlica. És generós i entén que l’essència del cristianisme és l’amor. El llibre “La joie de vivre” de E. Zola representa allò que ell vol ser. Va fer de Pastor a Borinage, una zona de miners, on queda pertorbat pel terrible treball i condicions de vida de la gent. Vol viure com ells en la pobresa. Els superiors no ho troben digne i no li renoven la missió.
Viu precàriament i dibuixa i comença a pintar. Fa dibuixos dels miners, ambients foscos i de misèria. És un dibuix expressiu, àgil i explicatiu de les condicions de vida dels més desfavorits .
S’enamora d’una cosina però no és correspost. Rep classes de pintura del seu cosí Antoine Mauve.
Coneix a Sien, prostituta que té un fill, està embarassada i és alcohòlica. Li fa de model. La vol salvar. És l’única vegada que conviu amb una dona i malgrat les circumstàncies, Vincent aconsegueix un cert equilibri. Viuen en la misèria i acaba essent un infern. Théo fa que se separin i Vincent sofreix però queda alleugerit.
Continua pintant personatges d’àmbits depauperats. Fa l’obra “Els teixidors de Nuenen”.
Comença a pintar paisatges seguint pautes de l’escola holandesa: plans, horitzons amplis, cels espectaculars.
El dibuix és extraordinari. Paisatges nevats, freds, capvespres, cabanes de pagesos. Fa el quadre “Menjadors de patates” (1885) a Nuenen. En els personatges d’aquest quadre hi ha reflectida la dignitat dels treballadors, mirades cansades, apesarades, ambient fosc.
A París (1886) descobreix l’impressionisme.
En l’obra “Les sabates” (1887) explica com era ell. Caminava molt, les botes són velles. Vincent se sent del poble, humil, i pinta unes botes d’obrer, de caminador. El seu aspecte és descuidat. Té una modèstia congènita, es considera sempre aprenent.
Deixa enrere el dibuix i els temes del món del treball i comença a agafar protagonisme la llum i el color. La paleta s’omple de color.
La barreja del color la fa al quadre amb els colors complementaris i són els ulls del que mira els que veuen el diferent cromatisme. La paleta s’il·lumina. Utilitza el color com l’element més important de la pintura.
Les seves pinzellades són enèrgiques, paral·leles i el color vibra i es mou.
Va a Arlés (1888-1889). Queda fascinat per la llum del Mediterrani. Té lloc l’esclat de Vincent. És una etapa molt fecunda i d’eufòria creativa. Tot ho fa amb passió i joia, sincer i amb emoció. Utilitza colors intensos, grocs, taronges, amb sentit del ritme i del moviment, són pintures dinàmiques i ho aconsegueix amb la línia i el color.
Com que no ven res, té una economia precària. El seu germà Théo li compra quadres que no ven i els guarda en un magatzem. En vida no va ser reconegut pels mercats artístics.
L’obra “L’habitació” és com el seu autoretrat. És una habitació senzilla, humil i endreçada.
És alcohòlic i viu al marge de l’abisme.
Fa retrats on pinta l’ànima del retratat. Realitza molt autoretrats. El color es va intensificant.
Tos els quadres són absolutament diferents.
Paul Gauguin va viure amb Vincent dos mesos a Arlés. És quan Van Gogh fa “Els girasols”. Tenia moltes expectatives d’amistat i artístiques amb aquesta convivència amb Gauguin però tenen desavinences i Van Gogh ho viu com a fracàs i es talla una orella, té una crisis i ha d’anar a l’hospital de Saint-Rémy (1889). Sofriment i angoixa però continua pintant. Segons el ponent no era un malalt mental, sinó no hagués pintat com ho feia.
Pinta “La nit estelada” on hi ha un xiprer, presagi de mort, i anirà apareixen en altres obres. Vida interior molt intensa. Tristor, depressió. La paleta va perdent color i intensitat però manté el sentit del ritme i força.
Arriba a una certa calma i descans i pinta “L’ametller” (1890), dolç i equilibrat
Rep l’alta mèdica i va a Auvers amb Théo i el Dr. Gachet. En les seves obres tot es belluga , és el seu interior i fa “L’església d’Auvers”.
Realitza “Camps de blat amb corbs”, origen de l’Expressionisme abstracte.
D’un tret que es fa al cor, mort el 29 de maig del 1890.
Va tenir una vida trista, intensa, amb passió, al costat dels més desemparats i va conèixer la solitud, la misèria i l’oblit però, segons el ponent, fa quadres fills de la joia més intensa que una persona pot sentir.
Théo mort poc després i la seva vídua dóna a conèixer l’obra de Vincent que tenia al magatzem i organitza exposicions. Al 1914 publica la correspondència de Vincent amb el seu germà Théo. Bells textos on Vincent s’expressa profundament. Aquestes cartes són un espai on manifesta, molt lúcidament, les seves inquietuds artístiques i humanes.
“Cartes a Théo” VINCENT VAN GOGH
En el llibre “La pintura en la poesia de Alberti”, aquest poeta escriu sobre Van Gogh:
Pincelada Nuclear Se corta,
quemada. demència en amarillo, se recorta
Fuente pincel cuchillo, tu color,
de aparente girasol, cruento se exalta,
corriente amarillo sol, vuela,
desordenada. violento pintor.
Matutina anillo.
golondrina Gualda trigal, verde alucinación,
fuente. naranja, bermellón. Mas permace lo que importa:
Metal, chilla alta,
Se arremolina pesadilla la estela.
campesina mortal
ondula humilde silla. Crepita,
Noche de círculo rueda, Flor, carrasca infinita
azula candela tizo,
La arboleda amarilla el paisaje:
rescoldo movedizo,
mar,
oleaje.
|
