| Resum: |
|
Hanna Arendt neix a Hannover l’any 1906 i mor a Nova York el 1975.
Els seus pares procedien de famílies jueves liberals i partidaris de idees reformistes. Hanna fuig de l’Alemanya nazi passant per París i acaba a E.E.U.U. on donarà classes. Viu els fets del segle XX amb una gran lucidesa i esdevé una filòsofa controvertida ja que té el coratge de buscar les claus interpretatives de la realitat sense por de comprendre.
El conferenciant comença fent visionar uns 7’ de la pel·lícula de Margarethe von Trotta “Hanna Arendt” (2012). Set minuts en què Hanna respon als alumnes parlant sobre la banalitat del mal.
Pensament i reflexions de la filòsofa:
La banalitat del mal
Hanna participa com a reportera per a la revista New Yorker l’any 1961 en el judici contra Eichmann fet a Jerusalem i al 1963 publica el llibre “ Eichmann a Jerusalem: Un estudi sobre la banalitat del mal”.
Les seves idees són molt controvertides ja que presenta a Eichmann com un homenet ridícul, vulgar, amb incapacitat per pensar. Un home “aterridoradament” normal. L’horror és que poden ser normals, caps de família, obedients, complir les lleis (totalitarisme). Els nazis deien “ jo complia la llei, qui em pot jutjar?.
El mal més gran del món pot ser fet per tothom quan es renuncia a la capacitat de pensar.
Quan es deixa de pensar i de distingir entre el bé i el mal, tothom pot fer el mal. És el que fa que es realitzin actes de barbàrie. És la banalitat del mal.
Els humans poden ser inhumans, és una característica dels humans.
El mal pot ser extrem però no radical. No pot arrelar ja que no es pot justificar.
El bé pot ser radical ja que es troba en l’arrel de la vida mateixa. El mal és l’absència del bé.
La ciutadania cal que pensi, jutgi i actuï. El contrari pot portar a l’aparició d’un mal banal.
La responsabilitat és individual i col·lectiva.
La incapacitat per a pensar
El pensament és la capacitat de dialogar amb la realitat i amb un mateix.
La ideologia pot ser un perill ja que pot generar la incapacitat de pensar.
La ideologia, la burocràcia i la propaganda, com a substituts del pensament, fan encaixar la realitat amb la ideologia. S’utilitzen clixés en les idees.
Es pot arribar a la violència legitimada. Al terror com a aniquilació del pensament, qualsevol cosa que pensi, digui o faci pot anar contra l’establert.
La ideologia l’oposa al pensament. No cal ideologia, el que cal és pensar. Quan la ideologia “atrapa” es deixa de pensar.
El totalitarisme
El presenta com un règim sense precedents, és nou. Es basa en fer complir les “seves lleis”. El terror totalitari es caracteritza perquè està dintre de la “llei” i pretén fer desaparèixer la pluralitat humana.
D’aquí ve la necessitat de comprendre (ella té sempre aquesta necessitat).
Es pregunta d’on ve l’antisemitisme. I arriba al concepte de “massa”, que l’associa en l’aïllament de l’individu, entra en joc la política per aglutinar a la “massa”, la “idea” en forma part, s’utilitza i s’acaba escapant de les mans. Quin és el punt de no retorn?.
La “massa” no té a veure amb l’estupidesa. En les primeres eleccions, Hitler les va guanyar a la Universitat.
L’aïllament, el conformisme, la complicitat en front de la violència, el silenci... camí cap a la dominació total.
La vida activa
La vida activa es manifesta a través de: la labor, el treball i l’acció.
La labor - s’ocupa de satisfer les necessitats biològiques. Produeix bens que són consumits en un cicle repetitiu.
El treball - produeix objectes, coses que es queden, produeix bens d’us, amb durabilitat en el temps (artesania, art...)
L’acció - és l’activitat que ens permet una relació amb els altres. Necessita l’espai públic i la pluralitat. Es fa política. Es produeix quan es troben els individus en comunicació.
En la pluralitat cada individu s’ha de mostrar des del seu “qui” (qui és). No ho té el totalitarisme.
El poder no és la violència. La violència pot vèncer al poder però no substituir-lo. El poder és quan la gent es reuneix i desapareix quan la gent es dispersa o s’aïlla. L’acció suposa un començament (natalitat) són moments de fundació o creació col·lectiva.
L’acció té dues fragilitats.
-la imprevisibilitat de l’acció, pal·liada per la PROMESA de que s’ha de fer realitat. Soluciona el FUTUR
-la irreversibilitat de l’acció, no hi ha retorn. Hi ha el PERDÓ, molt important per a Arendt. Demanar-lo i donar-lo permet tornar a començar. Soluciona el PASSAT.
HANNA ARENDT convida a pensar, reflexionar, voler comprendre, tenir judici propi. Compartir l’existència amb els altres. Davant dels fets hi ha una responsabilitat individual i col·lectiva.
Bibliografia :
“Els orígens del totalitarisme” – Per comprendre el fenomen totalitari
“ Eichmann a Jerusalem. Un estudi sobre la banalitat del mal” – Sobre el judici l’any 1961. Concepte de la banalitat del mal i la incapacitat per pensar.
“La vida de l’esperit” – Un estudi sobre el pensar i la voluntat.
“La condició humana” – Bàsic per conèixer el seu pensament.
|
