| Resum: |
|
En el moment present, on hi ha disponible infinitat de dades, cal molta cura i rigor en l’exercici del periodisme per tal d’aconseguir que la informació permeti l’educació i formació d’una societat sana i potent. D’aquí, la importància del bon o mal us d’aquestes dades.
Primer de tot, cal que el periodista sigui conscient i coneixedor de que això està passant. A més, cal que tingui una bona formació i un alt grau d’honestedat.
I com no, el receptor (lector, oient, televident) també ha de ser conscient de la problemàtica. Avui en dia, per aconseguir-ho és imprescindible l’alfabetització mediàtica a les escoles.
Tenim al davant una fractura social entre aquells que tenen accés a la tecnologia i aquells que no la tenen. S’ha aconseguit acabar amb les distàncies però no amb la desigualtat d’oportunitats.
Hi ha una tendència, ja “natural” en els països democràtics, a que la informació estigui adreçada al consum. El màrqueting per vendre idees no afavoreix la reflexió sinó el que es comprin idees fetes. Aquí, hauríem de tenir ben clara la diferència entre ciutadans i consumidors.
Segons estudis recents, la capacitat d’atenció als missatges que tenen els nens d’avui és molt inferior a la teníem nosaltres a la seva edat. Es dediquen específicament a estudiar com transmetre la informació a les generacions joves. La societat actual tendeixen a escoltar més per l’impacte que té el llenguatge visual que per interès propi.
Els professionals de la informació han de saber que es funciona així, però s’ha d’intentar neutralitzar aquest efecte per poder arribar a una informació de qualitat.
El temps que es dedica al tractament d’un tema és cada vegada més curt. Actualment, entre 45 segons i 1 minut i això passa uniformement en totes les temàtiques. El que es dediqui més temps a un tema no és pas perquè sigui més important, el futbol n’és un exemple.
Podríem sintetitzar-ho dient que avui en dia tenim més informació i que aquesta és més breu, més banal i més ligth. Cal preguntar-se si realment estem informats.
Quasi bé ha desaparegut el periodisme d’investigació. Això porta a que els grans temes no apareixen als diaris. La informació de qualitat és cara i, en cap cas, gratuïta. Ve pagada per mecenes, que no sempre actuen desinteressadament.
Les opinions que donen els ciutadans és important, però no és periodisme. Cal que el professional que faci una tria, i contrasti i doni forma amb criteris sòlids.
Hem de ser conscients que tot missatge està pagat per algú. Cal saber qui ha pagat per estar menys manipulats.
Tot plegat fa que, cada vegada més, la informació ens porti a actuar de manera emotiva, sense pensar perquè, ni què hi ha al darrera. Són imprescindibles, doncs, mitjans de comunicació compromesos i de servei a la ciutadania.
A partir d’aquest moment, la conferenciant passa un vídeo sobre la caiguda de Sadam Husein. La utilitza per explicar com es fabrica una notícia i fa reflexionar sobre la utilització de l’aparició de banderes, el reclutament de la gent, etc. Es tracta d’actes propagandístics, però una premsa honesta hauria explicat el que hi havia al darrera.
Normalment t’esperes que la manipulació informativa sigui quelcom comú en les dictadures i això et permet ser previngut. Però és fàcil quedar enganxat quan no t’esperes que tot està manipulat. La gran pregunta que ens hem de fer és: A qui interessa aquesta informació?
Arribat aquí és imprescindible l’anàlisi:
- El cas és que en aquest moment el periodisme explica actes, esdeveniments, però no processos. Per esmenar-ho, la informació ha de ser rigorosa, plural i independent.
- La informació sempre ha estat amenaçada, però ara encara més. La influència del poder econòmic està per damunt dels polítics i de la ciutadania.
- Un dels problemes actuals és que els periodistes no actuen com a tals sinó com a lectors de comunicats que venen d’agències unificadores. A més, els periodistes cada vegada són més joves, amb menys experiència per contrastar.
- Una roda de premsa sense preguntes deixa els periodistes com a comparses.
- Comunicar equival a dir. En contraposició, informar equival a explicar.
- Es produeix més informació de la que s’elabora (analitza).
- Els algoritmes es tanquen en una bombolla on hi ha el que a tu t’interessa i et desvinculen de tota la resta. Això explica amb què es guanyen la vida les empreses que no et cobren res per donar-te servei i informació a les xarxes.
Finalitza la conferència amb aquest doble missatge:
• El repte que té el periodisme és aconseguir formació, més temps per elaborar les notícies i més voluntat de tenir un fi social.
• La ciutadania ha d’exercir el dret a ser informada correctament.
|
