| Resum: |
|
El conferenciant es presenta com a membre de l’Amical dels Brigadistes. Remarca que el Brigadistes s’anomenaven a sí mateixos “voluntaris de la llibertat”.
Cal destacar, també, que al llarg de la conferència es ressalta el caràcter internacional de les Brigades i que no es parla de “guerra civil”, sinó de “guerra internacional”.
La xerrada comença amb el passi d’un vídeo on podem veure en fotografies i escoltant cançons, els actes de comiat als brigadistes dels 53 països representats i un resum dels discursos que van tenir lloc, en plena guerra, a Barcelona i a l’Espluga de Francolí.
Al 1996, l’arribada dels Brigadistes ja grans a Barcelona, els actes al Parlament de Catalunya, l’ofrena que els Brigadistes van fer a Lluís Companys al Fossar de les moreres i el seu comiat, on es va llegir un poema de Miguel Hernández que es refereix a ells com “Hombres con alma sin fronteras”.
La conferència continua amb la descripció del desenvolupament de la guerra i de la intervenció de les Brigades.
La guerra comença amb la revolta d’una part de l’exèrcit des del Marroc, contra la República.
Franco no podia entrar a la península perquè la Marina estava en mans republicanes i va ordenar a tots els vaixells que es repleguessin cap el nord. Franco demana ajut a Mussolini i a Hitler i el 26 de juliol arriben avions italians i alemanys més soldats i material militar que fan possible l’alçament militar.
13.000 soldats arriben a Sevilla i Badajoz i afusellen a milers de persones. Queipo de Llano anima la tropa a violar les dones i Yagüe, falangista però honrat, no es queda enrere en la barbàrie i fa una gran matança a la plaça de toros. Un periodista portuguès aconsegueix informar a través de la radio i la notícia s’escampa a nivell internacional.
El govern republicà denuncia els fets i demana ajut a França, concretament avions. Leon Blum, president del Consell de Ministres, d’esquerres, diu que si, però hi ha un fort moviment de dretes que s’hi oposa. Gran Bretanya tampoc vol ajudar.
Per por a que tingui lloc una guerra mundial, tots els països europeus, inclosa la URSS, firmen un pacte de no agressió. Però per sota ma intervenen tots, inclusiu empreses Americanes, proporcionant combustible a baix preu. França cobra molt cara l’ajuda, sols Mèxic ajuda a canvi de res. La URSS envia homes i material però no pot arribar pel Mediterrani perquè Itàlia barra el pas i han de marxar pel mar del nord, quan arriben a França continuen per terra, però el govern francès tanca i obre la frontera, dificultant molt l’acció.
Itàlia, Alemanya, Portugal i Marroc ajuden als nacionals.
Davant d’aquests fets no es pot parlar de Guerra civil. Tampoc es pot parlar de Creuada catòlica doncs hi lluitaven 80.000 soldats musulmans.
Pel novembre del 1936, els nacionals arriben a les portes de Madrid. Pensaven que cauria ràpid, inclusiu el govern republicà marxa a València. Però hi va haver una gran resistència. És en aquest moment que arriben les Brigades Internacionals, armats, uniformats i ben dirigits.
Venien a defensar la República i a lluitar contra el feixisme.
A nivell internacional es veia clar que Hitler es preparava per la guerra. Els joves de les Brigades, homes i dones de diferents procedències, oficis i classes socials, també ho veien així.
França, Polònia, Itàlia, EEUU... en total 53 països són, per ordre, els països de procedència amb més brigadistes. Dels Estats Units van venir moltes dones infermeres, inclusiu una dona negra que no havien deixat entrar a la Creu Roja.
Els doctors Broggi i Trueta van crear un sistema de medecina de guerra, els “equips quirúrgics ambulants i transfusions en ambulàncies” que van salvar moltes vides i van ser model per d’altres guerres.
Les Brigades Internacionals tenien una presó pels propis brigadistes que feien malifetes (si van colar alguns aventurers).
Quan es firma el Pacte de Munic, Negrín (a més de polític era fisiòleg, alumne de Ramon i Cajal i parlava 7 idiomes). ja veu que és una submissió en front de la supremacia de Hitler i Mussolini i decideix retirar els Brigadistes i que també marxin els altres estrangers. Però els que no són brigadistes no marxaran.
Molts dels brigadistes que van venir a Espanya continuaran lluitant a la 2a Guerra Mundial.
El conferenciant acaba amb les paraules del brigadista nord-americà Milton Wolf, de la brigada Abraham Lincoln: “No em doneu les gràcies per haver vingut a lluitar; us les haig de donar jo per haver-me deixat lluitar amb vosaltres”.
|
