| Resum: |
|
Diego Velázquez (Sevilla 1599 – Madrid 1660), està considerat el príncep dels pintors. Junt amb Caravaggio (1571 – 1610), de qui rep una gran influència, és el descobridor del món real, el Barroc.
Per diferents circumstàncies va arribar molt lluny en un moment en què la pintura estava en el seu màxim esplendor. Però és més conegut de nom que per la seva obra.
Va poder treballar en plena llibertat perquè vivia a palau i era amic personal del rei, la qual cosa li va permetre fer la seva obra al marge de la influència de la Inquisició.
La seva època és la de l’esfondrament del gran imperi catòlic espanyol: llegenda negre, control ferri de l’església, noblesa que manté la propietat de la terra, pobresa, que no ha permès, encara avui, que Espanya entrés del tot en la modernitat.
Felip IV va ser un molt mal rei per Espanya, però era un home molt culte, amb molt interès per l’art, que llegia molt i amb diferents idiomes. Estava interessat pel teatre i per la música. El rei anava cada dia a veure com pintava Velázquez. Malgrat que la pintura, per ser un treball manual, no es considerava noble, Felip IV pintava i era molt ben considerada entre els entesos.
Després d’aquesta presentació, la conferència pren forma mitjançant el visionat de les obres més significatives de l’artista, amb comentaris tècnics, de la seva vida i del context històric. Tot plegat acompanyat de la lectura de textos en els quals s’expressen opinions de l’època de Velázquez i actuals, siguin de crítics d’art, historiadors, literats o personatges rellevants.
En aquest resum s’inclouen solament comentaris tècnics.
Època Sevillana (1609 – 1623)
La seva primera etapa pictòrica transcorre a Sevilla, ciutat que en aquell moment, era la més important d’Espanya ja que a ella arribava tota la riquesa d’Amèrica.
Fill de pare portuguès i mare sevillana, pertanyents a la petita noblesa, es va formar com a menestral, a prop del poble. El seu primer mestre fou Herrera el “viejo”. Després va seguir formant-se de la ma de Francisco Pacheco, d’ell aprèn molt de pintura i de la tertúlia de gent interessant amb la que el pintor es freqüentava. Velázquez es va casar amb la seva filla.
D’aquesta època es ressalta:
- La influència de Caravaggio, pintor italià ja consagrat. Velázquez modifica algunes de les seves obres canviant els personatges religiosos per personatges de la vida real i mantenint l’obra de referència en un angle del quadre.
- El tractament de la llum, amb els clar-obscurs que marquen els punts d’interès i les diagonals que donen equilibri al conjunt.
- Personatges principals ben definits i secundaris difuminats, tractament impensable en el Renaixement i amb el qual s’avança enormement a la manera de fer del moment.
S’analitzen els següents quadres:
Autoretrat (1640-4). Sopar d’Emmaús o La mulata (1618 - 1622), contrastant-lo amb el Sopar d’Emmaús, o Els deixebles d’Emmaús de Caravaggio (1602). Crist a la casa de Marta i Maria (1618). Vella fregint ous (1618). L’adoració dels Reis Mags (1619). L’aiguader de Sevilla (1619). Compte-Duc d’Olivares (1624). Diversos retrats del rei Felip IV.
1r viatge a Itàlia
Entre 1629 i 1631 Velázquez fa una estada a Itàlia, enviat pel rei per tal que ampliés la seva formació, comprés quadres pel fons de la corona i espiés. Fruit de l’intercanvi de coneixements sorgeix una metamorfosi en el seu estil pictòric.
D’aquesta època es ressalta:
- Barreja de classicisme i realisme. Presència d’objectes quotidians pintats amb tot detall, per petits que siguin, en tots els quadres.
- Comença a fer obres per encàrrec, de caràcter commemoratiu.
- Els personatges no apareixen mai del tot, surten de la foscor.
- Utilització dels detalls difuminats per donar sensació de moviment.
S’analitzen els següents quadres:
La farga de Vulcà (1630). Els borratxos o el triomf de Bacco (1629-1631). El Crist de Velázquez (1632). El quadre de les Llances o la rendició de Breda (1635). San Jeroni de la creu (1650). *Retrat de Luís de Góngora (1622). Retrat de Juan Martínez Montañés (1635). La cosidora (1635 - 43). El bufó Cabecillas (1636). El nen de Vallecas (1643 - 45). La Venus del mirall (1648).
* El retrat del poeta Luís de Góngora va ser pintat a l’època de Sevilla i és, precisament, el que li obre les portes de la cort, permetent-li viure a palau. Tot i així, el conferenciant el comenta en aquesta època.
2n viatge a Itàlia
Velázquez fa aquesta estada per voluntat pròpia, amb permís del rei. Volia marxar d’Espanya perquè s’hi ofegava, després ja no volia tornar.
D’aquesta època es ressalta:
- Evolució en el seu estil.
- Aprofundiment en el joc de miralls.
- Velázquez realitza la primera pintura al natural, avançant-se 300 anys als impressionistes. En fa dos quadres, el més conegut és el Jardí de la villa Medicis.
- Ensenya a pintar al seu esclau Joan Pareja, a qui allibera l’any 1650.
S’analitzen els següents quadres:
Retrats de Juan Pareja (1950), Cardenal Caille Astalli Pamplini (1640) i Inocenci X (1650). Jardí de villa Medici (1640). Les filadores, o la faula d’Aracne (1567) i les Menines (1656).
Quan mort Velázquez, el rei li pinta una creu de Santiago damunt de la seva tomba.
A ell li hauria agradat tenir algun títol, però no n’hi va ser concedit cap perquè sembla que tenia sang jueva.
|
