| Resum: |
|
Émile du Châtelet (Gabrielle Émile de Breteuil, 1706-1749), nascuda en una família molt ben estant, és coneguda pels seus estudis sobre matemàtiques i física i com a escriptora però, sobretot, per haver traduït l’obra de Newton del llatí al francès.
La seva contribució al món de la Ciència va quedar en l’oblit fins que els seus treballs no van ser trobats en unes golfes d’una casa vella. Van ser subhastades l’any 2012 per més de 3 milions d’euros.
Émile du Châtelet va gaudir d’una acurada educació destacant, especialment, en la Filosofia Natural, que era com se’n deia a les Ciències en aquella època). No estava previst que s’hi dediqués professionalment, en aquells moments una dona de classe alta estudiava si li agradava aprendre. Aprendre idiomes sí que es considerava de profit per a elles, ja que permetia parlar amb homes importants en els salons de la Il·lustració.
Es va poder dedicar a la Ciència perquè pertanyia a l’aristocràcia. Per matrimoni era marquesa. El seu marit (Florent Claude), militar, molt més gran que ella i que va acordar el matrimoni per diners, sempre era lluny de casa i ella gaudia de plena llibertat i del respecte d’ell, que la considerava ben superior a nivell intel·lectual.
Als 25 anys i amb tres fills, es planteja què fer amb la seva vida. Vivia a ple centre de París, a la Place des Vogues, en un ambient molt científic.
Des del segle XII, a París hi ha l’Acadèmia de la Ciència. Fins l’any 1979 no va admetre oficialment la primera dona. Tot i així, l’Acadèmia francesa ha reconegut moltes més dones que la sueca que en reconeix una cada 50 anys.
L’Acadèmia li dóna a Émile l’oportunitat de contractar un educador i se’n va a Lapònia per mesurar la Terra, la qual cosa li permet entrar en contacte amb Newton.
Va conviure durant molts anys amb Voltaire (François-Marie Arouet, 1694-1778), també més gran que ella i la va sobreviure. És escriptor, filòsof, historiador i matemàtic de gran reconeixement en la societat del moment i avui en dia. Precisament va ser a partir dels estudis matemàtics que es va fer molt ric jugant a la loteria. Ambdós jugaven a cartes amb diners.
Degut a aquesta relació, marxen a viure a Cirey, entre París i Estrasburg, en un chateau al camp. Voltaire fa construir, en una extensió del castell, un edifici on ella instaura la seva Acadèmia. Allí es reunien per discutir de Ciència, mentre que a les golfes s’estrenaven les obres de Voltaire.
L’any 1737 apareix un gènere literari propi: “Ciència per les dames” i, a vegades, també pels nens.
El 1740 Voltaire escriu “Introducció a la Filosofia de Newton”. Més endavant Émile du Châtelet escriu, anònimament, el seu primer llibre “Institucions de Física”.
Newton és una figura monumental perquè ens ha ajudat a entendre com funciona l’Univers. Fou model durant tres segles, fins que va arribar Einstein.
Els principis filosòfics de Descartes són contradits per Newton.
- Segons Descartes, els planetes i el sol neden en un mar de matèria. L’aigua ho fa moure tot (Plenum).
- Segons Newton, l’atracció-gravitació és el que marca l’òrbita dels astres.
Això suposa un greuge en l’honor dels francesos ja que Newton és anglès.
Voltaire és el primer a entendre el canvi i a divulgar-lo.
Émile explicava les diferències i particularitats entre les idees de Newton, Descartes i Leibniz.
També es posa de ple en l’estudi de l’òptica. Newton parla de la descomposició de la llum en 7 colors.
L’any 1774, Émile participa anònimament en un concurs de l’Acadèmia de Ciències de França sobre l’estudi de la naturalesa del foc. El seu treball: “Assaig sobre la naturalesa i propagació del foc” aconsegueix ser publicat amb el seu nom doncs, en una discussió pública a l’Acadèmia, queda palès per a tothom que ella n’és l’autora.
Conscient de la importància dels estudis de Newton, s’anima a traduir al francès els “Principia”. Fou una tasca molt complicada. Hi havia tres versions diferents i el nivell de matemàtiques era molt elevat. Ella, no solament aconsegueix fer una traducció excel·lent, sinó que hi fa matisacions i aportacions pròpies.
Però li costa acabar el llibre. S’havia enamorat d’un jove militar i, fruit d’aquesta relació, queda embarassada. Tenia 40 anys i treballa en la traducció durant tot l’embaràs. El part va ser complicat. Neix una nena i Émile mort al cap de 7 dies. La nena també va morir de ben petita.
L’any 1759 es publica el llibre quan tot just es venia de confirmar les teories de Newton degut al retorn del cometa Halley. Aquesta és, encara avui en dia, l’única traducció completa al francès de l’obra.
|
