| Resum: |
|
Marguerite Yourcenar neix el 8 de juny de 1903 a Brussel·les i mor el 1987 als EEUU.
La seva mare mor 10 dies després del seu naixement, ella creix amb la influència directe del seu pare, aristòcrata, culte i il·lustrat. És ell qui li obre les portes del món de la cultura des de molt jove. També li obre la porta al món de la cultura del moment.
La figura de la mare queda substituïda per la seva companya d’escola i amiga de la mare, a qui li confia la filla. És Jeanne von Vietinghoff, poeta i amb grans qualitats morals. El pare s’havia enamorat d’ella en el moment de conèixer-la, just abans de casar-se.
Trobarem a Jean von Vietinghoff en algunes de les seves obres. Ella estava casada i tenia dos fills, un es deia Alexis. Molt probablement Yourcenar s’inspira en ell per crear el personatge principal d’una de les seves primeres obres “Alexis, o el tractat de l’inútil combat”.
El seu cognom real és Crayencour, Yourcenar és l’anagrama que adopta per distingir-se del seu pare que també escrivia.
Yourcenar és una mestra en l’art de la disfressa. En el fons, tots els personatges que crea són ella mateixa. L’escriptura li serveix de camí per descobrir-se i mostrar-se.
Comença escrivint poesia. Era molt exigent i es va negar a publicar-les. El mateix va passar amb “Alexis” escrita quan tenia 24 anys. El seu pare, però, considerava que era una obra excel·lent i va insistir-hi molt, fins que va ser publicada 5 anys després.
Durant la seva infància i joventut passa les vacances a La Haia. Allà es troben les dues famílies. Tot i que té molts bons records de la mar del Nord, el Mediterrani l’atrau enormement degut a les lectures clàssiques que ha fet.
Als 14 anys marxa a Londres amb el seu pare, fugint de la I Guerra Mundial. Allà visita tots els museus i queda obnubilada per les estàtues clàssiques, fins el punt que decideix dedicar la seva vida a crear bellesa (refusa un enamorat perquè era lleig).
Després torna al continent i passa molt de temps a la Provença (França) on descobreix la llum i el paisatge.
Va de visita a Itàlia i allà veu la Vil·la Adrià. Pren moltes notes que, posteriorment, donaran forma a la seva novel·la més coneguda.
Fa l’intent de parlar de personatges italians, la majoria dones. D’aquesta experiència publica: “Conte blau” (tot el
que passa té relació amb aquest color), “Malefici” (passa en una cuina), “El denari de la son” (és el fil conductor que uneix els personatges que apareixen. Disfressats hi són els personatges que han donat forma a la seva vida.
Als 30 anys arriba a Grècia, que també li obra les portes a Orient. La seva relació amb Orient queda ben manifesta en l’obra “Narracions Orientals”. Història, mite, filosofia és el que li permet aprofundir en el coneixement de la Grècia, que té idealitzada.
Abans dels 30 anys, la seva obra es nodreix de lectures, tertúlies, visites a museus, etc. Posteriorment es dóna la integració del bagatge cultural i l’experiència viscuda, primant el que ha viscut sobre la intel·lectualitat adquirida.
També és en aquest moment que comença a dedicar-se a la traducció, oferint-nos la oportunitat de poder llegir al poeta Konstandinos Petru Kavafis, nascut i mort a Alexandria, Egipte, 29 d’abril 1863 – 29 d’abril 1933.
Yourcenar no es pot concebre sense la influència de la Mediterrània, malgrat que sempre va guardar bons records i vincles amb el mar del Nord.
Un altre pilar de la seva obra és la idea de l’amor que, segons ella, ha d’estar lligada sempre al concepte de bellesa. En aquest tema ha trencat tabús: si a “Alexis” tracta la homosexualitat, a “Anna, soror...” tracta l’atracció entre germans.
Per ella la Mediterrània suposa la cultura, l’humanisme.
Egipte i Espanya s’oposen a Grècia. Egipte significa tot el que és ocult. Grècia és el raciocini i la llum i la porta a la cultura oriental. Espanya és la porta d’occident, allà s’acaba Europa, és el drama, el dolor, la inquisició.
S’enamora d’un traductor, gran intel·lectual, molt guapo, que no la pot estimar perquè és homosexual. Ella pateix molt. Necessita marxar. Ell li proporciona el contacte amb un armador i psiquiatre conegut seu, Andreas, qui va ser un dels principals amors de la seva vida. Junts viatgen per tot el mar Egeu. En aquest període escriu “Focs”, “Tret de gràcia”, “Els somni” i “Els atzars”.
Amb el viatge a Grècia passa del mite a la realitat. És el seu país d’adopció fins que marxa als EEUU fugint de la II Guerra Mundial.
A allà descobreix Kavafis que marca un gran gir en la seva vida, entra en la interculturalitat. L’any 1958 fa una traducció en prosa de les seves poesies, (Constantin Cavafy) la qual cosa no qüestiona ningú perquè l’any 1951 ja s’havia fet famosa amb la publicació de “Memòries d’Adrià”, traduïda a moltíssim idiomes.
La Mediterrània és la font de l’obra de Margueritte Yourcenar i de les traduccions més importants que fa.
|
