| Resum: |
|
La conferència comença amb la definició dels termes que s’utilitzaran:
- Ambaixada. Representació diplomàtica d’un govern davant d’un altre país.
- Consolat. Representació de l’administració pública d’un país estranger. Té la funció de protegir i assistir als ciutadans d’aquell país.
- Cònsols. N’hi ha de tres tipus:
o De carrera. Amb carrera diplomàtica. Reben remuneració per les seves funcions.
o General. No han passat per l’Escola Diplomàtica, el seu nomenament és de caràcter polític.
o Honorari. Empresaris o advocats triats per un país per tal que els representi. Sempre hi ha d’haver un nomenament. Tenen limitades les seves funcions i no estan remunerats per l’Estat.
El cos consular de Barcelona consta de 36 cònsols de carrera i 58 cònsols honoraris. És la 3ª ciutat del món amb més cònsols, només superada per Nova York i Hong-Kong.
A partir d’aquesta petita introducció, el conferenciant presenta aquells cònsols que tenen o han tingut una rellevància més gran en els esdeveniments del nostre país. Molts d’ells han estat expulsats per irregularitats de diferents tipus. I senyala com els interessos particulars i clienteles, el traspàs de càrrecs entre la família i l’amiguisme, la venda de favors, etc, són el tret comú i fil conductor per poder entendre els entramats ocults dins el mon diplomàtic.
Fidel Herrera Beltrán, ex cònsol a Mèxic. Va exercir a Barcelona des del 2015 al 2017. Els mexicans van demanar la seva suspensió per la seva vinculació amb els càrtels de la droga. Va fer importants negocis sota mà amb acords comercials amb Iberdrola, per mitjà d’Avangard. El consolat de Mèxic té la seva seu al Passeig de la Bonanova, en un palauet modernista que el sultà del Marroc Muley Afid va encarregar construir a l’arquitecte Puig i Cadafalch. Durant la 1ª guerra mundial hi rebia als rics francesos i alemanys que venien a Barcelona per disfrutar del joc, la prostitució i fer negocis.
Sultà Rashid Ali Al Shamsi, ex-cònsol als Emirats Àrabs Units. Va ser destituït arrel de disbauxes a les discoteques del port olímpic. La seva següent destinació va ser Toronto.
Hristo Stòitxkov, ex cònsol a Bulgària. Va ser investigat pel cas “Parmelat”. Li agradava molt la caça dels grans animals. Va tenir molt mala premsa al Barça.
En arribar a aquest punt, el conferenciant fa un parèntesi per comentar els silencis sobre determinats casos que són deguts a informacions que cal amagar a la ciutadania. En aquest sentit comenta el cas del recent assassinat de Yamal Cashogi al consolat d’Aràbia Saudí a Estambul. Cashogi era nebot del traficant d’armes la dona del qual havia fet d’intermediària en la concessió a Espanya de la construcció de l’AVE, juntament amb la princesa Corina, amiga del Rei Joan Carles. És per aquest motiu que la premsa no ha aprofundit més en el cas.
Pau Guardans i Cambó, ex-cònsol honorari a Corea del Sud. Va ser Director General d’Indústria amb el ministre Josep Piqué. Va tenir afers amb cadenes hoteleres. A partir d’aquell moment, Corea del Sud tindrà Cònsol general.
Joan Gaspar i Solves, ex-cònsol honorari a la República de Seychelles. Paradís fiscal segons la OCDE. Propietari de la cadena hotelera Husa, amb deutes a Hisenda.
José Ignacio Wert, ambaixador d’Espanya davant l’OCDE, a París. No prové de la carrera diplomàtica, el seu nomenament és el reconeixement pel seu pas pel ministeri d’educació en el govern de Mariano Rajoy. Abans que ell, havia ocupat el càrrec Ricardo Díaz Hohleitner, actual ambaixador al Marroc i ex-secretari de la Casa Real. Entramat de les relacions amb el Grupo Prisa a través de Jesús de Polanco.
Jordi Sumarroca, ex-cònsol a Lituània. Va ser cessat arrel del cas Petrus (Torredembarra).
Josep Lluís Rovira Escubós, ex-cònsol honorari a Estònia. Va ser president de les PIMEC i coordinador del Club de Roma que actualment presideix Isidre Fainé (ex- cònsol a Canadà, ex-president del Barça, patró fundador de La Caixa i administrador i col·laborador de La Vanguardia), Creu Sant Jordi 2013 per la seva contribució al progrés col·lectiu. Va ser un dels empresaris inculpats en la trama del cas Casinos.
Xavier Vinyals, ex-cònsol honorari a Letònia. Relacionat amb Francisco Bauza pel cas Gescartera.
Javier Nart, ex-cònsol al Xat. Tenia compte corrent al banc Société Générale Private Banking a Suïssa. Va ser cessat per les operacions que des d’ell facilitava.
José A. Sánchez Molina, cònsol a Israel. Ex-assessor jurídic i ex-analista financer de La Caixa. A les eleccions del 1979 anava a les llistes Fuerza Nueva. Per aquest nomenament hi va haver 3 candidats: Bassat (publicista jueu), David Madí (Endesa, molt pròxim a Artur Mas) i Carles Vilarrubí (dirigent del Barça i relacionat amb els afers del fill de Jordi Pujol).
Juan de Dios Dexeus Tries de Bes, ex-cònsol del gran ducat de Luxemburg. Va ser cessat el dia que va aparèixer el seu nom a la llista Falciani d’evasors fiscals. Va ser substituït per la seva neta Blanca Gallud Dexeus.
Ramon Palou Godall, cònsol a Guinea-Bissau. Va ser cessat per blanqueig de diners amb BPA (Andorra), filial espanyola del Banco de Madrid. Ex-vicepresident del Barça.
Jordi Pujol Ferrusola. Havia intentat comprar el càrrec de cònsol a Gabo.
Seguit de la informació sobre els cònsols, i ja al final de la conferència, fa alguns comentaris sobre ambaixadors:
Federico Trillo (Regne Unit), cessat per la seva vinculació amb l’accident de l’avió Yak-42.
Manuel Fraga Iribarne (Regne Unit), amb un gran entramat familiar que opera des del cos diplomàtic: el seu germà Marcelo Fraga Iribarne i els nebots José Mª y Carlos Robles Fraga.
Gustavo de Arístegui (Índia), junt amb el diputat Pedro Gómez de la Serna, haurien acordat el cobrament d’un 30% en comissions per facilitar l’entrada d’empreses espanyoles a l’ex colònia de Guinea Equatorial.
Pablo Sánchez Terán (cònsol a Boston), qui va tancar les portes de la ambaixada quan l’atemptat a la Marató de Bòston.
També sobre les portes giratòries i altres:
Miguel Àngel Moratinos i Trinidad Jiménez, portes giratòries amb empreses com Abengoa o Banc de Santander.
Jorge Fernández Díaz, que envia els amics com a comissaris de seguretat a les ambaixades i consolats amb sous altíssims.
|
