| Resum: |
|
L’objectiu de la conferència és desfer el mite de l’espia i enfocar el tema des de la vesant d’estudi històric.
El mite: es diu que els espies van jugar un paper determinant en el resultat de la II Guerra Mundial. Es té una visió molt influenciada pel cinema, amb una gran fascinació pel personatge, se’ls considera super-homes.
La realitat: aquesta concepció de l’espia és molt humana, però està molt allunyada de la realitat. Els espies són homes grisos, porten una vida anodina, fan feines avorrides i procuren no destacar mai. No estan motivats per l’aventura, més aviat actuen per diners i/o el gust per la doble vida i l’engany.
Els factors decisiu per a la victòria en la II Guerra Mundial van ser: Temps (Anglaterra va actuar amb antelació), Diners (aportats pels EEUU) i soldats (aportats per la URSS, amb 27 milions de morts, dels quals prop de 9 eren militars).
La Intel·ligència. En alguns casos la Intel·ligència va ser important. Els fets s’han d’estudiar amb rigor històric.
En la II Guerra Mundial va ser més decisiu l’espionatge de les màquines que no pas el de les persones. Després de la I Guerra Mundial, es va dedicar molts esforços i recursos per a la tecnologia i la informàtica, que van fer possible que durant la guerra es poguessin interceptar senyals i desxifrar missatges.
Un dels casos més coneguts és “Enigma” una màquina que encriptava els missatges i que van fer servir totes les forces de l’exèrcit alemany. Era senzilla i petita i es creia inviolable. Però es va fer més d’un error en la utilització de la màquina; no destruir els llibres dels codis, no canviar els rotors d’un missatge a l’altre, etc.
L’any 1929, els polonesos roben una màquina i l’estudien a fons. Els espies, juntament amb un equip de matemàtics, veient que ràpidament seran envaïts pels alemanys, venen els seus coneixements als aliats. Els anglesos dediquen una gran mansió al treball d’un equip per desencriptar els missatges alemanys.
Paral·lelament, van inventar el personatge Boris Freser, espia inexistent, per fer creure que era ell qui desencriptava. De tant en tant, no feien cas d’un missatge, sabent que podia comportar greus conseqüències, per no ser descoberts.
Els informes obtinguts (ULTRA), anaven directament a W. Churchill, eren completament secrets.
A la batalla de l’Atlàntic (enfrontament entre submarins) es van poder interceptar les rutes gràcies a l’eficàcia del sistema. Acabada la II Guerra Mundial, ultra es manté en secret.
A finals dels anys 60, s’explica la derrota de l’Armada italiana a Matapan (Grècia), adjudicada a poc armament, mala praxi i incompetència.
Altres tipus d’Operacions de diversió:
- Operacions secretes britàniques, el SOE. Es tracta de comandos per entrar en contacte amb la Resistència francesa. També als Balcans, per ajudar als Partisans. Tenien per objectiu confondre als alemanys que queien fàcilment en els paranys. Així va passar el 1943 en la invasió al sud d’Itàlia.
- Espionatge soviètic, l’Orquestra roja. Es tracta de xarxes d’espies, formades per convençuts antifeixistes i alemanys comunistes. Maskirovska: enganyar l’enemic en la direcció de l’enemic.
Una de les xarxes més conegudes va ser la creada per Richard Sorge al Japó. R. Sorge es va afiliar al partit nazi per poder enviar informació a Rússia. Va ser enviat al Japó infiltrat entre els diplomàtics i allà va fer d’espia doble donant informació a Rússia de l’atac contra ella però Stalin no s’ho va creure i a la tardor del 1941 els alemanys s’apropen a Moscú. També informa de l’atac a Pearl Harbour i aquesta vegada si li fan cas. Poc després Sorge és descobert i executat al mateix Japó el 1944. També van desenvolupar xarxes dins els aliats.
- Espionatge alemany. S’inicia l’any 1935 amb l’almirall Canaris. Era un home molt poc eficient i gandul. Va formar un equip de nobles per destruir a Hitler.
Durant la guerra cometen errors en el càlcul d’armament de l’enemic. No són capaços de prevenir els moviments dels aliats. Tenien un infiltrat a Anglaterra que feia de xofer, era l’únic eficient, però no feien cas de la informació que enviava.
- Serveis secrets dels Estats Units, l’OSS. No existien abans d’entrar a la guerra, no feia gentelman. L’OSS ha evolucionat fins esdevenir l’actual CIA.
Durant la II Guerra Mundial comencen a operar en la invasió a Itàlia. Com que necessiten posar governants que no siguin feixistes, donen el poder a la Màfia, estructura de poder ben organitzada. May Day: gràcies a aquest codi de comunicació van guanyar batalles. També desxifraven missatges.
Van desemmascarar a “Gabor” que en realitat es deia Joan Pujol. Era de família burgesa i va lluitar a la guerra d’Espanya al bàndol franquista. Després se’n desdiu i espia a la II Guerra Mundial passant informació a Anglaterra. Munta una xarxa per passar falsa informació als alemanys.
El 1943 posen en marxa l’operació “Fortitude” que es dedica a fabricar falç armament, soldats de goma, etc., per despistar l’enemic cara al desembarcament de Normandia. Amb aquest fet es decanta el final de la guerra, però aquesta estava ja pràcticament guanyada per les accions de l’exèrcit rus.
Fracassos: La URRSS va ignorar l’ofensiva “Barba-roja”, acció general de l’Eix per envair Rússia (juny 1941). França i Anglaterra no es van assabentar de la invasió de Noruega.
Posteriors paranoies. Durant la Guerra Freda, per fer front als fracassos es van establir els atacs preventius. Es va instaurar una guerra constant entre la CIA i el KGB.
|
