| Resum: |
|
Al llarg de la conferència s’ha tractat sobre les dones en la Literatura des de la doble vessant: la dona que escriu, i el seu rol de personatge dins les novel·les. També, de la importància de llegir i de llegir autores i per acabar, de què significa per a la conferenciant escriure.
La literatura deixa un registre durador a la humanitat. Però aquest escrit és parcial en tant en quant s’ha deixat en el tinter l’aportació de la dona. I és que la seva incorporació al Món de les Lletres és molt recent. Caterina Albert, nascuda el 1869 va haver d’escriure amb el pseudònim Víctor Català per tal que la seva obra tingués una bona difusió.
Gerda Carner explica molt bé aquest pensament quan diu que el que podem llegir als llibres està distorsionat perquè està explicat des de les vivències dels homes.
Les dones com a personatge literari estan vistes pels homes i són ells els que les presenten per mig dels estereotips de l’època. Virgínia Woolf deia que la dona té totes les virtuts i poders, però és inútil en el esdevenir de la Història i això perquè està vista pels ulls dels homes. Ho podem llegir a la seva novel·la “Una habitació pròpia”, escrita ara fa 100 anys i en plena vigència.
Tant a la literatura com a la pintura, la maternitat està representada per homes, com a delicada, feliç, plaent. En una societat patriarcal, aquesta imatge estava encaminada a educar les dones. Els homes la descriuen, però cap d’ells l’ha viscuda; pot ser la representació que en fan les dones no és sempre així.
Carme Valls Llobet (Barcelona, 1945), metgessa especialitzada en endocrinologia ens diu que a la carrera sols s’explicava el cos de l’home i que s’havia d’aplicar el mateix per a les dones, sense estudiar les diferències en la simptomatologia, per exemple.
Però també els homes escriuen el contra model de la dona perquè se sàpiga què és el que elles no han de fer. Exemples ben clars els trobem a “L’enfant savant” de Molière o a les obres de Rousseau: “Júlia”, “La nova Eloisa”, per exemple.
També Madame Bovary (Gustave Flauvert), La regenta (Leopoldo Alas, alies Clarín) o Ana Karénina (León Tolstói) són exemples clars d’estereotip, presentats com a contra model.
La tia Tula representa la verge Maria, és la mare que cuida a tothom sense haver tingut fills.
“Bola de greix” de Guy de Maupassant ens parla d’una prostituta en temps de guerra que viatge en un carruatge. És l’única que porta menjar.
“Historia de mis putas tristes” de Gabriel García Márquez és una història d’amor des del punt de vista patriarcal, però en realitat és la relació d’un abusador de 80 anys amb una nena de 13.
Amb poquíssimes excepcions, fins al S. XX han estat els homes els que han fet literatura. Les dones no tenien estudis, no llegien, i això és imprescindible per poder escriure. Eren eternes menors sota la tutela dels homes.
Al nostre país, fins que l’educació no va ser obligatòria, sols estudiaven els nois. Així s’ha perdut molt talent.
El patriarcat travessa tots els països i totes les cultures. Es sustenta en la superioritat masculina, la inferioritat femenina i la divisió del treball.
Per a les dones el treball és la cura, la neteja, la casa i els fills. Aquestes tasques no estan remunerades i no deixen temps per formar-se ni per escriure.
També fa que la dona tingui més dificultats per escriure per la manca de confiança en ella mateixa. El tractament que rep és de tenir menys força física i menys capacitat intel·lectual. I també inferioritat moral, ben explicitada en els mites de Pandora i Eva, entre d’altres.
Les dones comencen a escriure a finals del S.XIX a Anglaterra (Jane Austen, Charlotte Brontë, Emily Brontë).
I perquè és important llegir? Doncs per aprendre a conèixer la personalitat i la manera de ser dels altres. Per aprendre patrons de comportament que faciliten aprendre a resoldre situacions no viscudes però que ens poden arribar qualsevol dia. Per tenir més empatia; les neurones mirall ens permeten posar-nos en la pell dels altres. I, perquè no, per ser feliços.
En la darrera part de la xerrada, la conferenciant diu com escriu ella. Diu que escriu amb ulls de dona perquè
- Ha tingut una socialització diferent a la dels homes.
- Ajuda a transmetre les experiències de les dones.
- Construeix models i referents per a les dones actuals.
També comenta que té novel·les escrites des del punt de vista dels homes i d’altres des d’una mirada lila.
Ho il·lustra amb l’exemple de diversos personatges de les seves novel·les
També toca temes que li interessen especialment: la violència cap a les dones, els trastorns d’alimentació i l’autoestima.
Acaba l’exposició amb unes paraules de la sociòloga Victòria Camps:
“El món no estarà complert fins que no es consideri que el que pensem i diem les dones no és cosa de dones, sinó que ens concerneix a tots”.
|
