| Resum: |
|
A manera d’introducció: Què és un robot?
Sintetitzant, podem dir que és un dispositiu capaç d’executar tasques programades i que actua seguint instruccions externes o regles que li han estat incorporades. En aquest darrer cas parlem de robots intel·ligents.
Abans, un robot era un braç articulat i manipulador que feia tasques a la indústria, principalment a les cadenes de muntatge. També en el món de la construcció transportant coses.
Es necessitava que tot estigués preparat anticipadament i, quan el robot actuava, no intervenien les persones degut a l’alt risc d’accidents que podia comportar.
Amb el pas del temps la robòtica ha avançat molt i molt i, progressivament, ha conquerit nous espais d’actuació: en l’àmbit de la salut (intervencions quirúrgiques, tasques rehabilitadores), en el context social on actuen com “companys”, fins arribar als drons, avió teledirigit que fa funcions de localització, vigilància, transport, etc.
En front a aquests canvis, cal plantejar-se els avantatges i inconvenients que això suposa.
La robòtica no és quelcom que neixi en el segle XX, sinó que ha evolucionat contínuament al llarg de la nostra història. Hi ha documentació que parla d’autòmats utilitzats a Alexandria 300 anys abans de Crist. Els grecs també se’n servien. El rellotge de la catedral de Barcelona data del segle XIV. Els autòmats que tenim al Tibidabo són del segle XIX i principis del XX i funcionen amb un programa mecànic.
A l’actualitat, els robots es van introduir amb molta força en la indústria de l’automòbil i després en l’alimentària on han aconseguit grans millores higièniques. Han permès treballar amb molta precisió, disminuir riscos laborals en tasques perilloses i augmentar l’eficiència.
Moltes vegades hi ha una persona al costat que comanda el robot, però també es dona el cas que treballin de manera autònoma, tal és el cas de la neteja de pous o el manteniment de mines i per fer exploracions.
Funcions actuals dels robots
a) Robots-màquines que ajuden i faciliten la producció:
- A l’àmbit domèstic, per netejar i per tallar l’herba dels jardins.
- A l’entorn forestal, col·locat al final del braç de la màquina conduïda per l’home, treu l’escorça dels arbres i manipula els troncs.
- A l’espai, per a la cerca i recollida de mostres a la Lluna.
b) Robots-companys:
- En el camp de la rehabilitació, per moure a la persona o per fer resistència per tal que aquesta actuï. Funcionen mesurant la resposta humana i adequant la seva acció a aquella; recopilen dades numèriques que faciliten l’avaluació numèrica. Un dels tipus, els nexoesquelets (esquelets externs), agafen la forma del membre a rehabilitar i fa el moviment conjuntament amb el malalt, pot anar unit a un joc que estimuli les ganes de rehabilitar-se; amb un equip complert de suport, pot arribar a actuar en una cinta de marxa.
- En el camp de la cirurgia, ajudant a l’operador i en les exploracions internes. Cal un treball previ molt acurat en la imatge que mostra on actuar; també pot fer guiatge, marcant els límits físics de l’actuació per tal d’evitar entrar en zones de risc.
- En la robòtica submarina, amb o sense persona dins. Es tracta de companys corporatius que ajuden sota l’aigua (així es va actuar en l’accident del Prestige).
c) Darreres generacions:
- Drons, utilitzats en el treball agrari, en rescats i atencions d’urgència, on fins i tot poden aproximar-se i posar en marxa un desfibril·lador.
- Cotxes automàtics.
Robot humanoide
S’ha creat el dilema de si els robots han de tenir forma humana o no. Té sentit que la tinguin doncs si han d’actuar com nosaltres, han d’estar dissenyats per actuar en els espais on nosaltres ens movem.
Tenir la mateixa forma permet actuar homes i robots conjuntament sense risc de fer-nos mal.
El robot humanoide té percepció i capacitat de rectificació i pot programar estratègies de control.
Gràcies a la ciència ficció el vàrem veure per primera vegada a “La guerra de les galàxies”.
El primer robot humanoide va aparèixer el 1985 en la cerimònia inaugural de Tskuka on va tocar al piano una melodia programada.
Construir un humanoide té una complexitat molt gran. No ens n’adonem, però governar el nostre cos i no caure és molt complexa. Actualment ja corren, encara que els manca molta naturalitat; també tenen limitacions d’autonomia (bateries). Donades les dificultats, també es construeixen semihumanoides, caixes amb rodes, cap i braços que resulten més senzills i econòmics.
Si els volem com a companys, han de poder percebre és a dir, veure i escoltar, interpretar la informació i decidir què fer.
Preparar un humanoide perquè interpreti, per exemple, una oficina, té una dificultat bestial. A dia d’avui encara no hem vist un robot realment intel·ligent, serà una tasca molt lenta. No hi veuen com nosaltres.
Per ensenyar-lo cal dotar-lo de regles i trucs. Un cop programat degudament, el robot pot jugar com nosaltres i inclusiu superar-nos (l’ordinador té molta capacitat d’emmagatzemar informació i no oblidar-la, més que nosaltres). Ara bé, aquest robot sabrà jugar a escacs, però no a dames.
Actualment hi ha ninotets senzills que ens fan companyia, els hi posen dins la informació que pots necessitar i ens ajuden. Un exemple és “Siri”. Al Japó tenen gossos, pollets, ninos, que creen motivació i interactuen. S’utilitzen per teràpia motivacional amb nenes i nens autistes. Mouen els ulls, les mans, i no perden mai la paciència.
Per preparar aquests robots és necessari estudiar la comunicació gestual, l’expressió corporal i els estats d’ànim. Així han aconseguit que el robot humanoide respongui a l’expressió de l’home.
En aquests moments encara estan poc desenvolupats, però també hi ha nexoesquelets per a persones amb discapacitat funcional. S’incorporen al cos i donen la força necessària per actuar, és un complement del propi cos. La persona porta un casc amb elèctrodes per controlar-lo. Ara s’està treballant per establir comunicació entre la persona i el robot.
Cap a on anem?
L’objectiu és aconseguir que els robot ens interpretin i continuar perfeccionant-los.
Poden ser una amenaça si s’utilitzen inadequadament, sobretot en el camp armamentista i sexual.
La tecnologia ens ha facilitat la vida en molts aspectes, però s’ha de saber com i quan utilitzar-la i amb quines intencions i finalitats fer-ho.
|
