| Resum: |
|
Comença la conferència amb la lectura d’una carta de Francesca Vidal a Pau Casals quan aquest estava a l’Argentina, en la que traspua el nivell íntim de relació que hi ha entre ells i l’admiració d’ella cap a l’artista.
Junt amb 20 documents més és el seu llegat manuscrit, custodiat als arxius de Sant Cugat.
Francesca Vidal i Puig (“Frasquita”), neix a Barcelona el 5 de juny de 1880, en el sí d’una família molt benestant.
L’avi patern era artesà i la família de la seva mare pertanyia a la burgesia.
El pare havia fet estudis d’Art a París. Quan torna a Barcelona munta la primera botiga d’Arts Decoratives a la ciutat. Viuen al Passeig de Gràcia on hi té el taller, amb 200 treballadors.
Francesca neix nou mesos després de morir el seu avi. Són 12 germans, 10 noies i 2 nois. Els pares eduquen igual els nois que les noies.
Rep una educació molt acurada, pensada per a fer un bon casament. Primer a casa, amb la mare i una tia i amb l’ajut de professors. Obté estudis avançats de música i coneixement de cinc idiomes.
Enric Granados, compositor, pianista i pedagog musical vinculat als Moviment Reformista, li va donar classes de piano, juntament amb Isaac Albéniz. L’argentí Josep García Asensio, violinista del Liceu i professor del Conservatori, va ser el seu primer professor de violí.
Aquests músics eren amics del seu pare que els coneixia de les tertúlies que freqüentava als cafès.
La família sabia escoltar música i coneixia música estrangera ja que anaven sovint al palau de la Música, al Liceu i als concerts de les societats filharmòniques.
Als 16 anys coneix a Pau Casals qui, amb 19 anys li donava classes de violí, substituint Josep García Asensio que va haver de fugir perquè es va amistançar amb la dona d’un burgès. Pau Casals era ja un músic brillant i Francesca en va quedar fascinada.
Quan Pau Casals acaba els estudis a Barcelona marxa a Madrid becat per la Reina i després va a Brussel·les. Allà volia fer el que sabia fer i no el van acceptar. Se’n va a París però sense recomanacions. Hi va amb la mare, passen penúries econòmiques i tornen a Catalunya.
Les germanes Vidal formen una petita orquestra i fan concerts fora de la família. Una tocava el piano, l’altre el violí i ella es passa al violoncel, instrument en el que progressa molt ràpidament. Una altra de les germanes, Lluïsa, és una reconeguda pintora. Corre l’any 1899, el mateix en que Pau Casals fa el salt com a intèrpret a París.
L’any 1901 Enrique Granados funda la seva acadèmia de música a l’avinguda del Tibidabo i demana a Francesca Vidal que hi entri a donar classes de violoncel i solfeig. Una acadèmia de música és el lloc on les dones burgeses poden començar a treballar, estava ben vist.
El pare no troba bé que els fills s’independitzin, i no troba marits prou bons per a les filles. Fins el cas que si no seguien els seus desitjos no els ajudava en res.
Ella coneix a Felip Capdevila, amic íntim de Pau Casals i tresorer de la seva orquestra (Francesca n’era encarregada de l’arxiu). Era una persona molt culta. Es casen l’any 1920.
Mentrestant Pau Casals s’havia casat amb la cantant americana Susan Metcalfe, de qui es divorciaria posteriorment.
El 1921 mor Felip Capdevila i Francesca pren les rendes de l’orquestra, es pot dir que n’era l’ànima. No hi va tocar mai, però ho organitzava tot.
Paral·lelament feia concerts amb Enrique Granados i Mathieu Crickboom, professor al Conservatori Reial de Brussel·les. També li proposen gires per Amèrica, però ho refusa. Actua amb el trio Barcelona: F. Vidal, R. Vives i M. Parelló.
El germà de Pau Casals li demana que deixi l’acadèmia de Granados i es passi a la seva escola. Així passa a formar part de la família, entenent-se molt bé amb la mare. Sembla ser que al 1936 ja tenia amb Pau Casals alguna cosa més que una gran amistat (ell ja s’havia divorciat).
En acabar la guerra marxen junts a l’exili, ella té 57 anys. No tenia perquè marxar, però el va voler acompanyar. Va deixar família, amistats i feina, tot per amor i lleialtat.
Primer van instal·lar-se a Prada de Conflent, a “Villa Colette”, on inicien la seva relació formal de parella. Ella l’acompanyava al piano, encara que com a vídua de Felip Capdevila.
Quan comença la 2ª Guerra Mundial intenten ajudar als refugiats, malgrat viure amb moltes dificultats econòmiques.
El 1950 organitzen un festival a Vilafranca de Conflent amb motiu del 200 aniversari de la mort de J.S. Bach.
Francesca torna a fer algun concert el 1954, però es posa malalta. La parella fa un viatge a Suïssa i ella emmalalteix greument.
Mor a l’any 1955 a Vilafranca quan Pau Casals tenia 80 anys. Just abans els casa l’alcalde Perpinyà per poder ser enterrada 15 dies després a Catalunya, al panteó familiar del Vendrell, al costat de la mare de Pau Casals. En lloc hi consta el seu nom. Viu i mor de manera discreta. Surt una nota al diari dient que Pau Casals havia tornat per enterrar la majordoma.
La seva relació va durar 34 anys. Segons el germà de Pau Casals, Francesca és la persona que més el va ajudar, tant en els bons moments com en l’adversitat.
|
