| Resum: |
|
Giacomo Puccini neix l’any 1858 a Lucca, Itàlia i mor el 1924 a Brussel·les, Bèlgica quan va anar-hi per tal que el curessin d’una malaltia pulmonar.
És un dels grans operistes de la història. Les seves òperes tenen encara la màxim audiència, no han passat de moda. Tot i que sols va fer 13 obres, quasi totes són conegudíssimes: Tosca, Madama Butterfly, Turandot, La Bohème, Manon Lescaut, les que més. Va aconseguir viure i fer fortuna amb la música.
Era un personatge, pintoresc, amb aficions diverses i molt presumit i pretensiós. Era radioaficionat i col·leccionista de cotxes, en tenia 7 i els conduïa el seu xofer.
A la seva família eren mestres de capella des de feia 5 generacions. Ell, molt motivat per l’òpera, no continua amb la tradició i marxa a estudiar a Milà.
Als 26 anys, l’editor Ricordi li fa un contracte per tal que escrivís tot el que desitgés a canvi d’un sou mensual. Com a contrapartida, l’editor es quedava amb tots els drets d’autor. Va ser un negoci molt lucratiu per ambdós, Puccini va morir súper milionari. Tenia una gran mansió a Torre di Lago, prop de Viareggio, a la regió dels llacs. És allà on està enterrat.
Elvira Bonturi, a qui Puccini donava classes, era la dona d’un gran cantant, íntim amic seu. Tenia una filla. Es fugen els dos amb la nena. Es casen quan ella queda vídua, la nena ja tenia 16 anys.
Va tenir varis afers de faldilles, era un gran seductor. Els personatges de totes les seves obres són dones. Heroïnes, intrèpides, apassionades, molt enamorades, porten els seus objectius fins a les darreres conseqüències..., però totes moren dramàticament.
Totes les seves òperes són trepidants, amb una excel·lent posta en escena.
1ª audició:
Ària “Oh mio bambino caro” cantada per Rene Fleming.
Pertany a l’òpera còmica Gianni Schicchi, la més breu de les seves obres.
Bambino és el diminutiu de babo (pare); sovint es confon amb nen i això dificulta la comprensió de l’argument.
Va ser estrenada als EEUU, on Puccini s’estava durant la 1ª Guerra Mundial. És l’única obra en la qual la protagonista no mor.
En el món de l’òpera s’ha de reivindicar la feina dels llibretistes. Prenien una novel·la i la simplificaven moltíssim per tal que pogués ser cantada, això sí, sense que es perdés l’argument i el sentit de la novel·la.
“Turandot” va ser acabada per un alumne, Puccini va morir dos anys abans de que l’obra fos estrenada.
Puccini era un gran amic de Toscanini, director d’orquestra del Metropolitan Opera de Nova York de 1908 a 1915. Era un director molt exigent i, fins i tot cruel amb els músics i cantants.
Puccini permet el lluïment de les sopranos amb uns “filatos” fantàstics. Un exemple el tenim en l’ària “Un bell dia vindrà” de l’òpera Madama Butterfly, inspirada en la novel·la del mateix nom, escrita per Pierre Loti, després d’un preciós sacrifici d’amor.
2ª audició:
Ària “Bidarte”, cantada per Montserrat Caballé.
Ària “ Adéu a la vida”, cantada per Plàcido Domingo.
Ambdós són fragments molt breus de Tosca
Les orquestracions que fa Puccini, mai tapen les veus, ans al contrari són com un coixí que transporta la veu. Feia una feina tant acurada que feia fàcil el cant.
A partir d’aquest moment té lloc el visionat d’un conjunt de fotografies que ens parlen de la personalitat de Puccini i, també, d’un vídeo que mostra un dia en la seva vida.
Puccini va morir als 60 anys, quan apareix Mussolini a l’escena política. Li va fer costat. No així Toscanini, que es va negar a tocar l’himne i se’n va tornar als EEUU.
3ª audició:
Ària “Nesun dormirà”, cantat per Pavaroti.
Pertany a l’òpera Turandot.
|
