| Resum: |
|
A tall de presentació, el conferenciant anomena tres característiques del dolor:
- És un fet evolutiu positiu. Ens avisa del perill i ens permet sobreviure.
- Presenta particularitats: a) inexistència (per efectes mutacionals hi ha famílies senceres que no tenen dolor). b) creació per efectes centrals (degut a alteracions a nivell del tàlem).
- L’estat emocional modula la intensitat del dolor.
Com ens n’adonem del dolor
Front a un estímul, la neurona sensitiva primària rep un senyal elèctric (en aquest moment no hi ha percepció de dolor) i l’envia a la medul·la espinal. Aquí entra en funcionament la neurona sensitiva secundària que transmet la informació al cervell. És a nivell del tàlem on s’etiqueta com a dolor. Això pot possibilitar un moviment reflex que ens prepara per evitar el dolor.
Els receptors del dolor (nociceptors) estan al final dels axons de les neurones.
Són crucials i justifiquen les diferències en la percepció del dolor. El seu nombre i nivell de sensibilitat depenen de la família, la tribu, l’entorn físic i la cultura.
S’ha estudiat la possibilitat de bloquejar diferents receptors del dolor (TRPV1, TRPV2 i ASIC3) que estan situats en terminacions nervioses situades per tot els cos i que responen a estímuls capaços de malmetre teixits. Però això no es pot fer ja que podria provocar la mort.
Tipus de dolor
Els estímuls que generen dolor poden ser mecànics i tèrmics (dolor agut i sord) i químics (dolor sord).
El dolor agut, tipus traumatisme, afecta a teixits superficials i és de transmissió ràpida.
El dolor crònic (sord), tipus artrosi, actua a nivell superficial i/o profund, provoca la destrucció de teixits (isquèmia) i és de transmissió lenta.
Dolor referit. Les vísceres i el cor no fan mal. Tenen molt pocs receptors del dolor, aprofiten les neurones sensitives secundàries que estan en zones contigües.
Mutacions
A Barcelona s’ha identificat una família paquistanesa que manifesta no sentir dolor i això va permetre trobar una mutació genètica. Els responsables d’aquesta mutació van resultar ser els canals de sodi que, regulant-los, va permetre trobar un fàrmac apropiat.
Però, en general, les mutacions provoquen un major augment del dolor.
Diferències sexuals
Front a un mateix estímul, les dones tenen una major sensibilitat al dolor que els homes. S’ha pogut comprovar mitjançant experiments amb diferents temperatures, pressions i estimulació elèctrica. Això por ser degut a un increment mantingut en la sensibilitat al dolor (hiperalgèsia), a una menor activitat del sistema de l’analgèsia i a factors endocrins.
Les dones tenen més dolor perquè produeixen menys serotonina. També tenen més problemes per dormir ja que la serotonina es produeix durant el son.
L’analgèsia fisiològica
És la que genera el propi organisme. Cada vegada que hi ha sensació de dolor l’organisme produeix endorfines, encefalines i dinorfines (neuropèptits opioides) i, conforme augmenta el dolor augmenta la segregació de les tres substàncies.
Els receptors d’opioides són sempre inhibidors en cas que la dosi sigui massa alta i inhibeixen les funcions vitals.
Els cannabioides que fabrica l’organisme produeixen una disminució del dolor. D’entre els sintètics, són molt eficaços els que no produeixen al·lucinacions.
El sistema de l’analgèsia
Quan el cervell rep el senyal de dolor, fabriquem analgèsics. Els primers que actuen són els opioides que baixen per la medul·la fins a la localització concreta. Els neurotransmissors involucrats són els pèptids opioides i la serotonina.
Aplicar morfina mitjançant epidural és molt eficaç però molt complexa. Per tant, es segueix actuant per via parenteral.
Quan hom té un accident molt greu, no sent dolor durant les primeres 5 - 6 hores.
Davant la pèrdua de control del cotxe, els ronyons i el cervell generen quantitats ingents d’adrenalina.
Analgèsics que podem utilitzar avui en dia
- Aspirina (Ibuprofens, Naproxeno, Celecoxib i altres Aïnes).
- Omega 3. És un excel·lent antiinflamatori natural i calma el dolor.
- Opioides naturals.
- Ziconotida (derivat del verí d’un cargol marí).
- Placebos. El seu efecte és real. Ens preguntem si és el sistema límbic el que fa que funcioni, però encara no se sap.
|
