| Resum: |
|
Leonardo da Vinci (1452-1519), juntament amb Rafael Sanzio (1483-1520) i Michelangelo Buonarroti (1475-1564), són els màxims representants del Renaixement. Es pot dir de Leonardo que n’és la pura encarnació.
El Renaixement és el moment en que neix la Modernitat la qual es regeix per dues idees. Una positiva, que defensa que l’home és capaç de crear una societat perfecte utilitzant l’enginy. I una altra pessimista, en aquest aspecte Leonardo actua a la manera de Faust, venent la seva ànima al diable per tal de saber-ho tot.
Leonardo és el primer home europeu que declara el seu agnosticisme, encara que no ho fa en públic per tal de sobreviure. És racionalista, empíric i científic, en aquest cas, el primer de la Història.
La seva obra transcendeix l’àmbit de les arts plàstiques. També excel·leix en hidràulica, enginyeria militar i de ponts i camins, anatomista, etc. Era un tastaolletes en el millor sentit de la paraula. També s’ha de dir que va començar moltes coses però no les va acabar totes.
Tenia un bon do de gents i una bona presència i sabia fer-se estimar.
Va ser cèlibe. Possiblement narcisista, va substituir la relació sexual per la pintura i la ciència.
Presenta l’home com el centre de la creació. És el símbol de l’antropomorfisme del Renaixement en contraposició al teocentrisme de l’Edat Mitja. Ho simbolitza clarament en el seu dibuix “L’home de Vitruvio, o Estudi de les proporcions ideals del cos humà” i ho teoritza en un escrit titulat “De la divinitat de l’home”.
Leonardo sols creia amb el que podia experimentar ell mateix o tocar-ho amb les seves mans.
Tenia un gran coneixement del cos humà, fruit de la seva necessitat de conèixer com era l’home. Va aconseguir que el Papa li deixés disseccionar fins a 30 cadàvers, la qual cosa li va permetre fer un estudi detallat i completament científic. Fins i tot va dibuixar un coit amb gran precisió anatòmica.
A partir d’aquest moment el conferenciant es centre en Leonardo pintor.
Per començar, explica els trets estilístics que el caracteritzen:
Leonardo es forma amb els canons de Renaixement. Rep influència de l’escola Flamenca i d’artistes italians. Verrocchio, el gran mestre de Leonardo i de Boticcelli. Leonardo va participar com a aprenent en alguns dels seus quadres ( Verge amb l’Infant, Bateig de Crist...).
També va treballar amb Masaccio (Trinitat que es troba en la capella de Sant Maria Novella a Florència), pintor que dignificava socialment als artesans i defensava el caràcter intel·lectual dels pintors.
Posa en valor el concepte de profunditat, iniciat en l’escola Flamenca. En moltes de les seves obres trobem els actors principals triangulant el primer pla i al fons escenaris de la natura. En determinades obres la natura està representada per unes muntanyes difuminades que alguns han volgut identificar com la serralada de Montserrat.
Utilitza la llum per remarcar els aspectes que ell vol prioritzar. La treballava mitjançant pel·lícules de color que deixaven veure el tractament utilitzat per aconseguir els efectes buscats.
Leonardo crea la idea del disseny.
Il·lustra els seus comentaris amb el visionat de les següents obres:
Pintures
- L’Anunciació (1472, Galeria degli Uffizi, Florència).
- Madona del Clavell (1475) i retrat de Ginevra de Benci (1474), està en discussió si realment aquest dos quadres són de Leonardo.
- Verge del canceller (1435). És el primer quadre en què posa el paisatge al darrera, iniciant l’estudi de la natura i el món com centre del seu pensament.
- Madona Benois (1478, museu de l’Ermitatge).
- Adoració del Reis (1479-81, inacabat). En aquest dibuix s’aprecia molt bé com pintava: l’estructura triangular del quadre i el tractament de la llum.
- Sant Jeroni (1480), fet sobre trossos de fusta, un d’ells retallat perquè va ser utilitzat durant uns anys com a banc de fuster.
- Retrat d’un músic (1485), company de Leonardo a la cort del duc de Milà. És espectacular el tractament que dóna a la llum en aquest quadre.
- Mare de Déu de les roques (1483-86, museu del Louvre). Es tracta d’un paisatge inventat de roques i coves amb una composició piramidal de base molt ample i la cara de la Verge Maria situada en el vèrtex. Imitant les pintures de Flandes, realitza un sfumato al costat de les figures per crear un clímax misteriós.
- La dama de l’ermini (1490). Retrat de l’amant del duc de Milà. Reflexa la idea de la bellesa i la fera; a la vegada, el nom de l’animal és el cognom del duc.
- Sant Sopar (1495-98). És una pintura mural que no va resistir gaire temps. L’actual està molt retocat, tapant la pintura primigènia. Com a originalitat presenta els apòstols agrupats de tres en tres, Jesús no porta aureola sinó que té una finestra al darrera i la taula no té tovalles, deixant veure tots els peus.
- La bella Ferrarini ( està en discussió si és de Leonardo). La model és la mateixa que la del quadre de la Dona de l’Ermini però ja més gran.
- Mare de Déu de la llet (1490-91).
- Salvator Mundi (1500).
- La Gioconda (1503). Se suposa que és el retrat d’una vídua recent d’un comerciant de seda, per a la qual feien titelles mentre era pintada per tal que s’alegrés una mica (d’aquí el seu tímid somriure). Leonardo va conservar amb ell aquest quadre i el retocava constantment. És molt remarcable el treball de perspectiva: aèria al primer pla, colors marrons al pla entremig i colors blaus al fons, la qual cosa l’augmenta; ella està immersa en el paisatge.
- Leda i el cigne (1515-1520). Almenys el dibuix del cap és de Leonardo.
- La Verge amb Santa Anna (1503). Existeix un estudi de Freud que utilitza aquesta pintura per argumentar l’homosexualitat de Leonardo. Ha estat molt contradit.
Dibuixos: Autoretrat, fet l’any 1503. Sant Sebastià, on s’aprecien molt bé les correccions. Tipus grotesc (Leonardo va ser l’inventor de la caricatura). Estudi d’un cavall en argila, no es va poder dur a terme perquè requeria 100 tones de bronze, que van ser utilitzades per fer canons. Cap de Crist. Verge amb l’Infant. Còpia d’una batalla de Rubens. Diversos caps de dona.
Esbossos dels seus invents: Espècie de tanc en forma de tortuga. Catapulta i altres armes. Cargol aeri (helicòpter). Ala delta amb tracció humana. Vehicle autopropulsat.
Conclou comentant com Leonardo da Vinci va ser avançat pel seu temps i, també, profeta en descriure l’home actual com un ésser abocat a la guerra i amb falta de respecte vers la Natura.
|
