| Resum: |
|
A modus de presentació, el conferenciant ens explica el programa “Trobades d’infants a la platja de Badalona” en el qual ell havia participat explicant el conte “Joao, el balener de les Açores.
Posteriorment, aquest conte es transformarà en la conferència d’avui on s’explica la vida que duien tots els baleners d’aquestes illes quan la caça de les balenes es feia de forma artesanal.
L’arxipèlag de les Açores està format per un conjunt de 9 illes volcàniques (Sâo Miguel, Santa María, Sâo Jorge, Terceira, Graciosa, Pico, Faial, Corvo i Flores) que sorgeixen al mig de l’oceà Atlàntic fa entre 7 i 15 milions d’anys. Totes juntes ocupen 1/3 dels territori de l’illa de Mallorca. El seu clima és càlid gràcies al corrent del Golf Stream.
Els vaixells s’acostaven a aquestes illes en la travessa entre Escandinàvia i Filadèlfia per veure els monumentals salts d’aigua sobre l’oceà.
Francesc Lleal i Galceran, capità de la marina mercant de professió, és un enamorat dels catxalots.
Ens els presenta com un animal molt curiós, tant gran que quan neda li surt el llom de l’aigua. Els mascles pesen 60 tones i fan 20 metres de longitud i, les femelles en fan 13. Com a curiositat explica que, en el cas de la balena blava, la femella és més gran que el mascle, essent l’animal més gran del món.
El seu primer contacte directe amb els catxalots va ser l’any 1974, a la mar Mediterrània i diu que no se li ha esborrat mai el record de l’aigua en expirar. A l’atlàntic, seguint el corrent de Humboldt, els va veure saltar per primer cop.
Els catxalots s’alimenten dels animals que viuen al fons marí. Tenen la capacitat de resistir submergits a 2.000 metres de fondària durant 1h ½.
Els catxalots es diferencien fàcilment de les balenes a alta mar pels seus brolladors. Mentre el catxalots té un brollador inclinat a l’esquerra, les balenes en tenen dos completament verticals.
Els catxalots tenen dos ulls amb visió lateral que deixen un angle mort molt gran. És per això que se’ls pot caçar fàcilment abordant-los frontalment o per darrera.
Són els animals que tenen el cervell més gran. Tenen molta relació social.
Utilitzen llenguatges diferenciats entre les diferents espècies. El “clic” característic no és llenguatge, sinó un eco-localitzador.
Sols tenen dents al maxil·lar inferior. No poden mastegar; cada dent encaixa en un forat al maxil·lar superior i així la presa queda enganxada. Per poder atrapar aliment neden amb la boca oberta i, orientats pel radar, es dirigeixen cap a les preses; un cop atrapades se les empassen sense triturar. Mengen calamars de fins 20 m. de longitud i 100 kg. de pes, pops gegants, etc.
El mite de Jonas dins la balena no pot ser cert, aquestes sols mengen kril i gambes. En tot cas, va anar a parar a la panxa d’un catxalot.
Els primers a caçar balenes a les Açores van ser els que vivien a la zona de Nova Anglaterra i ho feien per aprofitar el seu greix. En treien oli per a l’enllumenat i del cap un oli més pur i especial per fer espelmes que no treien fum i perfums. En arribar la revolució industrial, també s’utilitzava per greixar les màquines.
Els vaixells baleners salpaven carregats de bidons i no marxaven fins omplir-los. El viatge podia durar 3 o 4 anys. Tenien moltes baixes, que cobrien amb els habitants de les illes. El fet és que els locals van aprendre l’ofici i podien fer la feina sense necessitat de navegar. La caça es feia amb arpons.
Balenes i catxalots estan tot l’any a les Açores, però a l’hivern hi ha molts temporals i les barques no poden feinejar. Tenien torres de guaita a tota la costa, però no podien veure els catxalots si les onades eren grans ja que no es percebien els brolladors.
Els treballadors eren temporals i per a ells la caça era un sobresou , obtenien el guany bàsic de la pagesia.
Hi havia molta població i la gent havia d’emigrar, establint una relació constants amb els EEUU i el Canadà. Quan tocaven terra, obtenien automàticament la ciutadania. Va emigrar les ¾ parts de la població.
En arribar la pesca industrial es va fer una sobre explotació. El greix s’utilitzava per fer-ne adob i menjar pel bestiar. Espanya caçava amb canons.
El 1986 comença la moratòria de caça degut a la sensibilització que es va generar.
El mes d’agost de 1987 es va fer la darrera caça a Pico. A les Açores aquesta activitat havia durat 100 anys. Actualment, és un tret cultural identitari i s’ha reconvertit en avistament per als turistes.
Sudàfrica, Japó, Noruega i Islàndia no respecten la moratòria. Es dispensen dient que cacen amb finalitats científiques, però no és cert.
|
