| Resum: |
|
La conferenciant defineix la seva intervenció com “un gra de sorra en la recuperació de la memòria històrica”.
També, com una proposta subjectiva i creativa que sorgeix després d’haver realitzat tres viatges a Granada, terra que va ser espai de vida i creació de Federico García Lorca i on, també, li van tallar les ales.
D’entrada apunta certs paral·lelismes entre Lorca i Margarida Xirgu: autoexigència, generositat i passió per viatjar i conèixer.
Ell, amb una gran força creativa i un gran activista, a la vegada que amb angoixa vital per la sexualitat i per la mort. Ella, amb problemes constants de salut, però amb un gran ímpetu i afany de superar-se.
Lorca debuta de petit en el teatre de titelles, Xirgu ho fa en el teatre.
Ambdós han estat figures oblidades i negades que cal restituir en tota la seva grandesa.
Tot seguit, la conferenciant ens parla dels objectes que ens a deixat a la vista explicant-nos que, en acabar, es podran consultar. Hi ha molts llibres, un referent a educació sexual, i objectes que ha recollit en els seus viatges: un joc de taula, una auca dins una caixa de llumins, una titella, etc. Durant la presentació es referirà a alguns d’ells i ens els mostrarà.
Federico García Lorca donava conferències que acompanyava amb la seva guitarra i les cobrava. Tothom diu que sentir la seva veu atreia enormement. Malauradament, no se’n guarden enregistraments, però sí d’ell tocant el piano (n’escoltem un tros amb la cantant Argentinita).
Marxa a Madrid a estudiar i s’està a la Residencia de Estudiantes. No segueix la voluntat del pare i es dedica a escriure i a llegir. Allà coneix a Salvador Dalí qui el convida a passar les vacances estiuenques dels any 25, 26 i 27 a la casa familiar de Cadaqués. També s’hi estava Anna Dalí, amb qui diuen que Lorca mantenia més que una bona amistat.
A Cadaqués no queden rastres de Lorca ja que ells dos es van enemistar.
Lorca tant podia estar alegre i comunicatiu com mostrar-se molt introvertit, però això no vol dir que la tristesa fos un tret del seu caràcter. No era una contradicció, sinó una combinació de llums i ombres. És el que feia amb la seva poesia, mostrar els contrastos.
La conferenciant ens explica de la seva estada a Fuente Vaqueros, poble que va veure nàixer a Lorca i on el van assassinar.
Es refereix concretament a persones a qui va entrevistar i a qui els seus poemes els va canviar la vida: Montse Barbieri, Marta Badia i Manuel Mateo (ambdós treballen a la casa museu de Huerta de San Vicente), Ana Gálvez (directora de la Biblioteca de Fuente Vaqueros) i Inés López (guia de viatges que explica com les xafarderies del carrer queden reflectides en el seu poemari).
També llegeix alguns fragments de cartes enviades en els seus viatges, del pròleg de “Mi pueblo” i d’una carta a Adriana Valle.
Manuel de Falla i Lorca van escriure una obra per teatre de titelles que havia de ser representada en els diferents pobles de les Alpujarras. Finalment, sols es va estrenar a la casa familiar de Lorca.
Recomana visitar Valderrubio, poble on hi ha la casa de Bernarda Alba. És a partir de la vida de la seva família que Lorca escriurà el llibre que porta aquest nom i que descriu el drama de les dones a l’Espanya d’aquells anys.
A partir d’aquest moment la conferència es centra en el personatge de l’actriu de teatre Margarida Xirgu, molt associada a l’obra de Lorca.
Va néixer, accidentalment, a Molins de Rei el 18 de juliol de 1888 i allà està enterrada. Va morir el 25 d’abril de 1961 a Montevideo, Uruguai, on estava exiliada.
A Granada hi ha una petita plaça dedicada a ella. Havia visitat la ciutat l’any 1929.
L’any 1927 estrena l’obre de teatre “Mariana Pineda” de Lorca. La pel·lícula “La Xirgu” relata molt bé el dia de l’estrena d’aquesta obra.
Va participar en el projecte de teatre ambulant i d’orientació popular “La barraca”, coordinat i dirigit per Eduardo Ugarte i Lorca.
Retornant a Lorca, ens comenta que a Granada es fan actes de Memòria històrica en dies assenyalats, en el mateix lloc on va ser afusellat. Tot sovint, les ofrenes florals desapareixen al dia següent.
Lorca és el símbol, però hi havia molta més gent: homes i dones, intel·lectuals i camperols.
Per acabar, llegeix un fragment del poema “No me encontraron” que es pot considerar premonitori de la seva mort violenta. Com ja ha estat comentat a l’inici de la conferència, Lorca tenia obsessió per la mort.
“El volien fer desaparèixer i l’han fet etern”
Frase, completament encertada, dita en un congrés sobre la figura de Federico García Lorca.
|
