| Resum: |
|
El conferenciant ens proposa un viatge imaginari, en el qual ens vol portar molt lluny buscant les arrels de la nostra història. Farem el viatge en transbordador espacial.
Els EEUU no van poder mantenir la nau Apol·lo pel seu elevat cost. Després van construir naus reutilitzables que també eren prou cares: Challenger, Columbia, Atlantis, etc. Un total de 153 expedicions van sortir a l’espai amb aquest tipus de naus.
La nau Atlantis va funcionar molt bé. El 2011 va fer la seva darrera expedició i amb ella els EEUU van acabar el seu programa. Ara sols navega el Soius (URSS). Els russos lloguen la seva nau a qui vol fer investigació a l’espai.
Veiem una imatge d’un astronauta enganxat a una nau internacional. Està subjecte a un braç que és canadenc. Aquesta nau funciona com un “mecano” on cada investigació hi afegeix el seu artefacte.
Sols 27 astronautes han vist la terra des de lluny. El conferenciant comenta que no podria treballar en aquesta situació, no té por ni vertigen, però seria incapaç de deixar de mirar al seu voltant i no es podria concentrar.
Treballen a 400 km d’alçada. Sempre van per parelles, mentre un treballa l’altra vetlla per la seva vida.
Ens fa observar, en una imatge preciosa, com és de fina l’atmosfera respecte a la negror que l’envolta.
Configuració de la terra
És impossible que hi hagi dues terres iguals. La Terra ha emprat 3.000 milions d’anys per arribar a ser com som: estructura, reaccions anímiques regides per la química.
“Nosaltres hem de salvar el planeta”, Ho considera una frase absurda, el planeta seguirà amb nosaltres o sense. El que hem de procurar és que els nostres nets puguin viure amb la mateixa qualitat de vida que nosaltres.
El que sorprèn més de la terra és el seu color blau. És el lloc més sec de tot el que es coneix. Multitud de grans de sorra que xoquen entre sí, s’amalgamen, es transformen en pedres, després en roques... tot a milers de graus d’escalfor.
A partir de 2015 es discuteix si en el moment primigeni hi havia aigua en el planeta Terra. D’on surt, doncs, l’aigua que tenim i que som nosaltres mateixos?
Els cometes estan fets de gel d’aigua. Són menys densos que l’aigua. Els asteroides s’assemblen als cometes, també estan fets de gel d’aigua. Se suposa que l’impacte entre els diferents cometes i asteroides van omplir la Terra d’aigua extraterrestre.
La Lluna
El conferenciant defensa fermament que sí es va arribar a la Lluna. Explica les similituds del viatge amb el que va descriure anys abans Julius Verner.
Nosaltres estem molt lligats a la Lluna però no li fem cas. La Lluna no és un producte natural de la Terra; és fruit del xoc entre un tros de teia que ve de Mart el qual impacta amb un altre tros, i així es conforma la Lluna. Va suposar el cataclisme més gran que s’ha patit mai a la Terra.
Les marees van fer que la vida aquàtica passés a la terra i, pas a pas, avança l’evolució.
Mart
La vida és un projecte de la Terra. Ara s’està buscant vida a Mart. En aquest moment és un desert però ja sabem per les imatges que ens arriben, que hi havia hagut aigua en superfície: rius i llacs.
Totes les fotografies que ens envien robots que estan treballant per obtenir-les són realment espectaculars i, a més a més, són d’accés gratuït.
Aquest robots estan dissenyats per funcionar durant 3 mesos. A Mart hi ha grans tempestes de sorra que obturen les plaques que els alimenten. Un, però, va durar 7 anys i un altre 10.
Els robots d’última generació funcionen gràcies a una pila de plutoni a la qual no li afecta la sorra. Ens han ensenyat que en el cràter d’un volcà hi havia un llac. Les imatges obtingudes l’any 2008 ens mostren que tot és sempre d’un color gris; el sol esmorteït, molt llunyà; sense núvols i sense aigua.
Aquest any hi ha 3 robots nous: un de la NASA, l’altre de la Xina i el darrer d’Europa. A més, hi ha 6 satèl·lits orbitant, un d’ells de la Índia.
Saturn
És el planeta que té més satèl·lits, 80; abans es pensava que era Júpiter.
Els anells de Saturn són molt complexes. Tenen una estructura efímera, formada per gel d’aigua amb una mica de roca, motiu pel qual són brillants. Tenen estalactites.
Sol
Sol és sinònim d’estrella. Giordano Bruno va ser el primer que va pensar en això, sense telescopi.
Un Sol és una bola d’hidrogen que fabrica heli per mig de la fusió nuclear en un procés net. El conferenciant opina que nosaltres estarem en condicions de arribar a poder fer-la d’aquí uns 20 anys.
Dencels i Antares són dues super-estrelles molt mínimes. Les estrelles petites viuen milions d’anys i moren; les grans viuen molt menys. El nostre Sol és una estrella molt petita que ara està a la meitat de la seva vida.
Les estrelles neixen en les nebuloses (grans concentracions d’estrelles) i moren en explosions brutals.
L’estrella viu en un fi equilibri entre la gravetat que la cohesiona i la fusió nuclear. Al final de la seva vida s’infla, es menja el planeta que té al costat i es refreda, desplomant-se sobre sí mateixa en qüestió de segons.
Únicament es va crear Hidrogen i Heli en el moment del Big-ban, la resta d’elements de la Taula periòdica són fruït de la desintegració de les estrelles. Podem dir que “nosaltres som pols de les estrelles”.
Univers
Tot i la gran quantitat de planetes i estrelles que hi ha, l’univers està molt vuit, tot està molt separat. En un racó mínim de l’univers nosaltres hi fem vida. Ara sabem que l’univers s’expandeix, crea espai, i per tant és menys dens. Tenim la mateixa energia en més espai.
El nostre univers ens és molt desconegut, sols en coneixem el 4%. El que coneixem és matèria ordinària, la resta és matèria i energia fosca.
Per saber si hi ha vida a Mart es busquen bactèries i civilitzacions. A l’univers hi ha moltes interferències, nosaltres hi enviem senyals (sons) per veure si ens contesten. La darrera vegada que hi ha hagut resposta va ser el 15 d’agost de 1977. Va durar 70 segons. Pot ser un dia qualsevol ens pot arribar un senyal. Ens canviarà tot, no estem preparats, però és il·lusionant.
|
