| Resum: |
|
Donald Trump no deixa a ningú indiferent. Ha transformat els EEUU en un pol de gran atracció mundial.
El mateix dia que guanya les eleccions el diari més important de Pennsilvània deixa en blanc l’editorial a primera plana. Aquest fet és inaudit, no havia passat mai.
Trump provoca una allau de crítiques per totes bandes i opcions polítiques. Durant la campanya electoral no hi havia qui donés cinc cèntims per ell, però va guanyar i manté la fidelitat entre els que el van votar.
Això s’explica, bàsicament, pel fet que l’economia està en alça i l’atur va a la baixa (actualment un 3’5% de la població activa). A l’altra cara de la moneda trobem molta més precarietat en els serveis socials, molt restringit el dret a l’avortament i grans greuges a la immigració.
eAra comencen les Primàries i ell acaba de guanyar un “impeachment”. Va costar molt que es pogués iniciar, però l’ha guanyat.
EEUU és el país del món que gasta més diners en la campanya electoral que dura nou mesos, amb constants debats dels candidats per tota la geografia nacional. Fins l’estiu s’aniran eliminant entre sí els candidats d’un mateix partit i seran nominats els candidats de cada partit que opten a la Presidència.
Les campanyes estan pagades pel propi candidat o per les empreses que solen aportar diners als partits amb més possibilitats de guanyar per assegurar-se favors amb qui governi. Bloomberg, l’ex-alcalde de New York, es paga ell la campanya i, també, la del canvi climàtic. Sols els darrers quinze dies de campanya són subvencionades pels partits.
Trump ha trencat tots els motlles i línies vermelles. A base de mals modus ha aconseguit que els menys afavorits s’identifiquin amb ell. També els antisistema, que estan en contra de l’establishment i els convencionalismes. No segueix els canons de la política, governa com un empresari.
Amb l’eslògan “America first” tanca fronteres a la immigració i als productes, promet llocs de treball, trenca acords bilaterals, etc., implantant un nacionalisme tancat i retrògrad. Amb el mur de Mèxic, que vol que paguin els propis mexicans, vol demostrar fermesa.
Aquestes actuacions agafen a contrapèl l´staff de la Casa Blanca. Molts acomiadaments, i problemes de relació amb tothom. No ha presentat encara els comptes personals. Va sorgir el rumor de que no està bé del cap.
Als tres mesos es comença a parlar de destituir-lo, degut a incidents amb Hilari Clinton (se l’acusa que la va fer perdre), relacions amb Rússia, que genera moltes mentides, etc. Pensant en les properes eleccions, ha utilitat Ucraïna per intentar provar irregularitats en la gestió d’una petroliera que gestiona el fill de Joe Biden, rival seu. El país està completament dividit entre seguidors i detractors de Trump.
Nancy Pelosi va intentar parar l’impeachment. Sabia que era molt difícil guanyar i que, si el perdien, es tornaria contra ells. I, de fet, ha estat així i els seguidors de Trump se senten reforçats. Això fa que s’auguri el seu èxit en les properes eleccions, malgrat la bona qualitat dels candidats demòcrates, especialment de les dones.
En el cas del Watergate, els senadors republicans no haguessin votat a favor de Nixon, per això va dimitir abans que l’imputessin. En aquest cas, tant sols un senador va votar en contra: Nike Rommy, mormó que s’havia presentat a la Casa Blanca.
Què fa que un personatge com Trump arribi a president dels EEUU?
A Espanya Vox ha arribat al Parlament, a Itàlia Salvini, Víctor Orban a Hongria, Bolsonaro al Brasil, Dunkerque a Filipines, a Holanda, als Països Nòrdics, ha passat el mateix.
El que fa especialment perillós el cas dels EEUU és que Trump governa la primera potència mundial. Ell és una caixa de sorpreses, tot és possible amb ell.
Als grans diaris hi ha sempre articles en contra seu, també s’han publicat llibres. Molt interessant és “Miedo: Trump en la Casa Blanca”, escrit per Bob Woodward, un dels periodistes que van destapar el Watergate.
Trump és molt mediàtic, apareix a la televisió, als concursos de bellesa, està molt relacionat amb les empreses (casinos, joc) li faltava la política. El detonant per entrar-hi és el seu caràcter egocèntric i venjatiu; té por a perdre estatus, de perdre, de que l’humiliïn. El clic es dóna en un dinar que es fa cada any. L’any 2011 Obama hi és present envoltat de senyores rosses; sense anomenar a Trump el ridiculitza en resposta a la mentida que aquest havia fet córrer dient que Barack Obama no era realment americà, cosa imprescindible per ser president. Aquest fet li va ferir l’orgull i es va proposar vèncer.
Amb un comportament durant la campanya excèntric i vergonyós va arribar a la Presidència. Se li va perdonar tot, inclusiu ventar-se de comportaments sexuals grollers i censurables. Molta premsa li va fer la campanya sense que ell hagués que pagar res. Un dels seus èxits era inocular la por i la inseguretat. I s’ha de recordar que tenia per oponent una dona.
Va ser elegit amb el 40% dels vots (H. Clinton havia guanyat el vot popular amb quasi 3 milions més de vots), Obama i Bush fill ho van fer amb el 86 % i el 68% respectivament.
A la Casa Blanca, tenen por de les amenaces de Trump. Dirigeix el país com si fos la seva empresa privada.
Té un discurs curt i pobre d’idioma, “tuiteja” molt. Ha plantat cara al sistema i el poble ras se sent defensat.
Però no tot es pot atribuir a Trump, als EEUU hi ha hagut un canvi moral que ha permès el seu èxit. Ara mateix, el vot no respon a motius ideològics sinó econòmics.
Des del primer moment es va dedicar a desmuntar l’obra d’Obama. I a defensar la seguretat del país fins a matar el príncep iranià.
És capaç de reconduir els seus pensaments trencant totes les normes bàsiques de la diplomàcia i la política, despistant inclusiu als seus ciutadans (casos de la Xina i Corea). Els seus plantejaments són erràtics, desconeix les coordenades que mouen el món.
Però l’economia va bé i és molt probable la seva reelecció, tot i que té la gran premsa en contra i un gran malestar dins la Casa Blanca, on es destitueix a qui diu la veritat.
Cal veure com es comporta el vot amb Michael Bloomberg, jove, gai, ex-alcalde, i demòcrata molt centrat i estar atents a com el segueixen els mitjans de comunicació.
Una esperança, l’any passat hi va haver renovació de Cambres i els Republicans han perdut la del Congrés coincidint amb el moviment “me too”. Ara en aquesta cambra hi ha moltes dones, negres i gais.
|
