| Resum: |
|
A conseqüència del canvi climàtic augmenten les infeccions. Això és cert, diu el conferenciant, però ell es presenta com a poc catastrofista.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en el període 2030-2050 hi haurà 25.000 morts addicionals degut a malnutrició, malalties infeccioses i estrès calòric, el canvi climàtic en serà responsable en un tant per cent molt petit. La malnutrició serà deguda a les sequeres extremes, principalment a la zona del Pacífic. L’estrès calòric afectarà principalment a les nostres zones i més especialment a les ciutats, per generació de bombolles de calor. Però hem de tenir present que mort més gent per fred que per calor.
Malalties infeccioses
Es parla d’infecció quan un organisme patogen penetra en un individu i és capaç de multiplicar-se, produir elements que poden actuar com un antigen i provocar una resposta inmunitàaria, que és la malaltia infecciosa.
La virulència de la malaltia depèn de la potència de l’agent infecciós i de la quantitat de gent infectada.
El Coronavirus que ha aparegut a la Xina i es va estenent per tot arreu no és especialment infecciós, menys que la grip que coneixem de cada any. Morirà més gent de gana per la crisis econòmica que genera que pel coronavirus.
La infecció pot ser provocada per microbis (sols es veuen amb microscopi compost i no sobreviuen fora de l’hoste, sols en casos rars i per molt poc temps), bacteris (són una mica més grans i es poden veure en microscopis simples, es disposa d’antibiòtics per combatre’ls, protozous (tipus malària, costen d’eliminar perquè són molt semblants a les cèl·lules animals i es difícil matar-los selectivament), paràsits (encara n’hi ha molts a l’Àfrica) i fongs (capaços de causar infeccions en malats terminals).
Importància de les malalties infeccioses al segle XXI
Disposem d’estudis fets per Salvà i Campillo a Barcelona a finals del segle XVIII.
Es constata la distribució per àrees climàtiques de moltes malalties infeccioses i, també, per estacions, així parlem de malalties d’estiu i d’hivern.
Gràcies al sanejament i a les vacunes s’han reduït al 50%. Representen el 25% de la mortalitat. A l’any 2015 bronquitis i pneumònies eren les principals causes de mortalitat. La diarrea suposa el 15% de mortalitat en nens de països pobres.
La malaltia infecciosa sempre és deguda a un procés multifactorial més o menys complexa. En el cas de la infecció sexual intervenen 2 factors, l’home i l’agent patogen. En altres casos intervenen l’home i l’agent + un tercer factor sigui aquest l’aigua, l’aire (cas dels aerosols), els aliments, etc. També es dóna el cas de 4 factors: home, hoste, hoste homeoderm (no humà) i vector vehicle inanimat (cas de les paparres).
El canvi climàtic està tenint una forta incidència en l’escalfament global del planeta, degut als gasos produïts per l’acció humana (la revolució industrial ha causat un dràstic augment de C02 i metà), l’alta activitat solar i, en tercer lloc, a la baixa activitat volcànica (la darrera gran erupció va ser causada pel Pinatuvo l’any 1991).
Els factors climàtics que afecten directament a la supervivència són els aerosols, la temperatura i la humitat.
El canvi climàtic afecta directament a la incidència i distribució de les malalties infeccioses en tant i en quant:
- La supervivència dels patògens en els vectors inanimats és més alta degut a la humitat (cas de l’aigua acumulada en els plats dels testos).
- Es produeix una major dispersió a llarga distància efecte de la gran mobilitat dels homes i les mercaderies, possibilitant que hi hagi microbis que, fins i tot, travessen l’Atlàntic.
- Determinats hostes com poden ser els ratolins, els rats penats, canviaran d’hàbitat degut a l’augment de la temperatura.
- Els efectes produïts pel canvi d’hàbitat i major activitat de vectors (animals portadors d’un agent infecciós tals com els mosquits) i la multiplicació dels agents patògens dins els esmentats vectors.
Les pluges fortes tenen una gran incidència en la dispersió dels bacteris. També els moviments de les masses d’aire. Les grans companyies d’aigua ho tenen molt controlat. En els pobles és més difícil controlar-ho ja que els pous i les fonts són menys fiables. Els canvis en el règim de pluges agreujaran les èpoques de sequera i faran desaparèixer zones inundables, provocant canvis en les migracions de les aus. A menys aiguamolls les aus acaben dormint en zones humanes i de bestiar i estan més temps entre nosaltres. Tot plegat provoca l’augment de paparres i els mosquits, per exemple.
Les malalties infeccioses es transmeten per l’aire, per l’aigua i mitjançant els vectors poiquiloterms o de sang freda. Això s’ha pogut comprovar científicament arran del fenomen “Niño” que afecte a Centreamèrica.
També s’ha de saber que l’augment de paparres observat fa uns anys a Àustria no va ser degut al canvi climàtic sinó a la disminució dels camps segats.
Què podem esperar a la Mediterrània?
Des que hi ha dades de l’Observatori Fabra (1914) no ha parat de pujar la temperatura. Augmenten els pics de pluja però amb els resultats anuals molt similars. També es constata l’augment de fenòmens externs.
L’any 1870 ja teníem febre groga a Tiana . Avui ja no tenim poliomielitis i tampoc pesta negre, encara que aquesta última no és una malaltia del mateix tipus. Sí tenim 2 tipus de verola però disposem de medicació eficient i es controla molt bé. El còlera s’havia eradicat però va reapareixent.
A casa nostra hem d’estar atents a les infeccions transmeses per l’aigua, encara que aquestes sabem molt com controlar-les i tractar-les. També a les sequeres seguides de pluges fortes.
Pel que fa als vectors i virus cal estar atent als mosquits d’aquí que ens són ben coneguts. Respecte al mosquit l’anopheles, transmissor de la malària, s’ha de vigilar si el turisme en porta, més que no pas amb els immigrants. El mosquit tigre, transmissor de la febre groga, el denge, la zika (aquí no n’hi ha, és gent que ha vingut ja infectada), ha arribat a Europa fa poc, si la societat hagués estat més atenta s’hauria pogut evitar (a Holanda va arribar-hi per un control deficient dels ports). Les paparres, transmissores de la malaltia de Lyme, han augmentat significativament per l’abandó de terres de conreu.
De totes maneres, aquí no ens hem de preocupar massa ni alarmar-nos, tenim recursos i mitjans per afrontar adequadament les malalties infeccioses. Altra cosa és quan parlem dels països pobres.
|
