| Resum: |
|
En la vida del naturalista Charles Darwin (1809-1882), el creador principal de la teoria de l’evolució de les espècies, hi ha dos períodes especialment rellevants. Cadascun d’ells es correspon amb un volum de la magnífica biografia de la historiadora de la ciència Janet Browne: El viatge i El poder de l’entorn (traduïts al castellà i publicats per la Universitat de València). Podem utilitzar-los per presentar la seva vida i la seva obra.
El primer període és el del viatge al voltant del món a bord del Beagle, un vaixell de l’Armada britànica en missió de reconeixement militar i d’exploració científica. Darwin havia estudiat teologia a Cambridge. El seu pare volia que seguís la carrera eclesiàstica o que fos metge, però l’interessaven més els insectes i les plantes. Indecís sobre el seu futur professional, va acceptar l’oferiment d’embarcar-se al Beagle com a naturalista. Entre 1831 i 1836 va recórrer les costes de Sudamèrica, les Illes Galàpagos, Austràlia i l’extrem sud del continent africà. A la Tierra del Fuego va entrar en contacte amb els indígenes locals, o fueguinos, un dels quals, batejat Jim Botton, inspiraria dècades després el clàssic de Michael Ende, En Jim Botó i en Lluc el maquinista.
Al llarg del viatge Darwin observà la fascinant història de la vida sobre la Terra. A les Illes Galàpagos va constatar que l’hàbitat de cada illa havia propiciat la formació d’una espècie pròpia de pinsans. També observà la distribució geogràfica d’espècies afins, que suggeria la modificació gradual a partir d’un ancestre comú. En els seus quaderns hi ha una anotació de 1837 que il·lustra, mitjançant un esquema en forma d’arbust, la possibilitat que les espècies hagin evolucionat amb la formació de noves espècies i l’extinció d’altres.
Al seu retorn a Londres, Darwin va publicar els resultats de les seves exploracions i s’obrí pas com a científic. Alhora que es construïa un espai professional, va pensar si havia de casar-se o no, llistant els avantatges i els inconvenients de cada opció. Alguns elements, com ara “tenir fills”, eren a totes dues llistes. Finalment el 1840 es casà amb Emma Wedgwood, una de les nétes del fundador de l’empresa de porcellana Wedgwood. Després d’una breu etapa a Londres, la parella s’establí al poble de Downe (Kent), a uns 30 km de la capital, en una casa coneguda com a Down House.
En aquesta casa familiar, convertida en estudi i laboratori personals, transcorregué el segon període decisiu de la vida de Darwin. Gràcies a la fortuna de la seva dona, no havia de preocupar-se per trobar una feina assalariada i va poder dedicar-se als seus estudis com un gentleman, cosa d’altra banda gens extraordinària en aquells moments d’incipient professionalització de la ciència. Els Darwin van tenir deu fills, que també contribuïen a la recerca. La casa és avui un museu i es pot visitar. S’hi conserva l’estudi on treballava Darwin i els jardins i els hivernacles, on cultivava orquídies i plantes carnívores i enfiladisses. Down era prou a prop de Londres per mantenir el contacte amb els seus col·legues i el món científic, però alhora estava prou allunyat per donar-li la tranquil·litat necessària per construir una teoria revolucionària.
Darwin acumulà, al llarg d’anys, evidència favorable a la seva idea que les espècies havien evolucionat. El 1842 va redactar un esborrany de les seves idees que ja feia referència a la “selecció natural”. Els criadors d’animals i plantes sabien seleccionar els especímens més aptes per a la reproducció. Podria ser que a la natura hi actués un mecanisme similar? La idea era polèmica, com ho mostrà al 1844 la publicació d’un llibre anònim, Vestigis de la història natural de la creació, que generà un gran debat. Sense proposar-s’ho el seu autor, Robert Chambers, va aplanar el camí a Darwin, que tanmateix no es decidia a publicar la seva teoria.
Fins que el 1858 Darwin va rebre una carta d’un naturalista britànic, Alfred Wallace, que treballava a Borneo i que, sense saber que Darwin havia arribat a les mateixes conclusions, li demanava que llegís un article sobre l’evolució de les espècies d’una societat científica de Londres! Després de consultar-ho amb els seus col·legues, Darwin va presentar simultàniament el treball de Wallace i el seu, i va publicar L’origen de les espècies (1859).
El llibre es basava en quatre idees principals: l’existència d’una variació suficient en el si de cada espècie, la lluita per la vida, la supervivència dels més aptes, i com a conseqüència la selecció natural. En la seva teoria jugava un paper determinant la lluita per l’existència, que posteriorment donaria peu a molts abusos de la teoria: “Com que neixen molts més individus dels que poden sobreviure, i com que, en conseqüència, hi ha una lluita per l’existència, deduïm que qualsevol ésser, si varia ni que sigui lleugerament en qualsevol manera que li resulti profitosa, en les complexes i a vegades variables condicions de vida, tindrà més probabilitats de sobreviure i, així, de ser seleccionat naturalment”.
La teoria explicava la varietat i adaptabilitat mútua de la vida sobre la terra. Darwin substituïa la imatge d’un món natural amb espècies fixes des de la Creació, per la d’un món canviant, amb una llarga història d’extincions i aparició de noves formes de vida. Al final, comparava l’evolució amb la teoria de la gravitació de Newton: “De la guerra de la natura, de la fam i de la mort, se segueix directament l’objecte més excels que podem concebre, és a dir, la producció dels animals superiors. Hi ha grandesa en aquesta concepció que la vida, amb els seus poders diversos, fou insuflada originàriament en unes poques formes o en una de sola; i que, mentre aquest planeta ha anat girant d’acord amb la llei fixa de la gravetat, hi evolucionaren i hi evolucionen, a partir d’un començament tan simple, infinitat de formes de les més belles i meravelloses”.
Darwin fou enterrat a Westminster, junt amb Newton. Les seves idees continuen sent el marc explicatiu bàsic del desenvolupament de la vida sobre la Terra, enriquit posteriorment amb el coneixement dels mecanismes genètics de l’herència.
|
