| Resum: |
|
Els panots del Passeig de Gràcia són un homenatge a Gaudí. El conferenciant remarca que són iguals als que hi ha al Camí Ral del Masnou.
Amb aquesta relació de “proximitat” pretén relativitzar la distància que implica el fet que la conferència sigui virtual.
Ens introdueix en el tema amb el visionat d’un vídeo que va fer enregistrar l’Associació d’amics del Passeig de Gràcia amb la intenció de donar suport als comerciants i hotelers que hi estan establerts, deixant palès que el luxe i les altes finances en són un element clau. I, també, per posar en valor turístic el patrimoni arquitectònic.
Corre l’any 1860. L’enginyer Ildefons Cerdà rep l’encàrrec de crear un Pla urbanístic a la zona ara anomenada Eixample que pretén crear la nova Barcelona ja que la Ciutat Vella ha quedat petita.
Dissenya una intervenció completament racional, amb illes de cases amb pati central i cruïlles amples que multiplica per 10 la zona urbanitzada. El Passeig de Gràcia està just al mig de l’Eixample, dividint-lo en dues parts conegudes com la dreta i l’esquerra.
En un principi el Passeig de Gràcia no estava asfaltat ni comptava amb sistema d’aigua corrent. Es va poblar amb burgesos que abans s’estaven als carrers Moncada, Ampla, etc.
S’hi van instal·lar per mostrar com de bé els hi anaven els negocis. Eren aventurers ja que ningú sabia encara com quedaria un cop acabat, se’ls coneixia com a “protomàrtirs de l’Eixample”. Maria Regordosa Jover, burgesa que vivia prop de la plaça Urquinaona va ser una de les primeres a emigrar i a passejar les seves gales pel Passeig de Gràcia.
A la zona on ara hi ha l’Eixample no s’hi podia construir a menys de la distància d’una bala de canó respecte de Ciutat Vella. En mig hi quedava el convent de Santa Maria de Jesús, construït l’any 1427 i que va ser enderrocat. Del Portal de l’Àngel sortia un caminet per arribar-hi.
Pedro de Villacampa, capità general de Barcelona, demana diners al nobles per portar a terme el Pla Cerdà, però són els barcelonins qui acaben pagant les obres amb una taxa sobre cada porc que es matava.
L’any 1906 es van instal·lar els fanals dissenyats per Pere Falqués i que no van ser ben valorats per tothom, provocant vertaderes trifulgues.
El mateix va passar amb la casa Milà, més coneguda com La Pedrera. En aquell moment, ni va agradar a la propietària ni als barcelonins.
Corre l’any 1908, moment en que encara conviuen cotxes a motor i cotxes de cavalls. El cineasta Ricardo Baños col·loca una càmera dalt d’un tramvia que fa el seu recorregut pel Passeig de Gràcia, un bon document per conèixer com hi convivien residents i passejants tafaners.
Primers propietaris
El primer local a inaugurar-se fou la Cafeteria Colón que després es va convertir en hotel. Tot seguit es va començar a construir l’Hotel Casa Fuster.
Inversos afamats veien el negoci, entre ells: Antonio López, Marquès de Comillas, Badia(de Mataró), Evaristo Arnús, Fabra i Puig, entre d’altres.
Mentre el passeig s’anava omplint d’edificis sumptuosos, i per tal d’omplir els espais buits es van fer jardins, el més prestigiós va ser “Els camps elisis”, amb muntanya russa i tot.
Es van obrir teatres: Tívoli, Comèdia, Salón Novedades, que venia funcionant dels de l’any 1869 i es va traslladar a la zona de moda.
També cafès: Colón, Novedades, La Punyalada i Torino, el 1r local on es va servir Martini Rossi.
I Cinemes: Comèdia, Fantàsio, Fèmina, Publi, Savoy, Condal (dins les actuals galeries que encara avui comuniquen Passeig de Gràcia i Gran Via).
Galeries d’Art: Fianç, Catlà, Galeries Laietanes, Galeries Dalmau, Syra (a la planta baixa de la casa Batlló), Vinçon, La Pinacoteca.
Museus: Palau Robert, Museu del perfum, Fundació Tàpies, Museu Egipci.
Un total de 132 edificis, 186 locals comercials, 894 despatxos, dels quals sols un 3% són de propietat pública. Cal tenir en compte que el 69% del 97% d’edificis privats pertanyen a un mateix propietari.
També hi havia cases modestes que, posteriorment es van reformar. Tal és el cas de la casa Batlló o la casa lleó Morera.
L’actualitat
El Passeig de Gràcia és el carrer més transitat de Barcelona, amb una mitjana de 10.132 persones/hora.
Ara per ara, els cost del lloguer mensual d’un pis de 150 m2 és de 5.000-5.500 €. Pels locals comercials es paguen 25.000-30.000€ mes. S’ha de tenir en compte que El Portal de l’Àngel encara és més car. Veurem què passarà en un futur pròxim.
És interessant conèixer qui controla avui el Passeig de Gràcia.
- Germans Gallardo. Els coneixem com a Farmacèutica Almirall. Es van beneficiar de l’amnistia fiscal del Ministre Montoro. La filla d’un d’ells, neta de Serrano Suñer, estava casada amb Alberto Palizzi propietari de Pronovias, ara és la dona de Manuel Valls.
- Puig (Hermes). Associats amb Helmunt Andress, que controla la farmacèutica LACER. La seva família estava lligada amb els nazis. Ell, un agent de les SS refugiat a España.
- Borislava Yovcheva. Búlgara, relacionada directament amb el 1r ministre búlgar. Blanqueja diners amb la compra d’edificis.
- Banca privada andorrana (Andbanc).
- Cross, col·leccionista d’art egipci.
- Rubiralta Giralt. Negocis lligats a la maquinària mèdica, entre d’altres.
- Caboel (Carbó, Botet, Elías), socis propietaris de CAPRABO.
- Twin Peaks Capital (apartaments de luxe). El major accionista és Amancio Ortega.
- INDITEXT. Amancio Ortega que, mitjançant Pontegadea, vehicula les seves inversions immobiliàries.
- Hines (americans de Texes), amb oficines de coworking.
- Tous, Núñez i Navarro, Cuatrecases, Banc de Sabadell, també formen part dels inversors que són propietaris de finques del Passeig de Gràcia.
Per conèixer més del Passeig de Gràcia, sobretot de la part històrica:
Biografia del Passeig de Gràcia. Lluís Permanyer.
Passeig de Gràcia, l’escenari burgès. Documental de TV3.
Els amos del Passeig de Gràcia. Rafael Burgos Santero.
|
